El gueto dels ocellaires

Albert Garcia és el primer dels dos que arriba a la plaça Tàrrega de Cornellà de Llobregat i és el primer que en marxa. Les seves fotografies no són benvingudes; la meva llibreta i bolígraf tampoc passen desapercebuts, provoquen desconfiança, però em deixen fer. A Garcia l'envolten ràpidament i l'increpen perquè no els fotografiï. És dissabte al matí; hi ha unes 200 persones, aficionades als ocells i que exhibeixen els seus animals. Julio, soci de la Societat Ocellaire de Cornellà, explica que la recança davant la càmera és perquè hi ha gent que és allà per vendre les aus. La llei prohibeix vendre exemplars de les quatre espècies protegides i utilitzades als concursos: el verdum, el passerell, el pinsà comú i la cadernera. Vendre espècies nascudes en captivitat és legal si es té una llicència per fer-ho. A la plaça Tàrrega hi ha persones que carreguen bosses de mudances amb desenes de canaris, però també d'una espècie com el pinsà.

La llei prohibeix vendre exemplars de les quatre espècies protegides

La plaça és un gran pati interior envoltat per alts edificis, com una galeria de les illes de l'Eixample. És un espai aïllat de la resta del barri. Hi ha tres botigues d'ocells, una és la de la Societat. Hi ha cua per comprar pinso per als animals o material perquè facin el niu. Hi ha venedors ambulants dels draps que s'utilitzen per cobrir les gàbies. També hi ha un venedor dels bastons guarnits que utilitzen els membres de la comunitat gitana. La majoria freqüenta a la plaça amb els ocells perquè s'acostumin a les aglomeracions i al soroll humà. Un home llueix tres agapornis, de colors preciosos. Passegen fora de la gàbia i no fugen perquè tenen les ales retallades, informa el seu propietari.

D'esquenes a la plaça

Pedro Escalante és president de la Societat Ocellaire de Cornellà. Té 65 anys, s'acaba de jubilar del taller d'injecció de plàstic on treballava. Quan va néixer, a casa ja hi havia ocells. Els set germans Escalante van heretar l'afició del pare. Consumeix el matí de dissabte assegut en un petit despatx, registrant els noms dels nous socis o de les sol·licituds de llicència de caça. A la tarda, se celebraran les competicions. Escalante es desentén del que passa a la plaça. Ell assegura que és responsable del que succeeix dins la seu de la Societat, un bar i oficina al bell mig de la plaça, instal·lacions cedides el 1996 per l'alcalde José Montilla, segons indica una placa commemorativa. “Tinc dues càmeres de seguretat per garantir que aquí dins no es venen animals”, explica Escalante.

La Federació Catalana de Caça té uns 5.000 ocellaires registrats. Les societats estan dedicades a l'organització de les tres modalitats de concursos –velocitat, resistència i cant– i a la tramitació de permisos de caça de les quatre espècies de fringíl·lids utilitzades per a les competicions. La llei catalana de caça i exhibició d'espècies de fringíl·lids, aprovada el 2014, autoritza la captura regulada fins al desembre del 2018; a partir del 2019 estarà prohibit capturar aquests ocells i qui vulgui tenir-ne, els haurà de criar en captivitat. “El problema és que és molt difícil criar-ne; necessites molt d'espai i bons ocells. Com vols que en criï al meu pis de 78 metres quadrats!”, lamenta Escalante. La darrera temporada de caça, Escalante va obtenir el permís per capturar tres parelles. La Generalitat va autoritzar la captura per al 2015 de 43.460 exemplars de les quatre espècies de fringíl·lids.

Manuel és expert en caderneres, és un dels que mai fallen als concursos d'arreu de Catalunya. Ensinistra els seus animals fent-los escoltar gravacions de cants de mallerenga. Té una gàbia d'1,20 metres d'alt. Fa tres anys va poder-ne criar vint. Els que no canten bé, els regala, assegura Manuel. Debaten amb altres companys sobre quins animals són millors per cantar, si els salvatges o els capturats en captivitat. També discuteixen sobre quines anelles d'identificació són les més convenients, si les que dispensa la Federació Catalana de Caça o les del Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat. La llei indica que tots els exemplars de verdum, cadernera, passerell i pinsà han de portar l'anella de la Generalitat. A la plaça Tàrrega, moltes aus no porten anella. Escalante apunta que una part d'aquest animals no estan identificats perquè no se'n coneix la procedència però també perquè hi ha ocells que no les toleren: “S'arrenquen la pota perquè volen treure l'anella. Jo tinc un individu de competició que no porta anella perquè m'arriscaria a que es lesionés”, diu Escalante.

Pressió policial

Molts lamenten l'actuació de la policia i tothom critica la llei. Allà on pregunto, repeteixen la mateixa advertència: eliminen més ocells els fertilitzants i productes químics dels agricultors que els exemplars que els ocellaires puguin caçar. La Generalitat va comunicar l'any passat nou operacions dels agents rurals contra el comerç irregular de fringíl·lids. La darrera operació es va produir el novembre del 2015 a la plaça Tàrrega. S'hi van intervenir 72 exemplars de cadernera capturats il·legalment a Osca.

Julio diu que un bon ocell pot costar a la plaça Tàrrega entre 15 i 1.000 euros, depenent de la seva competitivitat. A Badalona, a l'estació de metro de la Salut, també hi ha un punt d'encontre d'ocellaires. Dos nois esperen asseguts en un banc per vendre dos verdums per 30 euros. A la botiga El Racó de l'Avi, les caderneres major i les ancestrals –les que s'assemblen més a les salvatges–, costen entre 250 euros i 1.000 euros. El preu és elevat perquè és més fàcil ensinistrar-les i perquè és legal, explica el propietari. Cada ocell de la botiga porta la corresponent anella, a diferència dels individus que tenen els ocellaires que hi ha al davant, al carrer d'Austràlia. Els homes que hi ha allà no són membres de cap societat –és necessari ser-ho per participar a concursos i obtenir les llicències de captura– i tampoc tenen registrats els verdums, pinsans i els passerells que exhibeixen. Ells no van al Bar Morales, seu d'una societat ocellaire de Llefià, la més propera al carrer Austràlia i on unes seixanta persones es tanquen dins d'una sala de banquets amb els animals per preparar els concursos. Els homes del carrer Austràlia admeten que exposant-se així al carrer, els mossos d'esquadra els poden multar i requisar les aus en qualsevol moment, però no deixaran de fer-ho perquè, més que una afició, és una forma de viure.