El Rei sondeja els partits sobre la reforma constitucional

La necessitat d'introduir reformes en la Constitució del 1978 va alimentar bona part del debat que va precedir les eleccions del 20 de desembre. Molts dels partits la portaven al programa i fins i tot els que no, com el Partit Popular, ara ja no es tanquen en banda amb la possibilitat de sotmetre la llei fonamental a una actualització. El mateix Mariano Rajoy va apuntar dilluns en una entrevista radiofònica que estava obert a abordar una reforma constitucional en les seves negociacions amb el PSOE per superar la votació per a la seva investidura altre cop com a cap de l'Executiu espanyol.

És una assignatura pendent per a la legislatura que comença i el Rei no la defuig. Dilluns, durant la primera jornada de la ronda de contactes amb els representants polítics prèvia a la proposició d'un candidat a la investidura, el cap de l’Estat va explorar les necessitats de reforma constitucional que tenen les formacions citades a les audiències a la Zarzuela. La més explícita sobre aquest tema va ser la diputada de Coalició Canària Ana Oramas, que en la roda de premsa posterior al Congrés dels Diputats va explicar que el Rei, a més de demanar-li opinió sobre la situació política i la posició del partit, es va interessar per la seva posició sobre “una possible reforma de la Constitució”.

El diputat de Nova Canàries Pedro Quevedo també va explicar a Felip VI dilluns la visió de la seva formació respecte a una revisió del text constitucional, informa Juan José Mateo. “Li vaig exposar quina era l'essència de l'acord que havíem subscrit amb el PSOE”, va referir Quevedo quan el Monarca es va interessar per la fórmula electoral triada pel partit canari per a les generals. “Una part es refereix al conjunt de l’Estat, en què apostem per una reforma de la Constitució espanyola per blindar el règim econòmic i fiscal de les Canàries, que no es compleix”, va enumerar.

Quevedo va exposar al Rei que la reforma que propugna el seu partit inclou la necessitat de garantir els serveis públics fonamentals amb una dotació financera suficient i un model territorial federal asimètric.

El president de la Unió del Poble Navarrès (UPN), Javier Esparza, que es va entrevistar ahir amb Felip VI, va repetir aquesta mateixa idea després de la trobada. En una roda de premsa que es va fer al Congrés dels Diputats va admetre que entre totes les qüestions que havia abordat amb el cap de l’Estat al seu despatx de la Zarzuela figurava el de les possibles reformes de la Constitució.

Obrir la llei fonamental

Esparza es va mostrar partidari d'obrir la llei fonamental, encara que va defensar la seva vigència en molts dels aspectes: “Cal reformar unes quantes coses, però cal recordar el que la Constitució ens ha donat: drets, igualtat... Hi ha coses que cal conservar i coses que cal canviar”.

El president de la UPN va reconèixer que es pot reformar la Constitució per millorar la vida dels espanyols, “però l’Estat de dret és l’Estat de dret” i “ningú pot estar per sobre de la llei”. “Aquest és un bon moment per recordar-ho”, va afegir.

Amb tot, els sentiments sobre canvis constitucionals que recull Felip VI presenten tantes dificultats en la pràctica com l'elecció d'un candidat que superi la investidura al Congrés dels Diputats. L'aritmètica sorgida de les urnes no facilita precisament la modificació de la llei fonamental, ja que el títol desè exigeix el suport de tres cinquenes parts del Congrés i el Senat per aprovar les reformes constitucionals ordinàries. Si no es pot aconseguir aquesta exigència, es rebaixa el llistó a la majoria absoluta del Senat però en el Congrés augmenta a dos terços.