València trau la llengua

Després de 20 anys de governs del PP a la Comunitat Valenciana, la nova majoria d’esquerres, amb el PSPV i Compromís com a pal de paller, ha encetat un conjunt de polítiques per recuperar l’ús del valencià, arraconat a l’Administració, menystingut a l’ensenyament i greument ferit pel tancament de Canal 9 Ràdiotelevisió Valenciana (RTVV) al novembre del 2013.

Sis mesos després de l’arribada del socialista Ximo Puig a la presidència de la Generalitat i de Joan Ribó (Compromís) a l’alcaldia de València, la llengua cooficial dels valencians ha començat a recuperar lentament la seua visibilitat, sense aldarulls, encara que amb les queixes més o menys sentides de la dreta política, fonamentalment del Partit Popular, ara a l’oposició, i de Ciutadans.

Ambdós partits aposten per potenciar l’anglés a costa del valencià. Ciutadans ho va deixar ben clar quan Carolina Punset, portaveu a les Corts, va afirmar: “Puede ser muy emotivo abandonar las lenguas universales para proteger una minoritaria, pero poco útil para encontrar empleo. Allá donde triunfa la inmersión lingüística estamos volviendo a la aldea”. El PP aposta per un model semblant, però posa l’accent en la negació de la unitat lingüística del valencià/català i tracta de buidar de contingut l’Acadèmia Valenciana de la Llengua —un òrgan estatutari de la Generalitat Valenciana— alhora que intenta potenciar entitats secessionistes com Lo Rat Penat i l’Academia de Cultura Valenciana.

Aquesta oposició política condiciona el procés de recuperació del valencià encetat pels nous governs d’esquerres, que fugen de tot allò que puga fer olor d’“independentisme” o “Països Catalans” igual que el gat escaldat fuig de l’aigua freda.

Malgrat això, els canvis a les polítiques que tenen a veure amb l’ús del valencià estan en marxa. A continuació s’expliquen les principals mesures adoptades pel bloc d’esquerres que governa les principals institucions valencianes:

RTVV i mitjans de comunicació. La Comunitat Valenciana és l’únic territori que no disposa d’una ràdio i una televisió públiques malgrat l’existència de dues llengües cooficials. El PP va decidir tancar Canal 9 i Ràdio 9 al novembre del 2013 amb l’argument que la situació econòmica era insostenible, i va aprofitar la llei de tancament perquè el Parlament, on tenia majoria absoluta, retirara al Consell de la Generalitat les competències sobre el senyal públic de ràdio i televisió.

La nova majoria del PSPV, Compromís i Podem vol reobrir RTVV per al pròxim Nou d’Octubre

La decisió va deixar els valencians sense cap mitjà, públic o privat, d’àmbit autonòmic amb llengua pròpia, ja que amb anterioritat el Consell de Francisco Camps ja havia tallat les emissions de TV-3, que, des de la dècada dels vuitanta, es podien veure gràcies a la xarxa de repetidors d’Acció Cultural del País Valencià. Un senyal que el president de la Generalitat, el socialista Ximo Puig, ara està disposat a recuperar mitjançant l’intercanvi del senyal de TV-3 amb el del futur Canal 9.

La nova majoria integrada pel PSPV, Compromís i Podem ja ha derogat la llei que va fer el PP i ha previst recuperar les emissions de la nova RTVV per la Diada valenciana del Nou d’Octubre, encara que les proves començaran abans. De fet, el president del Parlament, Enric Morera, ja ha demanat que es retransmeten al més aviat possible els plens de les Corts Valencianes. En tot cas, el nou model de radiotelevisió encara està per decidir i els percentatges d’emissió en valencià seran un dels cavalls de batalla entre els partits polítics.

