Núria Graham: “Semblo fràgil, però no ho sóc tant”

Nou talent? Estrella del futur? Artista de remarcable precocitat? "Tothom em pregunta més o menys el mateix, la meva edat, com em defineixo, quin estil faig i com es pronuncia el meu cognom". Ho diu, amb un somriure, Núria Graham (Vic, 19 anys), cantautora d'accent folk i encarregada d'obrir divendres el cicle Curtcircuit a la sala Apolo. "Uns dels primers concerts que vaig fer va ser en aquest cicle, en què un artista en presenta un altre en un concert doble. A mi em van presentar els de La Iaia i aquest any presento Germà Aire", diu la cantautora. El Curtcircuit, que posarà en escena per sales de tot Catalunya artistes com Joan Miquel Oliver, Xarim Aresté i Dani Nel·lo, entre d'altres, és una iniciativa per crear circuit, donar empenta a les sales petites i oferir una oportunitat a noves veus. Núria Graham ja no és tan nova, tot i que encara és molt jove.

No té esperit feminista en sentit estricte, però la Núria reflexiona en veu alta: "Si fos un home de 30 anys no em dirien el que em diuen, m’agradaria que la gent deixés de banda la meva condició de nena. Ja sé que sóc jove, però deixeu-me de preguntar al respecte. La forma en què a vegades em tracten em fa ràbia. La música és plena d’homes, més grans, a més a més. El cas és que de vegades arribes a una actuació i les preguntes tècniques no me les fan a mi, que sóc la jefa, sinó als companys del grup", diu divertida, però amb un regust d'incomoditat. Té una imatge tendra, però el caràcter batega: "No sóc especialment forta com a persona, però tinc el meu geni i dues dones de marcada personalitat com a referents, la meva mare i la meva àvia. Jo no sóc tan forta, però sóc menys fina del que sembla, també faig rots", afirma abans d'evocar el seu pare, un irlandès amant de Led Zeppelin, Thin Lizzy i Deep Purple. Fa poc que ha arribat d'Irlanda, un país molt musical: "Vaig ser-hi fa poques setmanes, a Galway. Era un dimarts i a tots els pubs hi havia música en directe", recorda. Aquest és l'ideal que persegueix el Curtcircuit amb la seva programació.

Núria Graham, que té una maqueta, First tracks, i un elapé, Bird eyes, editat per El Segell del Primavera, la pota discogràfica del festival Primavera Sound, acaba d'editar un EP de quatre cançons. Un EP? Per què serveix? "Tenia unes peces que ja tocava en directe, no les ficaria mai al proper disc, ja que mai gravo en un elapé material ja estrenat, i com que havia de fer una mica més llarga la gira del primer elapé, que ja dura un any, vam pensar a agrupar aquestes peces en un disc petit". Comú denominador de les peces? "Que parlen de mi. Potser no ho fan d'una manera clara, però en parlen", respon. Sí, i a més els arranjaments són més complexos, igual que les cançons en si mateixes: "Efectivament, aquesta vegada hem experimentat molt a l'estudi, on vam entrar sense tenir del tot acabades totes les cançons. Vaig passar-m'ho bé treballant amb Jordi Casadesús [també membre de La Iaia]. La veritat és que més endavant m'agradaria ser productora d'altres artistes, però de moment encara tinc moltes coses per aprendre". I amb qui aprendràs l'ofici de productora? "Doncs la meva idea és produir el meu proper disc".

Toca la guitarra acústica des dels sis anys, i en fa dos que toca l'elèctrica. Canta força bé, amb una veu nítida i clara amb la qual pot jugar a voluntat, però "potser encara em sento més guitarrista que cantant", diu la Núria, a qui de moment tot li ha anat rodat. "Després del primer concert ja tenia mànager, i després de la primera maqueta ja em van venir a oferir un contracte discogràfic que, tal com jo volia, té validesa de disc a disc, res d'eternitats". La Núria viu els temps del col·lapse industrial de la música, cosa que li fa sentir certa enveja: "Home, abans, em diuen, si la cosa anava bé podies viure de la música, ara només guanyes alguns calerons als concerts, i cada vegada està més fotut. No m'hauria important viure aquells temps". Com els artistes d'abans, la Núria creu encara en l'obra, en la llarga durada: "Ja sé que diuen que ara només manen les cançons i que la gent no té temps de sentir un disc sencer, però a mi m'agrada que darrere d'una col·lecció de cançons hi hagi un vincle comú, una mena d'argument. Això només es pot aconseguir amb llargues durades, ja sigui vinil o compacte". Per cert, a l'EP que s'acaba d'editar, In the cave, la Núria ha gravat una versió del Toxic de Britney Spears: li agrada l'artista? "No particularment, però la cançó és un hit, m'encanta. Potser és una de les poques cançons que no són meves que sé tocar. Sóc mandrosa i abans d'aprendre a tocar material d'altres, m'estimo més compondre".