No és paranormal, però ho sembla: coses rares que passen quan dormim

Sabeu tot el que podeu arribar a fer mentre dormiu? Roncar, moure les cames, deixar de respirar (només uns segons), escenificar un somni, parlar i fins i tot aixecar-vos i menjar. Un ampli ventall d'accions, de vegades inofensives i passatgeres, o altres vegades delatores de patologies. Com distingir-les? El llibre El sueño. La normalidad y la enfermedad, del qual és coautor el doctor Joaquín Durán-Cantolla, especialista en pneumologia, expert en medicina del son i cap d'investigació de l'Hospital Universitari Araba, a Vitòria, aporta una pista essencial: “El pacient que es queda adormit durant el dia o que té dificultats importants per mantenir l'atenció pot estar patint una de les gairebé 90 malalties relacionades amb el son”. La malaltia més freqüent, segons el doctor Diego García-Borreguero, neuròleg i director de l'Institut del Son, és l'insomni, seguida de l'apnea (pausa respiratòria) del son i de la síndrome de cames inquietes.

Desvetllem vuit accions que podeu arribar a fer mentre dormiu.

1. Moure les cames. Realitzar lleus sacsejades de les cames de manera esporàdica en iniciar el son és totalment normal. La cosa canvia quan els moviments es converteixen en freqüents i rutinaris, ja que pot ser un signe de la síndrome de cames inquietes, “una malaltia neurològica que produeix una necessitat imperiosa de moure les cames quan s'està en repòs, sobretot durant el son. Aquestes persones tenen de forma periòdica i repetitiva sacsejades a les cames amb una freqüència d'una per minut”, explica García-Borreguero, que insisteix que, al marge de l'assiduïtat, s'ha d'anar al metge sempre que es tingui la impressió que el símptoma interfereix en el benestar diürn. La síndrome de cames inquietes, que segons un estudi és més freqüent als EUA i Europa que a Àsia, pot desencadenar-se o incrementar-se en prendre determinats fàrmacs. “Els antidepressius, els antihistamínics (per a l'al·lèrgia), antiemètics (contra els vòmits) o medicaments per dormir, com la doxilamina, accentuen la malaltia o la precipiten en persones predisposades”, diu el neuròleg.

“Els antidepressius, antihistamínics, antiemètics o medicaments per dormir, accentuen o precipiten la síndrome de les cames inquietes” (Diego García-Borreguero, neuròleg)

2. Pegar l'acompanyant. Qui no ha pegat alguna vegada el company de llit de manera fortuïta a la meitat d'un malson? No obstant això, el normal es converteix en patològic quan l'acció és freqüent i exagerada: és el que es coneix com a trastorn de conducta durant el son REM. “Es manifesta sobretot en homes a partir dels 50 i la conducta apareix en la segona part de la nit, quan tenen somnis en què es veuen perseguits o viuen situacions de catàstrofes (somnis d'angoixa), de manera que actuen físicament en resposta als somnis, com si es defensessin o barallessin, lesionant l'acompanyant”, explica García-Borreguero, qui distingeix el trastorn d'un simple malson en què en aquest no es produeix escenificació (copejar, donar puntades, cridar, fins i tot moure's com si es volgués córrer). L'especialista recomana consultar amb el metge quan la conducta ocorre de manera repetitiva. Un estudi del doctor Alex Iranzo, de l'Hospital Clínic de Barcelona, va observar que la majoria de les persones amb aquest trastorn desenvolupaven Parkinson i altres malalties neurològiques. Cosa que també confirma el neuròleg García-Borreguero.

“Quan volem saber si la impotència en un pacient té una base mèdica o, per contra, és psicològica, mesurem l’erecció durant el son”, diu García-Borreguero

3. Tenir ereccions. Apareixen durant la fase REM del son, descoberta als anys cinquanta i en la qual tenen lloc les fantasies. Són símptoma de bona salut sexual. El patològic és just el contrari, és a dir, no tenir ereccions durant el son. “Passen per l'acció dels neurotransmissors al cervell durant el son que estimulen l'erecció. Quan volem saber si la impotència en un pacient té una base mèdica o, per contra, és psicològica, mesurem l'erecció durant el son, de manera que si és un problema mèdic no hi ha erecció, mentre que si és un motiu psicològic sí que hi ha erecció quan es dorm”, desvetlla García-Borreguero.

