Els nous líders polítics que no acaben la carrera

El nou president de la Generalitat no va acabar la carrera de Filologia Catalana i va optar per centrar-se en l'exercici de la professió de periodista. L'alcaldessa de Barcelona va deixar els estudis de Filosofia quan li quedaven 30 crèdits per llicenciar-se –cinc assignatures–. Colau dóna a entendre al seu web que va deixar els estudis per manca de recursos econòmics: “A casa no hi havia diners i aviat vaig haver de buscar-me la vida. He fet tota mena de feines i cursos. He treballat d'enquestadora i d'hostessa, he fet classes particulars i fins i tot m'he disfressat de gat i de Pare Noel”. En una entrevista a La Vanguardia del gener del 2015, Colau també apuntava que el motiu per deixar els estudis era la falta de diners. A la mateixa entrevista, l'alcaldessa de Barcelona assegurava: “En algun moment acabaré la llicenciatura en memòria del meu avi, per a qui era molt important que jo estudiés”. En una entrevista posterior per a 20 Minutos, Colau descartava que tingués intenció d'acabar-la.

A l'equip de govern de Colau hi ha casos similars: a la regidora de Ciutat Vella, Gala Pin, només li falten tres crèdits per llicenciar-se en Filosofia, segons explica Xavier Fina al llibre Sense treva; la regidora Laura Pérez Castaño no va finalitzar els estudis en Periodisme. Hi ha dos alcaldes socialistes i pesos pesants del PSC que no tenen carrera universitària però al seu currículum hi afegeixen substitutius. L'alcaldessa de l'Hospitalet, Núria Marin, té “estudis equivalents a Ciències Empresarials”. Antonio Balmón, alcalde de Cornellà, va cursar “estudis de sociologia a l'Institut Catòlic d'Estudis Socials de Barcelona”.

Al Parlament destaquen per no haver finalitzat els estudis presidents de grup com Miquel Iceta (PSC) o Xavier García Albiol (PP). El líder dels socialistes catalans va abandonar la carrera de Química per iniciar-se en política. García Albiol va deixar els estudis de Dret quan li faltaven poques assignatures per llicenciar-se –no especifica quantes–. Albiol justifica la decisió perquè va preferir dedicar més temps a jugar a bàsquet i a la política. Assegura que en el futur té intenció d'acabar la carrera. Lluís Rabell, president del grup parlamentari de Catalunya Sí que es Pot (CSQP), informa a la seva biografia que va estudiar tres anys (1971-1974) Filosofia i Lletres i Ciències Econòmiques. Va interrompre els estudis per marxar a viure a França. A Montpeller, diu la biografia oficial, “es treu el títol universitari de Traducció i Interpretació”, l'equivalent d'una diplomatura a Catalunya. A les files de CSQP destaquen altres noms com el del portaveu adjunt Albano Dante Fachín, que al seu perfil públic explica que “poc abans d'acabar la carrera de Filologia Anglesa, però, la vaig interrompre per fundar una revista”.

Hi ha molts polítics sense estudis universitaris i no és cap obstacle per exercir bé el càrrec. El president de la Diputació de Lleida, Joan Reñé, té una àmplia experiència com a pagès que l'ajuda a connectar i entendre les necessitats del sector agrícola, la principal font econòmica de Lleida. El mateix cas és el de Pere Vila, president de la Diputació de Girona, que és tècnic especialista en Turisme i Hostaleria. Montserrat Nebrera, professora de Dret Constitucional i exdiputada del PP, considera que l'experiència professional és igual de vàlida que la formació universitària, però “no acabar els estudis és el símbol d'un fracàs; que no has guanyat la teva primera cursa”. L'advocada Gemma Calvet, exdiputada independent per ERC, opina que els polítics que abandonen els estudis acostumen a ser “persones molt intel·ligents i autodidactes que han omplert la vida amb altres coneixements. Fins i tot ho fan amb un punt de rebel·lia”.