Nou model educatiu. L’equip de la Conselleria d’Educació, que dirigeix Vicent Marzà, està decidit a canviar el model educatiu heretat dels governs presidits pels populars Francisco Camps i Alberto Fabra. Un model anomenat trilingüe amb el qual és volia impartir un terç de les assignatures en anglés reduint les hores de classe en valencià. I això, malgrat el retrocés de les competències de l’alumnat sobre el valencià, sobretot en les grans concentracions urbanes del país. “El problema és que menys del 2,7% dels docents està capacitat per a donar classe en anglés”, explica el conseller d’Educació. “La conseqüència és que els alumnes no han augmentat la capacitat en llengua estrangera i el valencià ha retrocedit”.

Un informe del Consell Valencià de Cultura —un organisme de la Generalitat— elaborat a finals del 2014 explicava: “Quasi dues generacions d’alumnes han passat pel sistema educatiu sense que la Llei d’ús i ensenyament del valencià s’haja aplicat en tota la seua extensió. Difícilment podríem trobar cap persona que s’haja pogut escolaritzar en valencià des dels tres anys fins al final d’un cicle formatiu o d’una carrera universitària”. La raó s’ha de buscar, segons el mateix informe, en el desequilibri amb què s’aplica la llei en funció del territori (comarques castellanoparlants o valencianoparlants), la titularitat pública o privada dels centres i la diferència en l’oferta en les diverses etapes educatives”, i en el poc interés dels governs del PP, que deixaren de fer avaluacions i informes sobre la salut del valencià només arribar al poder el 1995.

Els nous governs han recuperat reglaments del PP per impulsar la llengua a l'Administració

El nou conseller d’Educació i Cultura aposta ara per consensuar amb la comunitat educativa la implantació d’un nou model multilingüe que permeta a l’alumnat augmentar les seues competències en valencià i en idiomes estrangers. El 2011, últim any del qual hi ha dades homogènies de tot el sistema educatiu, només un 29% dels alumnes donava classes en la llengua cooficial de la Comunitat Valenciana, i el percentatge no ha augmentat des d’aleshores.[/TEX] Marzà es mou amb prudència. És conscient del poc interés que ha mostrat el PP en prestigiar la llengua autòctona —de fet, fins a setembre del 2017 no serà obligatori que el professorat de Secundària que ha d’impartir classes en valencià tinga el requisit lingüístic—, però va amb peus de plom, perquè el PP ja el va criticar molt durament per unes declaracions fetes abans de ser conseller. En eixes declaracions a una ràdio comarcal es mostrava partidari dels Països Catalans. Des que va ocupar el càrrec ha demanat que el jutgen per les seues polítiques i no per les seues opinions abans d’accedir a dirigir la Conselleria d’Educació.

La llengua a l’Administració. El requisit lingüístic tampoc és una obligació per a treballar a les Administracions valencianes, on el castellà és de ben lluny la llengua predominant i fins ara no està previst imposar-lo.

Ara bé, els nous governants tenen voluntat de donar visibilitat al valencià. La vicepresidenta de la Generalitat, Mònica Oltra, va anunciar setmanes enrere que l’Executiu complirà amb la Declaració d’Ares aprovada pel Consell de Francisco Camps en 2003 i que va quedar sense efecte al cap de poques hores, després que José María Aznar, aleshores president del Govern espanyol, criticara les intencions dels dirigents valencians de donar visibilitat al català en l’Administració valenciana. Eren anys en què el PP disposava de majoria absoluta i CiU no era necessària.

La Declaració d’Ares aposta per primar les comunicacions internes de la Generalitat i les que manté amb altres Administracions “en valencià i castellà” a les zones de predomini de la llengua cooficial i, al inrevés, “en castellà i valencià” on l’espanyol siga majoritari. El document també demana als alts càrrecs de la Generalitat que utilitzen el valencià a les seues compareixences públiques. Dins d’aquest marc, el nou Govern ha decidit que és una prioritat reforçar la presència del valencià a l’Administració de Justícia i al sistema de salut.

