L’Advocacia Catalana es queixa que la prova d’accés no es faci en català
Els lletrats catalans demanen que aquests exàmens es puguin fer també en les llengües cooficials
El Consell de l'Advocacia Catalana ha expressat la seva queixa perquè aquest any la prova d'accés a l'advocacia, l'examen que acredita els lletrats per exercir la seva professió, tampoc es podrà fer en català. Per segon any consecutiu, aquesta prova, que es farà el 27 de febrer i a la qual es presentaran uns 900 graduats en Dret de Catalunya, només estarà redactada en castellà.
En un comunicat, el Consell de l'Advocacia Catalana, que agrupa els 14 Col·legis d'Advocats de Catalunya, ha lamentat que el Govern espanyol, de qui depèn la prova obligatòria per poder exercir la professió, hagi desatès la petició que ja van fer l'any passat perquè la prova, de tipus test, estigui disponible en les llengües cooficials de cada comunitat autònoma.
El president del Consell, Oriol Rusca, ha manifestat la seva indignació per aquest fet, "que demostra una falta de sensibilitat per part del Govern espanyol cap a la llengua". Segons Rusca, "la prova hauria d'estar disponible en les llengües cooficials de cada comunitat autònoma: català i castellà en el cas de Catalunya".
Pel que fa al contingut de l'examen, la convocatòria d'enguany manté el model de prova tipus test dels anys anteriors, que només incloïa una pregunta del dret propi català. Per aquest motiu, l'Advocacia Catalana també sol·licita al ministeri que l'examen inclogui més temes del dret propi de Catalunya, especialment en els àmbits civil i administratiu.
El conseller de Justícia de la Generalitat, Carles Mundó, ha qualificat de "menyspreu inacceptable" que l'Executiu estatal es negui a fer en català la prova d'accés a l'advocacia, segons ha informat aquest dimecres en un comunicat. Mundó ha constatat que l'examen al qual es presenten més de 900 aspirants de Catalunya no es podrà fer en català "perquè l'Executiu espanyol no en té ganes", i ha recordat que el ministeri no dóna cap explicació convincent a la seva negativa. La Conselleria de Justícia estava disposada a assumir els costos, segons el mateix text, i proporcionar els recursos necessaris per traduir la prova "amb rigor i confidencialitat".
El conseller ha recordat que la negativa del Ministeri de Justícia arriba just després que el Comitè de Ministres del Consell d'Europa aprovés una recomanació adreçada al Govern d'Espanya sobre l'aplicació de la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries.
La recomanació, que data del 20 de gener d'aquest any, suggereix que "s'identifiquin les mesures pràctiques destinades a garantir l'adequada presència de les llengües cooficials en l'Administració de l'Estat", segons el comunicat.
Al ple del Parlament d'aquest dimecres, Mundó ha posat l'accent en la voluntat de la Generalitat d'oferir mitjans tècnics per facilitar-ne la traducció: "No ha estat possible no per raons tècniques, sinó perquè no els ha donat la gana, perquè de mitjans tècnics, n'hi ha".
Tu suscripción se está usando en otro dispositivo
¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?
Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.
FlechaTu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.
En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.