Porno en català: l’autèntica independència
El web Porno Català és l’única pàgina que aposta íntegrament pel cinema per a adults en llengua catalana
La dirty talk en català, fins i tot per als catalanoparlants, encara s'ha de normalitzar. Convidar la parella sexual a xuclar-la o a menjar zones erògenes, utilitzant per fer-ho una traducció literal de fórmules en castellà, fa que aquestes perdin, pel camí, tota la seva fúria semental. Aquesta pràctica –la traducció literal de marranades– es fa més en tavernes que no pas al llit; el riure mata, per dir-ho d'alguna manera, la líbido.
El primer intent, en aquest aspecte, de trencar tabús, va ser la pel·lícula de Conrad Son Les exxcursionistes calentes, llançada en vídeo ja fa més de quinze anys. Peça de culte pràcticament impossible de trobar en format físic, és generosa en línies de diàleg com “això són muntanyes i no les de Collserola” o “això és un túnel i no el del Cadí”, unes frases que, en la seva versió original, encara perduren en l'imaginari onanista dels millenials catalans.
Tot i que el pas que va fer Conrad Son té mèrit, és evident per a l'espectador que Les exxcursionistes calentes està doblada al català, no rodada en català. Però amb això en va tenir prou per rebre, de mans de la Generalitat de Catalunya, una subvenció que rondava els 15.000 euros. D'altra banda, ara fa dos anys, la Generalitat va decidir tornar a donar suport al cinema per a adults atorgant una subvenció a Porno Català, primer portal de contingut eròtic rodat en català; amb gemecs emesos, aquesta vegada sí, al mateix set de rodatge.
El títol amb què la pàgina va obrir foc es titula Jo mai mai i era una paròdia de Barcelona, nit d'estiu, una pel·lícula catalana que es va estrenar el 2013 i es va convertir en l'esdeveniment de l'estiu. La qualitat del vídeo, per als cànons del cinema porno nacional, era més que encomiable. De fet, tant Dani de la Orden com Fèlix Colomer, director de Barcelona, nit d'estiu, el primer, i impulsor de Porno Català, el segon, van cursar els estudis de direcció cinematogràfica a la prestigiosa escola ESCAC.
Però tenen tots els vídeos de Porno Català el mateix virtuosisme? El portal també ens ofereix produccions d'estil low cost, com Jaume I el Conyqueridor, on el que va ser rei d'Aragó viatja en el temps a través d'un hula hoop [sic] per anar al 1458, agafar Isabel I, i ficar-se al llit amb ella el 2013. Ell porta rellotge digital i ella, iPhone. Només arribar a l'època contemporània, es troben amb un magrebí que els intenta vendre cervesa en llauna, abans que el comte de Barcelona el faci fora: “Pensava que els havia matat a tots en la conquesta de Mallorca”. Després, esclar, es despullen.
També van jugar amb els desviaments històrics a Oh Déu meu: El que no explica la Bíblia. En aquest what if que és L'última temptació de Crist –més tard adaptada al cinema per Martin Scorsese–, Nikos Kazantzakis dibuixa un paisatge en què, entre altres coses, Jesucrist i Maria Magdalena establien una relació sentimental. Els artífexs de Porno Català van un pas més enllà que l'escriptor grec i fan que aquests personatges bíblics s'ho facin en una platja, just després d'entonar frases com “vols veure un miracle?” o “ja pots menjar el cos de Crist”.
En comptes de mantenir-se neutrals a la situació política que viu Catalunya, Porno Català es va posicionar a favor de l'independentisme des del primer moment: un penis antropomòrfic amb una estelada fent de capa és el logotip del web. També podem observar que es prenen posicions polítiques en els vídeos de la pàgina: a la peça K-313 una parella manté sexe casual en un pis on, a més de l'escut del Barça, la bandera dels independentistes catalans gairebé aconsegueix restar protagonisme a la feina dels actors.
És en la secció de relats, no obstant això, on trobem el millor exemple d'aquesta conjunció entre erotisme i compromís polític. Al conte Una diada especial, situat en el context d'un viatge en autocar –un dels molts que portaven la gent, ara fa dos anys, al punt que tenien assignat a la Via Catalana–, la veu en primera persona del narrador relata, en primera instància, el crush que té amb la desconeguda a qui li toca agafar-li la mà en aquesta convocatòria; en segona, explica la tornada de l'autocar, amb tots els passatgers adormits, excepte ells, que acaben fent sexe oral.
Amb una activitat aquest any pràcticament testimonial, reduïda gairebé per complet a actualitzar les seves xarxes socials, potser el principal acte de normalització de Porno Català ha estat donar espai a un sector tan poc atès –si parlem d'entreteniment només per a adults fet aquí– com és el gai. Relats com Prejudicis van avançar plataformes com Gais i Lesbianes per la Independència, una assemblea sobiranista que depèn de l'ANC i que cada vegada està prenent més força entre el col·lectiu LGTB català.