Més cridaner encara és el cas de l’Ajuntament de València després de 24 anys de govern de Rita Barberá. Encara que la ciutat està farcida de senyeres a tots els espais públics, el valencià era pràcticament inexistent en el funcionament quotidià de la Corporació. De fet, l’exalcaldessa va passar els quasi cinc lustres de mandat sense dir ni “bon dia”. De fet, i ja a l’últim any de govern, Barberá va quedar en evidència durant l’acte de la crida fallera del 2014 al parlar del “caloret faller” i es va convertir en trending topic a les xarxes socials.

Ara el nou alcalde Joan Ribó ha recorregut a un reglament municipal aprovat el 1991 a instàncies del regionalista Vicent González Lizondo, aleshores líder d’Unió Valenciana, per a recuperar el valencià en el llenguatge administratiu i, sobretot, en els noms dels carrers i emprar la llengua a la comunicació institucional. A més a més, el nou govern municipal ha deixat clar que en l’àmbit oficial les comissions falleres i altres entitats hauran d’emprar el valencià normatiu i no el d’entitats secessionistes.

Senyes d’identitat i societat civil. El passat 14 de gener els socialistes, Compromís, Podem i la mitat de la bancada de Ciutadans (l’altra mitat decidí abstenir-se) derogaren en les Corts la Llei de reconeixement, protecció i promoció de les senyes d’identitat del poble valencià, que el PP havia aprovat l’abril passat, just un mes abans de perdre el poder en les eleccions autonòmiques i municipals. La llei enumerava quines coses (símbols, festes, tradicions) formaven part de les senyes d’identitat valencianes i, per omissió, quines no. Però el més important de la llei del PP era que creava un observatori dissenyat com una espècie de policia identitària amb capacitat per a vetar la concessió d’ajudes públiques a totes aquelles entitats i associacions que menysprearen o agreujaren les senyes recollides. La composició de l’observatori deixava clars els dos objectius de la llei: el blindatge dels espectacles de bous i l’aposta per “la individualitat de la llengua valenciana”. El rèquiem del Parlament a la llei va ser taxatiu: “El respecte a la diversitat cultural del poble valencià ja està recollit a l’Estatut. Des de les Corts Valencianes no s’haurien d’haver utilitzat mai les senyes d’identitat del nostre poble com a element de confrontació social i política. I és amb aquest fonament que es vol retornar la pluralitat com a condició inherent de la identitat valenciana”. Mentre la resta de partits soterraven la llei de senyes d’identitat, els diputats populars feren el que porten fent durant anys: embolicar-se amb la senyera i acusar de catalanistes la resta de partits, inclòs Ciutadans. “Actúan al dictado de Barcelona en [lo que respecta a] las señas de identidad valencianas”, va dir el diputat popular Luis Santamaría.

"Volem donar veu a tots els que han estat silenciats", diu el conseller de Cultura, Vicent Marzà

No ha estat la derogació d’aquesta llei l’única actuació dels nous governants respecte a la societat civil. Durant els seus primer sis mesos de gestió, l’esquerra ha posat fi a la invisibilitat dels principals agents socials que reclamen la normalització lingüística i han mantingut viva la flama del valencià. L’important moviment cívic Escola Valenciana —que cada any mobilitza milers i milers de persones per reivindicar la llengua a les trobades de primavera i que mai va aparèixer als informatius de Canal 9— ara és rebut per les institucions, mentre altres entitats com la secessionista Lo Rat Penat comence<CL10.3>n a veure com les quantioses subvencions que rebien van aprimant-se. “Ara tenim l’entrada que tenen altres entitats, ens escolten i entenen el que estem dient-los”, explica el president d’Escola Valenciana, Vicent Moreno, que alerta que no pensen rebaixar les seues reivindicacions ara que hi ha un govern més pròxim. “Si ens fan cas, seguirem raonant; si no, anirem al jutjat com férem amb el PP. Estarem a l’aguait del que hi ha”, sentencia. Escola Valenciana reclama una Llei d’igualtat lingüística i la reforma del decret de plurilingüisme que va aprovar el PP en 2012. Altres entitats, que eren el dimoni per als populars, com Acció Cultural del País Valencià, ara són rebudes per les Administracions valencianes d’igual manera que altres de pròximes al Partit Popular.

