El Biblioteca Breve premia una distopia sobre la caiguda del sistema

Ara que fa gairebé una dècada que s'arrossega, la crisi econòmica –i també la crisi de valors que comporta– s'havia d'acabar traduint en literatura, amb noms essencials com Rafael Chirbes o, en un altre grau, Marta Sanz. A aquest corrent s'afegeix amb tots els honors Ricardo Menéndez Salmón (Gijón, 1971), que ha obtingut el Premi Biblioteca Breve que concedeix Seix Barral amb un gènere de moda, una distopia, i amb un títol que ho diu tot: El Sistema.

Amb dos dels trets que caracteritzen l'obra de l'escriptor asturià, la indagació sobre el mal i cert rerefons filosòfic, El Sistema té com a protagonista El Narrador, un vigilant de la nova societat coneguda així, com el Sistema, que impera amb els seus Ideòlegs i els seus Forenses en una època anomenada Història Nova i en la qual el món, convertit en arxipèlag, està dividit entre dues forces: els Propis, súbdits d'aquestes illes, i els Aliens, persones estranyes i que són fruit de la marginalitat per la seva exclusió ideològica o econòmica. En aquest context, El Narrador, guardià de l'statuo quo, no deixa de rebre notícies a la seva illa-torre de vigilància alertant que aquesta situació social i econòmica s'esfondra, fet que coincidirà amb l'arribada d'un estrany a l'illa.

“És una novel·la d'idees, d'una enorme ambició intel·lectual i literària, que obre nous camins en la narrativa contemporània”, deixa constància l'acta del jurat del premi. Però, de fet, no desentona en una trajectòria que comprèn gairebé una quinzena de títols i en la qual destaca l'anomenada Trilogía del mal, que componen les novel·les La ofensa (2007), Derrumbe (2008) i El corrector (2009). Els seus dos últims llibres són Medusa (2012) i Niños en el tiempo (2014). Amb el Biblioteca Breve, dotat amb 30.000 euros i al qual s'han presentat enguany 763 manuscrits, Menéndez Salmón culmina un extens currículum esquitxat per una desena llarga de guardons, entre ells el Cálamo per La luz es más antigua que el amor (2010) o el de Las Américas per Niños en el tiempo (2015).

“Aquest món futur té molts elements del nostre, que m'han servit d'inspiració i de model”, assegura l'autor, que admet la influència en l'obra guanyadora d'autors que “reflexionen sobre la velocitat imparable del present”, com Ballard i Houellebecq, “els mestres de la paràbola”, com Borges o Lem, i els del llenguatge com a sistema d'autocontrol, com Orwell.