L’assassí que actua els diumenges

Una nit de dissabte, mentre una tempesta cau sobre la ciutat, en Robert, un home d'uns trenta anys, irromp en una comissaria de barri. La pluja l’ha sorprès de camí, porta la gavardina completament mullada i un tro ensordidor esclata quan entra a la seu policial. “He vingut a fer una declaració”, afirma. En Robert vol autoinculpar-se d'un crim. Amb aquesta escena intrigant comença el thriller titulat Sunday Morning, escrit i dirigit per Carol López. L'obra, protagonitzada per Nausicaa Bonnín i Isak Férriz, s'estrena avui a la Sala Flyhard. L'autora va presentar un text germinal al Torneig de Dramatúrgia del Festival Temporada Alta del 2013, però des de llavors l’ha modificat “moltíssim” per portar-lo finalment a escena. “Aquest estiu vaig veure Twin Peaks i això va ser la clau. Em va donar moltes idees per inserir tombs en la trama”, va explicar ahir López.

En Robert vol parlar sobre un assassinat, i no és un cas qualsevol: algú està creant pànic matant cada diumenge. Al criminal en sèrie l’anomenen popularment l'assassí del ganivet. Els homicidis porten de cap la policia.

L'home confessa que ell n’és el culpable. En Robert l'hi diu a l'única persona que troba a la comissaria, l’Anna, una noia d’una vintena d’anys que no va vestida d'uniforme. La troba dempeus prenent anotacions mentre contempla fixament un panell amb retalls de diari, fotografies i notes unides amb xinxetes i fil vermell. “L’Anna aparentment és administrativa, ha estudiat Criminologia i està preparant la tesi. És la filla de l'inspector Junyent, un policia molt reconegut”, va detallar Nausicaa Bonín, que ja va interpretar el paper al Temporada Alta.

L’Anna ni tan sols s'immuta quan l'home entra a l'edifici. “Ara mateix no hi ha ningú que pugui atendre’l”, diu a en Robert. “I si li digués que el que li vull dir és una bomba?”, insisteix ell. “Li diria que ha d'esperar”, contesta taxativa l’Anna. A ella la molesta la seva presència, preferiria que no es quedés. A més, quan en Robert s'autoinculpa, no se’l creu.

Mentrestant, algú segueix matant els diumenges al matí, i, per fer més tombs al guió, a Sunday Morning,en paral·lel a un argument molt negre i criminal, també s'hi introdueixen tocs de comèdia romàntica. “Són un noi i una noia, és de nit, plou…”, deixa entreveure la directora.

Tota l'acció transcorre a la comissaria d'una ciutat inconcreta. L'escenografia, a càrrec de Jose Novoa, és un espai policial retro i peculiar. “És com si tots els objectes rònecs del món, els telèfons, el llum i els ordinadors vellíssims, haguessin anat a parar allà”, va descriure López.

Després del seu pas per la direcció artística de La Villarroel, l'autora de Germanes estrena per primera vegada a la Sala Flyhard, espai de petit format amb una quarantena de butaques. Aquesta intimitat no suposa cap problema per a López, al contrari, diu la directora. “És fantàstic, es palpa la tensió. Treballo molt enfocada en l'espai en què es representarà l'obra”, va desgranar. Per Bonnín, molt acostumada a treballar en televisió, la proximitat amb el públic “és com rodar un pla seqüencia d'una hora i mitja. Té un punt cinematogràfic perquè els espectadors són tan a prop que no pots sobreactuar. L'energia que es crea a la sala és molt forta; saps si et segueixen, si et miren…”.

Les funcions duraran fins a principi de març i el suspens està servit perquè en aquesta obra del gènere només hi ha una cosa clara des de l'inici: Res pot ser el que sembla.