Catalunya registra la xifra més baixa d’homicidis de la darrera dècada

Catalunya va registrar l’any passat la xifra més baixa d’homicidis de la darrera dècada, amb 42 morts violentes. Queden molt enllà els 96 casos que es van acumular en l’estadística policial el 2010. O els 81 del 2009. Però tampoc no hi ha un perquè clar. L’únic element indubtable és que any rere any els balanços delinqüencials tendeixen a ser millors que els anteriors.

“No hi ha cap explicació, és l’atzar”, admet l’inspector dels Mossos d’Esquadra, Ramon Grasa, número dos de la Divisió d’Investigació Criminal, que repassa ràpidament algunes xifres (62 morts el 2008, 75 el 2011, 74 el 2012, 43 el 2013 i 55 el 2014...). Tot i que de vegades hi ha elements distorsionadors, apunta, com el de Joan Vila, conegut com el zelador d’Olot, que el 2010 va confessar haver matat 11 dones grans a qui cuidava a la residència La Caritat.

Sobre la taula, en una carpeta, Grasa té l’altra cara de la moneda, allunyada dels números, tan freds: les històries concretes, les vides darrere de cada assassinat i homicidi que van tenir lloc l’any passat a Catalunya. El 30% van ser casos de violència domèstica: les morts en l’àmbit familiar que no és entre parelles. La xifra s’ha triplicat (el 2014 suposava el 10%). En cinc casos, les víctimes van ser pares assassinats pels fills, com va passar a Martorell (un jove va matar la seva mare), a Sant Cugat (un home amb esquizofrènia va assassinar els pares), a Sants (un jove va matar la seva mare i la germana) o a Rubí (un menor va degollar la seva mare).

El succés més dramàtic, a l’inrevés, va ser el d’una mare a Girona que el 9 de desembre va saltar des d’un tretzè pis després d’haver empès les dues filles, de 10 anys i 10 mesos. A cavall de la violència domèstica i la de gènere, que va suposar el 20% dels casos (un 10% menys que l’any anterior), hi ha el cas d’un home a Castelldefels, Ricardo Fernández, que la nit del 12 d’agost va agafar la pistola, va matar la parella, els dos fills, de 12 i 7 anys, i després es va suïcidar. I també el d’un pare, a Pontons, que va ser qui va materialitzar un crim pactat i planejat, fruit de la desesperació, de tota la família: va matar la filla, la dona i després es va suïcidar, perquè ja no podien fer-se càrrec de la filla, que tenia un trastorn mental.

Les altres morts de l’any es van produir per baralles (16%). I entre aquests casos, recorda Grasa, s’inclou el del menor de l’institut Joan Fuster, que va entrar armat a l’escola amb una mena de ballesta casolana i un ganivet, i va matar el professor de ciències socials. L’adolescent era inimputable, perquè tenia 13 anys en el moment del crim, que va cometre quan va tenir un brot psicòtic. La resta de morts són robatoris amb violència (tres) o per qüestions de drogues, entre delinqüents.

Entre els casos no resolts, els Mossos tenen en el punt de mira l’homicidi d’un metge a Lleida, al centre, pel carrer, el mes de juny. L’home va ser apunyalat per algú que encara no se sap qui és. La policia sospita que va ser una agressió aleatòria, sense cap motiu. “Però ho resoldrem”, sentencia Grasa. També continua sense tenir resposta el robatori a una dona gran que va morir dies després a l’hospital, a l’Hospitalet, i el d’un nadó que es va trobar en un contenidor a Santa Coloma de Gramenet.

Grasa destaca l’elevat índex de resolució (només tenen quatre casos sense resoldre) de la policia catalana, i afirma que moltes vegades troben l’autor de manera bastant ràpida i senzilla. Altres vegades, en canvi, els assassinats requereixen més investigació, com el cas, el març, d’un home marroquí que va aparèixer mort a trets al replà d’un edifici a Cunit… Els Mossos van concloure que es tractava d’un assumpte de drogues i van detenir nou mesos després quatre persones, acusades del crim. O el cas d’una dona que feia temps que havia desaparegut. La policia va trobar-ne els ossos a Sants, el març; quatre mesos després van detenir el presumpte autor, David B. L., que era l’exparella i que ja va ser detingut per la mort d’una altra nòvia.

Però es pot fer alguna cosa més per prevenir els homicidis? Els Mossos estan preparant un ambiciós pla d’intel·ligència amb què volen extreure dades qualitatives, en diferents àrees, que permetin traçar perfils. Què se’n sap, de l’homicida? Tenia antecedents per baralles? Per maltractament d’animals? Què en diuen els resultats acadèmics? I la família? Fins aleshores, caldrà esperar a l’atzar d’unes dades tan reduïdes, que tenen un marge de millora ben estret.