Cultura de coalició

Han estat importants les dificultats que s’han viscut a Barcelona per formar un Govern a la Generalitat, amb un final que es pot qualificar d’acceptable però no, en absolut, de feliç. Estan sent diferents, i potser més greus, les que actualment es viuen a Madrid per formar un Govern l’Estat, sense que es vegi si tindran final. S’ha repetit molt que aquests estranys espectacles eren un reflex de la falta de pràctica política deguda a les situacions de majories absolutes, o de governs d’un sol partit, viscudes els últims 40 anys. S’ha dit també, amb raó, que en altres països del centre i del nord d’Europa existeix, des de fa temps, aquesta pràctica. Crec que aquesta anàlisi és certa, però voldria ampliar-la, estenent-la a d’altres àmbits a més del polític, i no parlant només de pràctiques sinó més aviat de cultura, de valors i d’institucions.

El disseny i el bon o mal funcionament de les institucions té molt a veure amb el que passa en la realitat social

1. Cultura. No es pot utilitzar la cultura per culpar, i per justificar de vegades, les coses que passen i que no ens agraden, com aquesta que estic comentant, o com el frau fiscal, per citar-ne una altra del camp econòmic. Però cal parlar de cultura ja que se sustenta en uns valors, i aquests valors configuren les nostres institucions polítiques i econòmiques. El disseny i el bon o mal funcionament d’aquestes institucions té molt a veure amb el que passa en la realitat social. De vegades penso que algunes institucions s’han dissenyat, conscientment o inconscientment, perquè el seu funcionament no sigui prou estricte en la prevenció de comportaments que contradiuen alguns dels valors que es proclamen.

2. Valors. No sóc un expert en valors, però recordo haver llegit que en el funcionament d’una societat plural, tant en l’economia com en la política, tenen una influència decisiva sis valors: la confiança mútua, la responsabilitat, la capacitat d’iniciativa, la capacitat d’esforç, el respecte als altres, i la solidaritat. No sé si aquesta és la llista adequada, però crec que dibuixa un context en el qual a un li agradaria viure. Sense confiança no pot haver-hi ni divisió del treball, ni repartiment de tasques, ni transaccions comercials, ni acords polítics. Sense capacitat d’assumir responsabilitats i de retre comptes no pot mantenir-se la confiança. Sense iniciativa personal un s’instal·la en la passivitat, i desapareix el dinamisme. Sense el convenciment de la necessitat de l’esforç de cadascú per configurar el futur personal i col·lectiu no es poden perseguir metes. Sense respecte als altres, per diferents que siguin, és impossible treballar conjuntament. I sense solidaritat no hi ha societat.

3. Institucions. Les institucions tenen molta influència en els comportaments personals i en el funcionament social. Cito alguns exemples de reformes institucionals que ho millorarien. Un sistema electoral que afavorís la identificació personal de la representació, que obligués a una rendició de comptes, i que permetés una exigència de responsabilitats polítiques directes milloraria molt la necessària confiança en els nostres representants. Un sistema judicial independent, amb prou mitjans, ràpid i eficaç ajudaria molt a prevenir comportaments rebutjables, tant en l’àmbit públic (corrupció), com en el privat (prescripció de delictes).

Uns mecanismes constitucionals que evitessin l’abús de la “majoria parlamentària del 51%” a l’hora d’aprovar lleis o convalidar decrets, que introduïssin processos de compensació, o que obliguessin a conèixer la voluntat directa dels ciutadans impedirien els continus canvis de legislació a cada canvi de govern, i facilitarien la recerca dels anomenats “pactes d’Estat” en temes que necessiten continuïtat en el temps.

Uns organismes reguladors amb capacitat sancionadora i no controlats pels governs evitarien situacions d’abús de poder per part de grups econòmics propis o multinacionals. I una agència tributària eficient i més aviat dotada reduiria, sens dubte, els casos de frau fiscal i d’evasió d’impostos…

Per què no s’han fet moltes d’aquestes reformes institucionals, i d’altres que es poden afegir? És que no es creu en aquests valors? O és que potser es prefereix un sistema amb escletxes, o forats, que permetin passar impunement conductes contràries a aquests valors? Potser podria ser una mica això…

Joan Majó és enginyer i exministre.