El TNC destaca la complexitat sexual de Guimerà

Del Guimerà polític al Guimerà més tel·lúric i sexual. El Teatre Nacional de Catalunya (TNC), conjuntament amb altres institucions culturals, dedica el nou tram de la temporada 2015-2016 a la figura de múltiples facetes d’Àngel Guimerà, el dramaturg català d'adopció –va néixer a Santa Cruz de Tenerife el 1845 i es va mudar al Vendrell amb 9 anys– que va col·locar el teatre en llengua catalana al nivell de la gran tradició europea. Així ho va defensar ahir el director del TNC, Xavier Albertí, que va insistir en la importància de Guimerà com a element fundacional de la identitat catalana moderna. Sota el títol Epicentre Guimerà, aquest homenatge conjunt inclourà la programació del clàssic Maria Rosa, diverses conferències i col·loquis, una ruta literària i una exposició, que podrà veure's al vestíbul principal del TNC fins al 12 de juny.

"Mentre que Pitarra va connectar la llengua amb les classes populars, Guimerà va respondre a les demandes de la burgesia il·lustrada, que reclamava una cultura elevada en la seva llengua", va insistir Albertí. El director va destacar les "visions" del pensament de Guimerà que apuntaven, a final del segle XIX, cap a l'independentisme polític: “Molts hem recitat dues línies de Guimerà encara sense saber-ho: ‘Som i serem gent catalana, tant si és vol com si no és vol”. Però el que permet incloure Guimerà en la millor tradició dramàtica europea és, segons Albertí, la lectura més recent de la seva obra des d'una òptica sexual, que posa de manifest la complexitat d’"uns personatges amb fortes pulsions homosexuals i sadomasoquistes".

Aquest caire eròtic es troba al centre de Maria Rosa, que el TNC recupera sota la direcció de Carlota Subirós del 20 de gener al 28 de febrer. “Els mouen unes forces tel·lúriques, molt vives però molt baixes”, com va definir l'actor Borja Espinosa, que encarna l'antiheroi Marçal. Més d'un segle més tard de la seva primera representació, el triangle amorós tràgic de la Maria Rosa, en Marçal i l’Andreu té ressons actuals a causa de la precarietat extrema de l'entorn on succeeix: “Un univers social dur, amb personatges molt primaris que viuen en condicions humiliants”, com ho defineix Subirós.

També participa en l'homenatge l’Ateneu Barcelonès, que Guimerà va presidir des de l'any 1895, i va ser el primer que va utilitzar el català en un discurs inaugural en una institució de rellevància simbòlica. “La premsa se’n va fer ressò i va provocar molt de xivarri. Llavors es veia el català com una llengua vàlida per dirigir cabres”, va assegurar Albertí. El 18 i el 20 de febrer, Albert Arribas i Ferran Dodal protagonitzaran Vergonya eterna, un espectacle basat en aquest polèmic discurs. La xerrada Àngel Guimerà periodista: una veu del vell catalanisme exigent i mestís tindrà lloc el 21 de gener.

El 23 de febrer s'emetrà a la Filmoteca Tiefland, l'adaptació de Terra Baixa dirigida per la cineasta alemanya Leni Riefenstahl. La pel·lícula, malgrat ser en paraules d’Albertí “d'una bellesa subjugadora”, conté elements escabrosos. Molts dels seus personatges secundaris van ser trets dels camps de concentració.