El ‘calaix’ de Sants avança amb la incògnita de Can Vies

Les obres van començar l'octubre de 2014, finalitzaran aquest estiu i ja són ben visibles. Des de lluny, sembla una taula mig parada: s'aprecia perfectament fins on arriben les tasques d'urbanització de la coberta de les vies de l'estació de Renfe de Sants. El que popularment es coneix com el calaix ha de convertir-se en un espai d'ús ciutadà.

Es tracta d'una enorme estructura de formigó de 800 metres de llarg per sota de la qual circulen els trens i on els treballs estan molt avançats entre la plaça de Torres Casanova fins a la Riera de Tena. Allà s'ha construït una estructura que farà ombra, s'han instal·lat bancs i jardineres i l'esquelet d'una pèrgola que es cobrirà amb plaques solars i enllumenat. Hi haurà també un quiosquet. A la coberta hi ha parterres amb arbres i arbustos.

Les obres d'urbanització de la coberta van començar quan van acabar les d'adequació dels carrers del costat muntanya, al carrer d'Antoni Campany. Quan acabin, faltarà la part més complexa de resoldre: el futur de Can Vies. A la imatge s'aprecia perfectament com l'edifici ocupa l'espai on d'acord al projecte inicial hauria de situar-se la rampa d'accés al calaix des del costat mar.

L'Ajuntament està estudiant la possibilitat de compatibilitzar el manteniment de Can Vies i la construcció de la passarel·la. “Sembla viable poder satisfer les dues demandes”, explica el regidor del districte de Sants, Jaume Asens, que argumenta que qualsevol intervenció ha de tenir en compte que l'edifici okupat “no són només quatre parets, és un referent cultural i polític important i amb un fort component intergeneracional”. Podria ser un equipament per a joves, apunta.

Amb tot, Asens vol que “la iniciativa sobre el futur de Can Vies la dirigeixin les entitats de la zona”. “Liderar-la nosaltres, dificultaria l'acord”, manté el regidor, que explica que en breu se celebrarà una trobada veïnal sobre la qüestió en la qual està previst que participin membres del col·lectiu del centre social okupat. Asens deixa clar que no té pressa.