Els Anagrama en català premien la narrativa arriscada d’Albert Forns

Per ser coherent per partida doble, amb un nou premi en català que no volia sobresortir atesa la quantitat la seva dotació (6.000 euros), i la voluntat de mantenir la tradició de la casa en l'àmbit de l'edició en castellà, apostant per noms o tendències moltes vegades desconeguts o fins i tot arriscats a l'espera de consolidar-los, el primer premi Llibres Anagrama de Novel·la en català que convoca l'editoral fundada per Jorge Herralde ha recaigut en Jambalaia, la segona obra en prosa de l'escriptor experimental i transgressor Albert Forns. En aquesta línia, ha quedat finalista Joyce i les gallines, debut en narrativa de la fins ara premiada poeta Anna Ballbona.

“Volem descobrir autors o consolidar els que apunten, prendre-li el pols a la nova literatura catalana”, assegura el veterà editor. I en aquesta línia, el premi comença bé. Forns i Ballbona, a més d'amistat, comparteixen edat (ronden els trenta-i-pocs), origen geogràfic (del Vallès), lectures, segell editorial de nou (tots dos han publicat abans a Labreu) i també una vella estada a la residència d'escriptors de Ledig House, a Nova York. I, segons Herralde, algunes característiques tècniques que podrien ser, així mateix, generacionals en l'últimíssima narrativa catalana: “Les obres posseeixen una qualitat literària notable, són molt descarades i divertides, amb un humor basat en bona part en una adjectivació inesperada, i una redacció fragmentària”. I, s'intueix, cert regust per la mescla entre ficció i no-ficció.

Volem descobrir autors o consolidar els que apunten, prendre-li el pols a la nova literatura catalana", llança l'editor Jorge Herralde

La majoria d'aquestes premisses les compleix la nova obra de Forns. Si fa poc més de dos anys, amb el seu debut novel·lístic, va guanyar el Documenta per Albert Serra (la novel·la, no el cineasta), Forns (Granollers, 1982) manté el seu personalíssim repte de l'autoficció amb una proposta que sembla el diari d'un viatge a un antic poblat de pescadors, avui reconvertit en refugi espiritual de hipsters i surfistes de Nova York. Com si fos una sèrie de postals, el narrador diserta sobre aspectes tan diametralment distants com poden ser els seus esforços per mantenir a ratlla una descontrolada plaga d'insectes, un assaig sobre l'envelliment i el neuromàrqueting, la figura del dramaturg Edward Albee i una història d'amor. Per reblar el clau, l'obra ofereix també un making of, en clau de comèdia, de com el protagonista escriu aquest mateix llibre.

“Admeto que no deixa de ser la síndrome de la segona novel·la, de l'aguait d'aquest fantasma que és la segona obra que ja no perdona la crítica i davant la qual et tenalla la por a la repetició; però aquí la ficció ja arriba al 50% enfront del 10% de la primera”, admet esperançat Forns: “El protagonista torna a ser un àlter ego meu, però algun dia arribaré a crear un personatge com Déu mana”, fa broma.

El periodista i escriptor, que treballa també al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona i és autor del poemari Ultracolors, admet la construcció de la novel·la per sedimentació de temes ben diversos, que el porten fins a abordar la pornografia a internet o una pseudohistòria cultural de la masturbació. “En no sortir-li la segona novel·la, a l'escriptor, avorrit, comencen a sorgir-li temes; és com si quan tens temps et passessin les coses”, diu en el que potser és una declaració generacional. Estrictament en el camp literari, apunta: “La meva tasca ha estat la d'aconseguir que adquireixi sentit una cosa que he escrit clarament de manera fragmentària”.

Guanyador i finalista comparteixen, a més d'amistat, edat (ronden els trenta-i-pocs), origen geogràfic (del Vallès), lectures i també una vella estada a la residència d'escriptors de Ledig House, a Nova York

“La primera part del meu llibre també és així, a manera de trossos i minicapítols o reflexions”, admet Ballbona (Montmeló, 1980). La periodista fa protagonista de la seva novel·la la Dora, també de l'ofici, a qui un cúmul de circumstàncies quotidianes xocants (des d'una conversa entre pacients psiquiàtrics fins a un viatge al Dublín de Joyce, passant per una cavalcada de Reis), li fa plantejar-se seriosament, però amb ironia, el sentit de la seva vida en aquest món dispers. “Hi ha dos àmbits en la novel·la: el més intel·lectual, que representa Joyce, i el rural, que encarnen les gallines; la Dora coneixerà a Dublín un obsés de l'autor de Finnegans wake que té una gallina com a animal domèstic… i tot donarà motiu a reflexionar sobre rutines periodístiques, polítiques o vitals que en principi acceptem com si fossin normals i que clarament són absurdes”, avança l'escriptora fins ara reconeguda com a poeta per Conill de gàbia i La mare que et renyava era un robot (premi Amadeu Oller).

En una enèsima casualitat, la protagonista de Joyce i les gallines llegeix Ofici de viure, el llibre de Césare Pavese amb el qual Herralde va engegar el 1969 una col·lecció en català l'any fundacional d’Anagrama. El fracàs econòmic notori va portar aviat al tancament d'aquesta línia en llengua catalana, que no va reobrir fins al 1997 en una joint venture llavors amb Empúries, amb la qual va coeditar 92 títols. Va ser fins fa amb prou feines dos anys quan, després d'alguns desacords reforçats per la decisió del Grup Planeta d'absorbir Empúries i eliminar la distribuïdora Enlaces Editoriales, va engegar en solitari Llibres Anagrama, primer traduint només al català autors del catàleg i fa amb prou feines dos mesos, excepcionalment, publicant simultàniament en català i castellà El món, un escenari, de Jordi Balló i Xavier Pérez.

Al guardó s'han presentat 41 originals; a l'últim Sant Jordi de novel·la, 10 vegades més ben dotat, ho van fer 25 i al Pla, 24

Forns i Ballbona, que es van confessar mútuament que s’havien presentat al guardó, van coincidir, com no, a admetre que bona part de la seva educació sentimental i literària s'ha construït a partir dels llibres d’Anagrama. El segell té el seu influx, com bé ha pogut constatar el jurat del premi, format per Mita Casacuberta, Guillem Gisbert, Imma Monsó, Sergi Pàmies, Isabel Obiols i el mateix Herralde: s’hi han presentat 41 originals. A l'últim Sant Jordi de novel·la, el més reconegut de les lletres catalanes i 10 vegades més ben dotat que el Premi Llibres Anagrama, van arribar 25 originals; fa dues setmanes, al veterà premi Pla (també 6.000 euros), 24. En castellà o català, la marca Anagrama funciona. Els llibres guanyadors apareixeran al març i l'any proper, traduïts al castellà. “Ara sóc moderadament més optimista pel que fa a les vendes en català en general i els de la traducció en particular”, resumeix Herralde.