Les ‘Dames de Cerdanyola’ tornen després de la visita a Barcelona

Que el Modernisme no és només un fenomen barceloní és una cosa que sap tothom. Altres localitats properes a la capital posseeixen obres signades per Antoni Gaudí, Lluís Domènech i Montaner o Josep Puig i Cadafalch. En l'exposició Modernisme. Art, tallers, indústries que han visitat gairebé 100.000 persones a la Pedrera en la qual es mostraven el paper fonamental de les arts aplicades i decoratives en el modernisme català, la primera peça que rebia el visitant era una esplèndida vidriera del Museu d’Art de Cerdanyola (MAC), coneguda, popularment, com les Dames de Cerdanyola. Considerada una de les obres més destacades de l'art del vidre modernista de Catalunya, aquest cap de setmana, una vegada conclosa la mostra, tornen a lluir en el lloc pel qual van ser creades, la Casa Evarist López, un habitatge modernista de Gaeietà Buigas i Eduard Maria Balcells, construïda el 1894 en ple centre de la ciutat del Vallès Occidental.

“Ha estat com tenir un aparador al passeig Gràcia. Quan van sol·licitar les peces va ser una responsabilitat enorme. Vam demanar l’assessorament del Centre de Restauració de Béns Mobles de la Generalitat i Jordi Bonet, [el restaurador que els va retornar l’esplendor el 2014] que van assessorar el trasllat”, explica Txema Romero, director del MAC, que manté que ha estat una gran difusió del seu museu que ha fet augmentar el nombre de visitants. “A les persones que ens visiten els preguntem d'on vénen i, sobretot els caps de setmana, són de Barcelona”.

Les Dames de Cerdanyola són tres enormes plafons fets el 1910 per al saló principal de la residència d'estiueig del comerciant Evaristo López. Hi apareixen sis dones envoltades de naturalesa. En un d'aquests, dues dones es gronxen de forma plàcida (aquest és el conjunt que ha viatjat a Barcelona); en els altres, dues dones llancen peònies als cignes des d'una barca i les últimes recullen flors a tocar de l'aigua.

Les velles dames s'han trobat amb un regal en tornar a casa. “El dimecres ha acabat el muntatge de la porta original d'accés a la casa; un exemple exquisit de la unió de la fusta i el vidre emplomat i de la inspiració floral del modernisme”, explica Romero. La porta, com les altres vidrieres de l'edifici que va acollir els Laboratoris Doménech, per aquest motiu es coneix també com Can Doménech, es van desmuntar als anys seixanta. Quan el museu es va inaugurar el 2009 es va poder recuperar la part inferior dels vidres emplomats i la fusta inferior, però es va reconstruir la part superior. “Casualment, quan es volia procedir a la restauració de la porta, amb problemes a l'emplomada, va aparèixer un veí que havia localitzat la part superior que faltava, per la qual cosa tot ha encaixat”, explica, content, el director que coneix un esbós de 1906 de Balcells de la porta “per la qual cosa fa 100 anys”.

“Moltes de les persones que ens van visitar des de Barcelona han dit que tornarien per veure les Dames en el seu lloc original”, explica Romero. També podran veure una mostra que ara està en marxa al MAC, sobre l'arquitectura racionalista a Cerdanyola, que analitza set exemples d'aquests edificis projectats per arquitectes de primer nivell les carreres dels quals van germinar als anys trenta i que la Guerra Civil va truncar. “Avui dia només se’n conserven dos, els altres es van ampliar i modificar i són gairebé irrecognoscibles”, rebla Romero.