La cultura exiliada torna a casa. El canvi polític també s’ha vist reflectit en el món de la cultura. Per a bona part dels valencians ha sigut emocionant veure com artistes de la talla de Raimon tornaven a actuar al seu país després d’anys d’exili, i rebien distincions i honors oficials que ja tenien pertot arreu, excepte a casa seua. Escenaris emblemàtics com el Teatre Principal de València acullen ara artistes com Pep el Botifarra o el vitriòlic Xavi Castillo —famós per imitar polítics populars com Rita Barberá i Alfonso Rus—, que abans havien d’actuar en circuits secundaris i eren vetats per ajuntaments i Generalitat

“Volem donar veu a tots els que han estat silenciats”, explica el conseller de Cultura, Vicent Marzà, “crear un teixit cultural valencià que arribe a tots els pobles, no únicament a les grans ciutats, i faça valdre el que fa la gent del país”.

Ramon Ferrer: "No estem al servici de cap govern, sinó del valencià"

J. F.

Ramon Ferrer (Vila-real, 1946) és acadèmic des de la creació de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) el 2001 i presideix l’organisme des de desembre del 2011. Assegura que, des que és acadèmic, el seu objectiu ha sigut “allunyar la societat valenciana de les neures que ha tingut respecte a la llengua, cada volta menys afortunadament, i prestigiar-la cada dia més”. Professor del Departament d’Història Medieval de la Universitat de València, Ferrer, proposat en el seu dia pel sector conservador, ha evolucionat des de posicions que estaven pròximes al secessionisme lingüístic.

Pregunta. Com són les relacions de l'AVL amb l'actual Consell d'esquerres?

Resposta. De respecte mutu. El que sí que és innegable és que el compromís de l'actual govern pel valencià és més fort que el de l'anterior [del PP].

P. El PP va intentar, des del govern i sota tota classe de pressions, que no reconegueren la unitat lingüística del valencià i el català. L'últim episodi va ser l'exigència que canviaren la definició de "valencià" al diccionari normatiu de l'AVL. Què en pensa ara?

R. Quan férem la definició concreta tot varen ser pegues, però defensàrem el nostre criteri i això demostra la independència de l'Acadèmia. No estem al servici de cap govern, estem al servici del valencià.

P. Es va sentir ferit quan el PP va marginar l'AVL en la Llei de senyes d'identitat per a potenciar entitats privades i partidàries del secessionisme com Lo Rat Penat?

R. No em puc sentir ofés per una qüestió que no tenia cap sentit. L'Acadèmia Valenciana de la Llengua mai hauria acceptat formar part d'un observatori encarregat de dir qui tenia dret [a subvencions] i qui no. No és la nostra tasca.

P. Ara toca renovar un terç dels 21 acadèmics. Els triaran i nomenaran vostés mateixos. Tenen moltes pressions dels partits polítics?

R. Ara estem en la fase de propostes. No tinga cap dubte que hi haurà fumata blanca amb el millor Papa possible. Fins ara eren les Corts qui havien nomenat els acadèmics. Ara els partits polítics ja no hi tenen res a veure. A mi no m'ha telefonat mai ningú, i crec que tindran la delicadesa de no fer-ho.

P. Està satisfet amb el Diccionari normatiu valencià?

R. Dins de l'àmbit lingüístic [del català/valencià] és una innovació perfecta. Un senyor de Mallorca podrà trobar les paraules clàssiques i, això no obstant, els valencians trobaran una sèrie de mots i de frases que són genuïnes valencianes. Si tots els de l'àmbit feren el mateix, al final seria una meravella on eixiria tot el comú més tot el particular.

P. Quin és per a vosté l'estat de salut del valencià?

R. Hi ha un element contradictori. Els joves ara estudien la llengua, però eixe coneixement no es tradueix en ús social. I eixa batalla és la que hem de donar. Hi ha un element important que és la imitació, i quan la llengua ja la parla el president, el conseller, el rector... ja no és necessari recórrer al castellà com a element de promoció social.