_
_
_
_

El MNAC comença a veure la llum

Picasso, el diví Morales i la donació d’art medieval d’Antonio Gallardo, en una temporada que augmenta un 36% la dotació destinada a la programació

José Ángel Montañés
Detall de la pintura romànica del Mestre de Sorpe i 'Bust d'home', de Picasso, del 1907.
Detall de la pintura romànica del Mestre de Sorpe i 'Bust d'home', de Picasso, del 1907.

Després de quatre anys com a director del Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC), Pepe Serra va fer ahir una cosa que no havia fet fins ara: explicar les exposicions que es podran veure aquest any i avançar les del 2017 i el 2018, un senyal que Serra interpreta com a símptoma que un museu funciona amb normalitat i que té projectes sota el braç. El mandat de Serra va començar amb l'inici de la crisi, que ha portat el primer museu català a tenir el pressupost més baix de la seva història. “El museu és com un atleta que ha perdut musculatura, però segueix entrenant-se”, li agrada dir a Serra. Per sort, la situació, després de tocar fons, comença a canviar.

La temporada d'aquest 2016, que ahir es va presentar i que té com a noms destacats Picasso, el diví Morales o la donació de 20 obres medievals que ha fet el col·leccionista Antonio Gallardo, disposarà d'un pressupost per programar exposicions d'1,1 milions d'euros, un 36% més que l'any anterior. “Segueix sent una xifra molt continguda, però és la prova que amb molt poc més es pot fer molt més”, va puntualitzar Serra.  

Más información
Museus catalans: tenim un pla

Ahir, a més, la presentació va comptar amb la presència, al final de l'acte, del nou conseller de Cultura, Santi Vila, que després d'assegurar que “el MNAC és el vaixell insígnia de la cultura catalana, que té la millor col·lecció de pintura mural del món, que cal fer que es conegui en qualsevol punt del planeta”, va deixar clar el suport incondicional del seu departament al centre, verbalitzant que la dotació pressupostària ha de millorar per donar resposta a aquest programa.

Compartiments del bancal amb Santa Caterina d'Alexandria i Jesucrist, de Lluís Borrassà, de la dació de Gallardo.
Compartiments del bancal amb Santa Caterina d'Alexandria i Jesucrist, de Lluís Borrassà, de la dació de Gallardo.

Serra va presentar les exposicions que es veuran al llarg de l'any i que acabaran amb la gran aposta d'aquesta temporada, que té com a protagonista Picasso i les seves afinitats amb l'art romànic. Aquesta mostra comportarà el desembarcament de 40 obres del malagueny procedents del Museu Picasso de París. Segons Juan José Lahuerta, cap de col·leccions del MNAC i comissari  de l'exposició en col·laboració amb Emilia Philippot, destaca diverses dates: “El 1906 Picasso s'instal·la a Gosol, al Pirineu, any en què coincideix amb el descobriment del romànic; i el 1934, el pintor va visitar les col·leccions d'art romànic del que avui és el MNAC”. Aquesta visita el va portar a exclamar allò de “Esto es lo mío”. L'exposició, que es podrà veure (des del novembre) a les sales dedicades al romànic, barrejant picassos i pintura mural “però sense establir-hi una relació mecànica entre unes obres i altres, sinó mostrant afinitats que no sempre s'han mostrat”, girarà entorn de l'obra de la Mare de Déu i el Nen de Gosol, que Picasso va veure durant la seva estada a la localitat i que conserva el MNAC, la crucifixió i la calavera, dos temes que el pintor va tractar en diverses obres.

