Begur negocia amb l’Estat l’extracció de sorra de la platja de sa Riera

La platja de sa Riera de Begur (Baix Empordà) ha doblat la seva superfície en els últims 50 anys. L'alcalde, Joan Loureiro, s'ha entrevistat amb representants de Costes i de Medi Ambient del Govern estatal per intentar desencallar el projecte de l'extracció de sorra d'aquesta cala. A diferència de la resta de les platges de la Costa Brava, no para de créixer. Fins ara, només s'ha aconseguit una petita actuació el 2013 amb la retirada de 2.000 metres cúbics que van anar a la platja de Sant Feliu de Guíxols.

La setmana passada Joan Loureiro, conscient de la necessitat d'accelerar l'extracció de sorra d'una platja que ha passat de 0,98 hectàrees a 1,73, es va reunir amb responsables de Costes. “Les converses han estat cordials i positives”, apunta i es mostra optimista de cara a desembussar el projecte que permeti reduir la platja i al mateix temps possibilitar la seva regeneració natural.

Sa Riera creix de forma desmesurada i té un excés d'uns 90.000 m³ d'àrid, la qual cosa genera un problema. En la majoria de municipis del litoral gironí la problemàtica és la inversa i, o bé tenen falta de sorra a les seves platges, o la qualitat és molt baixa. Per aquest motiu al llarg dels anys s'ha intentat solucionar aquest problema amb diferents actuacions. Es van plantejar diverses possibilitats, entre elles transvasar sorra a altres poblacions veïnes necessitades.

L'Estat va plantejar diverses vegades encarregar-se de l'actuació. El 2004 la direcció general de Sostenibilitat de la Costa i del Mar va proposar dragar fins a 86.000 metres cúbics de sorra i transportar-la a bord d'un vaixell a la platja de Griells de l’Estartit. Al final, la necessitat o no d'un estudi d'impacte ambiental i l'elevat cost de l'operació 1,35 milions d'euros, el van deixar aparcat sine die en algun lloc del ministeri.

Dos anys més tard, el 2006, Costes va començar a redactar un projecte per posar fi al creixement de la platja. Es plantejava treure la sorra per mar, encara que no se sabia la quantitat, si bé es parlava d'uns 30.000 metres cúbics, ni on es ressituaria, encara que es va parlar de sa Tuna o ca Malaret, a Fornells, ambdues dins del terme de Begur. En aquella època, l'alcalde, Carles Arnau, defensava que calia extreure un mínim de 200.000 metres cúbics.

A l'hora de la veritat només s'ha fet una petita actuació. Fins ara, l'Estat només havia permès el 2013 extreure uns 2.000 metres cúbics per a la platja de Sant Feliu de Guíxols. El trasllat de la sorra es va fer a través de camions, que van fer al voltant de 180 viatges. L'Ajuntament de Sant Feliu va assumir el cost de l'extracció, el transport i l'escampament, que va rondar els 25.000 euros. L'Ajuntament de Palafrugell, també va intentar aquest transvasament, però finalment no es va dur a terme. L'alcalde de Palafrugell, Juli Fernández, ha explicat que aquest any disposen ja del permís de Costes i que en funció dels efectes dels temporals que fustiguin la costa entre ara i abril i del drenatge del port de Llafranc, valoraran la possibilitat de transportar sorra de sa Riera tant a la platja de Llafranc com a la de Tamariu.

La platja de sa Riera està encarada al nord, amb la qual cosa els corrents marins i els temporals no s'emporten la sorra. Segons els experts, la gran quantitat de sorra que s'acumula, tant fora com sota l'aigua, és fruit de l'efecte d'aquests corrents marins, que l'arrosseguen fins allà procedents del golf de Pals i l’Estartit.