Desqualificació

La cascada de casos judicials per presumpta corrupció compromet encara més el Partit Popular en plenes consultes del Rei amb els grups polítics. Les evidències del pillatge practicat per anteriors autoritats del PP a la Comunitat Valenciana se sumen a les irregularitats investigades a l'empresa estatal Acuamed, últims casos d'una muntanya que no deixa de créixer.

La perspectiva és molt inquietant per a aquest partit, al qual li vencen totes les factures processals els propers anys. Li queden pendents el judici de la trama Gürtel, el dels papers de Bárcenas (la comptabilitat en b de l'organització central del PP) i els sumaris als quals ha donat origen el denunciat lladronici valencià. Impossible sostenir que el principal partit d'Espanya pugui passar pàgina sense més, com si les investigacions i judicis fossin mera rutina.

És exigible un alt grau de control intern als partits, per no falsejar la competició política amb finançaments irregulars i enriquiments injustificables. A més d'un problema ètic, la corrupció altera la contesa política, destrueix la confiança en les institucions i crea una casta d'aconseguidors aliena al que ha de ser una economia moderna. I no resulta tranquil·litzador que es prenguin mesures internes en un partit només quan les institucions de l'Estat actuen contra els corruptes.

Per això, qualsevol pacte de governabilitat que s'intenti ha de començar per un ferm projecte contra la corrupció. És veritat que durant la passada legislatura es van introduir certes mesures —creació del delicte de finançament il·legal, introducció de la responsabilitat penal dels partits—, increïblement absents del Codi Penal fins llavors. No obstant això, romanen la falta de mecanismes preventius i les deficiències en la normativa sobre contractació, que permeten amagar les pitjors pràctiques.

Mariano Rajoy reconeix ara que la corrupció ha passat una factura ben carregada al seu partit, castigat en totes les convocatòries electorals celebrades a Espanya des del 2014. Fins al punt que es veurà impossibilitat de continuar al poder si no compta amb els suports d'altres partits. Però aquests altres, ja siguin Ciutadans o el PSOE —els partits reclamats per Rajoy—, difícilment podran explicar als electors un pacte amb el PP mentre es multipliquen les evidències d'una colossal pèrdua de recursos públics en benefici de l'enriquiment il·lícit d'uns quants. Amb Rajoy, símbol últim de tota aquesta etapa funesta, això s'ha fet senzillament impossible.

El PP no és l'únic partit esquitxat, però si el que acumula, amb diferència, més problemes de corrupció. Ha de dedicar el millor dels seus esforços a la regeneració interna, si vol seguir exercint un paper important al sistema polític espanyol. I adonar-se que Rajoy s'ha quedat a remolc dels esdeveniments després de cometre errors tan imperdonables com donar ànims a l'extresorer del seu partit, implicat en greus afliccions judicials. En aquestes condicions, el president en funcions no ha ni tan sols de forçar els suports que li falten per formar Govern.