Una de les ombres xineses de Ramon Casas.
Una de les ombres xineses de Ramon Casas.MNAC

Abans es podran veure dues exposicions de primer nivell. La primera (des del març) formada per les 20 obres donades per Antonio Gallardo, "una de les [donacions] més importants realitzades en la història del museu", segons Serra, que a partir de juliol s'integraran en la col·lecció permanent. "És un exemple a seguir per garantir el creixement de les col·leccions", va afegir. L'altra, a partir de juny, és una coproducció amb el Prado sobre Luis de Morales, conegut com el Diví, un pintor del segle XVI del qual s'han reunit 50 obres (dues del MNAC) fruit d'un exhaustiu estudi sobre aquest artista. Una altra de les coproduccions de la temporada és l'organitzada amb el Museu Nacional de Varsòvia, que permetrà exposar les fotografies realitzades el 1933 a Barcelona per Marianne Breslauer. El MNAC també tindrà una retrospectiva dedicada a Ramon Casas durant el seu 150è aniversari, però la farà als Museus de Sitges, un dels 18 museus d'art catalans amb els quals col·labora. A més, a les sales d'art modern es veurà des de juny obra gràfica inèdita de l'artista i nou ombres xineses dibuixades per Casas que s'acaben d'integrar en la col·lecció del museu.

Lluïsa Vidal i Smith

El MNAC seguirà amb la seva tasca de recuperació d'oblidats del cànon de l'art. Aquest any, després de les mostres de Casagemas, Tapiró i Gosé (prorrogada fins al 3 d'abril), li toca el torn a Lluïsa Vidal (des del setembre), l'única pintora professional del modernisme català. La comissària és Consol Oltra, que fa anys que reclama el seu lloc en la història de l'art català. També es revaloritzarà (des del novembre) Ismael Smith, un autor inclassificable, de la mà de Josep Casamartina, mostrant les seves escultures, dibuixos, projectes de monuments, gravats, joies i ex libris, una activitat que el va portar a ser reconegut als Estats Units.

Un altre de les obstinacions de Serra és que el MNAC viatgi i estigui present en altres llocs, més enllà de Montjuïc. Al setembre, el museu presentarà part del seu fons modernista al Brasil i el mes següent obres de Fortuny volaran fins a l'Alhambra de Granada. "És una altra manera d'aportar recursos", va explicar el director.

Dalí, protagonista el 2018 del Museu Nacional, de la mà de Gala

En plena polèmica sobre la retirada o no del nom de Salvador Dalí d'una plaça de Madrid, per la seva vinculació amb l'anterior règim, i l'absència en la llista de carrers barcelonina, on és difícil seguir el rastre del pintor a la ciutat amb la qual va tenir una forta vinculació familiar i afectiva, el MNAC —que només té quatre obres menors de l'artista— aposta per normalitzar aquesta relació amb la celebració el 2018 d'una gran exposició sobre Dalí i la seva musa Gala. La comissària és l'especialista Estrella de Diego i la coproduirà amb la Fundació Gala Salvador Dalí de Figueres. Ahir, durant la presentació d'aquesta temporada, Serra va dir que la mostra “permetrà revisar el personatge des d'un punt de vista original i inèdit, una oportunitat única i sorprenent”.

Pel que fa a l'ampliació del MNAC en un dels pavellons de la Fira, el conseller Vila va ser clar ahir: “En moments anteriors potser es va pecar d'excés d'ambició, però ara si es dimensiona bé el projecte, es podrà desencallar”, va assegurar després de remarcar que havia trobat bona sintonia sobre aquest aspecte amb els responsables municipals, un aspecte que Serra també va confirmar.

Serra també va anunciar que el 2017 hi haurà una exposició d'Annible Carracci, en coproducció amb el Prado, i que tindran mostra l'enigmàtic Pere Torné i Esquius i la pintora polonesa Mela Muter. El 2018, a més de Dalí, es podrà veure una exposició coproduïda amb el Victoria and Albert Museum de Londres sobre Arts and crafts.

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo

¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?

Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.

¿Por qué estás viendo esto?

Flecha

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.

Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.

En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.

Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.

Sobre la firma

José Ángel Montañés
Redactor de Cultura de EL PAÍS en Cataluña, donde hace el seguimiento de los temas de Arte y Patrimonio. Es licenciado en Prehistoria e Historia Antigua y diplomado en Restauración de Bienes Culturales y autor de libros como 'El niño secreto de los Dalí', publicado en 2020.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_