L’Holocaust a través de les seves víctimes

El metge txec Pavel Fantl tenia 39 anys quan va ser deportat el juny del 1942, amb la seva mare, la seva dona i el seu fill, al camp de concentració nazi de Theresienstadt. Durant els següents dos anys, Fantl va arriscar la vida pintant escenes de l'infern que estava vivint i, gràcies a la complicitat d'alguns guàrdies, va poder enviar uns 80 dels seus dibuixos a l'exterior. L'octubre del 1944, Fantl i la seva família van ser enviats a Auschwitz. La seva dona i el petit van ser assassinats immediatament, mentre que el metge i artista, que havia aconseguit il·lustrar el malson, va ser afusellat poc abans que finalitzés la II Guerra Mundial el 1945. En un d'aquests treballs que es van salvar, Fantl mostra Adolf Hitler disfressat com un arlequí borratxo i amb els dits tacats de sang; el seu títol és La cançó s'ha acabat.

El quadre es pot contemplar a partir d'avui al Museu d'Història de Berlín. És una de les 100 obres que conformen l'exposició Kunst aus der Holocaust (“Art de l'Holocaust”), una mostra inèdita i commovedora que té la difícil i complicada tasca de confrontar de nou el públic alemany, des de l'òptica de l'art, amb el capítol més fosc de la història recent del país i de tota la humanitat: l'Holocaust. L'exposició va ser inaugurada aquest diumenge per la cancellera alemanya Angela Merkel i entre avui i el 3 d'abril estarà oberta al públic.

Angoixa i desesperació

Nelly Toll tenia 8 anys quan l'exèrcit de Hitler va envair la localitat polonesa de Lwów (Lviv, pertanyent a Ucraïna, des del final de la II Guerra Mundial). La nena i la seva mare van aconseguir escapar de la persecució contra els jueus i es van amagar en una petita habitació que només van abandonar quan el perill de ser enviades a un camp de concentració havia desaparegut. La menor, dotada d'una rara habilitat per a la pintura, va plasmar les seves ànsies de llibertat dibuixant paisatges, una visió que va quedar reflectida al quadre Nenes passejant pel camp. La Nelly va tenir sort i va aconseguir sobreviure a l'extermini. El seu treball també es pot apreciar a Kunst aus der Holocaust.

Per primera vegada, el públic de Berlín pot assistir al patiment, l'angoixa, la desesperació i el terror que van viure les víctimes de la tirania nazi que van ser enviades als camps de concentració a través de les pintures i els dibuixos que els presoners, i alguns perseguits, van poder fer durant el seu calvari.

Les 100 peces de l'exposició han estat prestades per Yad Vashem, el memorial israelià de la xoà. La majoria presenta retrats de presoners, les humiliacions que van patir i l'angoixant sensació d'impotència i desesperació que va imperar als barracons d'Auschwitz i dels altres camps de la mort creats pels nazis per exterminar la població jueva d'Europa i els que consideraven enemics del règim.

La data per inaugurar l'antològica no ha estat triada a l'atzar. Anatoli Schapiro, un oficial jueu del Primer Front Ucraïnès de l'Exèrcit Roig, formava part de les tropes que van alliberar Auschwitz el 27 de gener del 1945. Quan va entrar al camp de la mort, es va enfrontar a una visió dantesca que el va acompanyar al llarg de la resta de la seva vida. “El primer que vaig veure va ser un grup de persones que estaven parades sobre la neu i que semblaven esquelets, vestits amb parracs i sense sabates. Estaven tan febles que no podien ni girar el cap. Els vam dir: ‘L'Exèrcit Roig ha arribat per alliberar-vos’. No ens podien creure i venien per tocar-nos, per veure si era veritat”, va recordar el veterà poc abans de morir.

La data de l'alliberament va quedar gravada a la memòria col·lectiva germana. A partir del 1995, Alemanya obre les portes del Bundestag (la Cambra Baixa del seu Parlament), cada 27 de gener per retre un emotiu homenatge a les víctimes de l'Holocaust. Demà no serà una excepció, però aquesta vegada, la solemne cerimònia oficial cobrarà una nova dimensió gràcies a l'exposició del Museu d'Història de la ciutat.

Alemanya davant del mirall

Els organitzadors van justificar la mostra com l'últim acte oficial per recordar el 50è aniversari de l'inici de les relacions entre Israel i Alemanya. “És molt important per a nosaltres que aquesta exposició es presenti a Berlín, perquè aquí va néixer l'Holocaust”, ha dit Kai Diekmann, l'editor del diari Bild que va tenir la idea de portar la mostra a la capital alemanya el 2012. “Cal insistir una vegada i una altra en el que es va fer ja fa més de 70 anys al nostre país. Aquesta és la importància que té aquesta mostra”, ha afegit el periodista, que va rebre el suport de Daimler Benz i del Deutsche Bank per poder mostrar-li als seus compatriotes una visió fins ara desconeguda de la tragèdia.

Kunst aus der Holocaust també té un altre valor afegit, en el qual han insistit els organitzadors, i que va ser resumit per Walter Smerling, president de la Fundació de l'Art i la Cultura de Bonn, un altre copatrocinador: “Ens mostra que l'art és més poderós que la violència. Malgrat que la gran majoria dels artistes van morir als camps, ells continuen vius gràcies a les seves obres”.

Un quadre i tres històries paral·leles

Cadascun dels 100 quadres, dibuixos i gràfics que componen l'exposició Art de l'Holocaust oculten tres històries paral·leles. Segons Eliad Moreh-Roseberg, directora artística del memorial Yad Vashem, que conté unes 10.000 peces, i comissària de la mostra que serà exhibida fins al proper 3 d'abril a Berlín, els motius de cada obra conformen la primera història. La segona història és la tragèdia personal de cada artista i l'última té a veure amb l'obra en si.

“Tots els quadres i els dibuixos van ser fets entre el 1939 i el 1945 i 24 artistes van ser assassinats pels nazis”, ha dit la curadora a Berlín. “Però el més important és que totes les obres estan unides per l'esperit humà. Només l'acte de pintar era un signe de resistència. "Com van aconseguir els materials per pintar-les, què els va portar a fer-ho en aquesta situació, i com finalment cadascun d'aquests quadres va sobreviure fins a arribar a nosaltres són algunes de les preguntes que ens suggereix l'exposició”, ha afegit la comissària.