Perversió de la política

El rei Felip comença aquest dimecres la segona ronda de contactes amb els representants dels grups al Parlament. La primera va fracassar després de la negativa del líder del PP, Mariano Rajoy, a sotmetre's a la votació d'investidura que li correspon com a força més votada. El president del Govern en funcions no ho va acceptar al·legant que no tenia els suports suficients; però no va renunciar a la possibilitat de fer el pas quan li convingui.

Rajoy va eludir el seu deure, però va mantenir el dret a exercir-lo en el futur. Es tracta d'una postura purament tacticista, que suposa una perversió de les formes polítiques i un bloqueig a la possibilitat d'avançar cap a la governabilitat, una autèntica sorpresa del líder del PP, que ens tenia acostumats que fos previsible i, sobretot, a la institucionalitat de les seves decisions.

Les visites al palau de la Zarzuela es produiran sense que res hagi variat respecte a la setmana passada; fins aquest dimecres no hi ha hagut diàleg entre cap dels quatre grups que tenen alguna cosa a dir en la investidura. Només algunes converses telefòniques i molts missatges a través dels mitjans. Les úniques diferències respecte a la primera ronda de consultes són l'aparició de nous casos que identifiquen el PP en un sinònim de corrupció –cosa que, a més de dificultar la negociació, fa més evident la necessitat d'una regeneració sense Rajoy– i la celebració, el dissabte 30 de gener, d'una nova reunió del comitè federal del PSOE. Aquesta cita segur que influirà en la marxa enrere de Rajoy, però que tindrà poca influència en la trobada de Felip VI amb Pedro Sánchez dimarts que ve.

Quan es compliran sis setmanes des de les eleccions del 20 de desembre, cal exigir als líders polítics que assumeixin la seva responsabilitat i desbloquegin una situació que podria desencadenar una crisi institucional a Espanya.

Rajoy és el primer que ha d'actuar, amb celeritat i responsabilitat. No sembla seriós que torni a visitar el Rei sense haver fet els deures. Abans de dimarts, hauria d'asseure's amb les forces polítiques (PSOE i Ciutadans) que poden atorgar-li la investidura i comunicar-los la seva proposta; amb ell o amb un altre candidat del seu partit. I si veu que continua sense tenir els suports necessaris, ha de sortir definitivament de l'escenari i permetre que el segon partit més votat ho intenti.

Si el líder del PP pretén repetir la jugada d'endarrerir la seva possible investidura, Felip VI hauria de buscar la fórmula per evitar-ho. El Rei està mantenint una exquisida neutralitat, dins de les seves funcions constitucionals, però ha de ser conscient que un altre fracàs en el procés suposaria el desprestigi de la classe política i de totes les institucions.

A aquest desprestigi hi contribueix, per cert, la decisió adoptada aquest dimarts per la Mesa del Congrés de situar els diputats de Podem a les últimes files de l'hemicicle (per darrere d'altres grups amb menys diputats). Es tracta d'una altra perversió de les formes i un missatge negatiu cap als espanyols que han demanat amb els seus vots una manera de governar amb diàleg i consens.