El jutge permet els homenatges a Arnaldo Otegi

L'Audiència Nacional ha rebutjat prohibir els actes convocats en honor a Arnaldo Otegi, que ha sortit de la presó aquest dimarts després de 6 anys i mig entre reixes. El jutge Eloy Velasco manté així la línia marcada per la Fiscalia, que va rebutjar la petició plantejada per la Delegació del Govern espanyol a Euskadi per cancel·lar aquests homenatges. Els representants de l'Executiu van al·legar que aquests "podrien constituir un delicte d'enaltiment del terrorisme", però el magistrat explica en la seva interlocutòria que es tracta a priori d'"una convocatòria plural on ningú ha manifestat la intenció d'enaltir activitats terroristes o humiliar les seves víctimes".

Velasco, d'acord amb els informes de les forces de seguretat, analitza en el seu escrit les tres cites convocades i, a continuació, en desestima la prohibició. De fet, el jutge exposa que es tracta d'"actes festius o polítics". "No consta, ni pels antecedents dels convocants ni per les circumstàncies en casos similars, que s'hagin de produir actes de tipus delictiu", rebla el magistrat, que rebutja cancel·lar-los per "garantir el dret fonamental de reunió i manifestació".

En motiu de l'alliberament d'Otegi, s'han organitzat diversos actes d'homenatge al polític basc. El primer s'ha fet a Logronyo, just al costat de la presó. "Està concebut com un acte organitzat per Sortu amb finalitats estrictament polítiques", escriu l'instructor. El segon, a Elgoibar (Guipúscoa): "Organitzada per la plataforma ciutadana Arnaldo Libre, que ha convocat 30 manifestacions similars en els últims temps de les quals no consten incidents ressenyables". I el tercer, a Sant Sebastià (Biscaia): "Un acte de caràcter polític al qual han anunciat la seva assistència actrius, ciclistes, pilotaris, cantants, periodistes i diputats d'EH Bildu".

Malgrat aquests arguments, l'Audiència Nacional sí que ha donat suport a la mesura de la Fiscalia de vigilar els homenatges. El jutge ha decretat aquest dilluns que s'insti les forces de seguretat a controlar aquestes convocatòries amb l'objectiu d'"evitar que, en el transcurs d'aquestes, es realitzin actes que poguessin ser constitutius de delicte d'enaltiment terrorista". "I, en cas que es produïssin, s'identifiquin i s'arrestin els autors", apunta Velasco.

Arnaldo Otegi ha sortit en llibertat aquest dimarts després de romandre a la presó des de l'octubre del 2009, quan la policia el va detenir per ordre del jutge Baltasar Garzón en el marc del cas Bateragune —intent de reconstruir la il·legalitzada Batasuna—. L'Audiència Nacional el va condemnar a 10 anys de presó per integració a ETA en grau de dirigent, encara que el Tribunal Suprem va rebaixar la pena a sis anys i mig. Un termini que expirava el 8 d'abril del 2016. Però la seva sortida s'ha avançat fins a l'1 de març en descomptar-li en el còmput les vegades que va haver de comparèixer als jutjats com a mesura cautelar.

L'esquerra abertzale ja ha proposat a l'exportaveu de Batasuna per encapçalar la seva candidatura en les eleccions basques previstes per a aquest any. Però, de moment, Otegi no pot concórrer als comicis autonòmics, ja que a sobre ell pesa una condemna d'inhabilitació per a càrrec públic fins al 28 de febrer del 2021, contra la qual es va recórrer davant del Tribunal Suprem. El Govern basc i partits com el PNB, Bildu, IU i Podem s'han oposat públicament a aquesta inhabilitació. 

Els partidaris d'Otegi s'aferren al precedent d'Iker Casanova, condemnat en el seu moment per pertànyer a ETA a set anys i mig de presó i d'inhabilitació, així que no podia exercir cap càrrec públic fins al novembre del 2016. No obstant això, el 2014 va substituir la parlamentària d'EH Bildu Laura Mintegi ocupant un escó al Parlament basc.