4. Deixar de respirar durant segons (apnea). Quan dormim, la gola tendeix a tancar-se amb la inspiració, però l'organisme disposa de reflexos per evitar el col·lapse. Per això, una pausa d'un o dos segons no comporta problema. No obstant això, quan és superior a deu segons sí que es considera significativa. En algunes persones aquests reflexos no funcionen correctament i durant el somni poden arribar a sofrir asfíxies periòdiques que obstrueixen la seva respiració de manera repetida. És el que es coneix com a apnea del son, un problema que causa somnolència durant el dia i cansament crònic. Convé estar atents a la seva freqüència: “Sempre que hi hagi més de cinc pauses respiratòries per hora s'ha d'anar al metge”, aconsella el pneumòleg Joaquín Durán-Cantolla. El perfil de qui la sofreix, segons reflecteix aquest especialista en el seu llibre, és una persona de mitjana edat, freqüentment obès, encara que no sempre, amb una història de roncs i parades respiratòries repetides durant el son, generalment ben observades per la seva parella. A més, sol queixar-se de cansament i somnolència durant el dia. Una revisió recent d'11 estudis sobre l'apnea obstructiva del son mostra una prevalença més gran  en homes que en dones i un augment d'aquesta en el temps. La novetat en el seu diagnòstic és un dispositiu electrònic (Sistema APNiA) per utilitzar al domicili, que grava la informació durant el son perquè després la revisi el metge. En cas d'apnea lleu i moderada, tant el diagnòstic com el tractament, que consisteix en dispositius intraorals, poden realitzar-los els dentistes.

5. Roncar. No es considera una malaltia, sinó més aviat un problema social, produït per la vibració dels teixits de la gola. El vostre acompanyant el patirà més que vosaltres. Segons diu el doctor Durán-Cantolla, augmenta amb l'edat fins als 60 anys, moment en què comença a disminuir. “Creiem que està relacionat amb les condicions de la gola: les més rígides vibren menys i les més elàstiques vibren més”, explica. Cal anar al metge? El pneumòleg recomana anar-hi quan el ronc molesta molt l'acompanyant o si apareix acompanyat d'apnea. Actualment es pot tractar amb dispositius intraorals, que produeixen un discret avançament de la mandíbula, similar al que s'utilitza per a l'apnea.

6. Parlar. Encara que resulta cridaner veure com algú parla mentre dorm, les somniloquies, com es coneix a aquesta conducta en medicina, no són patològiques. “Quan dormim, perdem el to muscular, però hi ha persones que no el perden i poden parlar o caminar mentre estan adormits”, explica Durán-Cantolla, expert en medicina del son. Cal visitar el metge? Tal com recomana aquest especialista al llibre El sueño. La normalidad y la enfermedad, si la conducta no és gaire repetitiva ni altera la qualitat del son, no sol requerir consulta especialitzada i no sol afectar ni la qualitat ni la quantitat de son, encara que pot generar un microdespertar.

7. Aixecar-se i caminar. És el que es coneix com a somnambulisme, una conducta que, segons un estudi realitzat als Estats Units en el qual es van realitzar enquestes a 19.136 individus de diversos estats del país, afecta un 3,6% de la població. En el mateix estudi es va veure que el 30,5% dels participants tenien antecedents familiars de somnambulisme, cosa que també confirma Durán-Cantolla en el seu llibre: “Sol presentar-se en diversos membres de la família i actualment es creu que té base genètica”. No obstant això, no és patològic, segons comenta aquest expert en medicina del son, sinó un trastorn del moviment que és freqüent en nens. “Cal tenir en compte que la persona amb somnambulisme realitza accions semiautomàtiques, amb les quals està familiaritzat, com anar al bany, anar a la cuina, obrir una porta o la nevera, etc., i de les quals no guarda record. Per això és important prendre precaucions amb els nens, com tancar bé les portes o les finestres, adverteix Durán-Cantolla. Un altre dels seus consells és no despertar el somnàmbul, sinó portar-lo suaument al seu llit, per evitar espantar-lo o que reaccioni amb pànic si no sap exactament on es troba. “Sol desaparèixer en l'adolescència, però si persisteix més enllà dels 20 anys convé anar al metge per descartar altres problemes”, conclou.

8. Menjar a mitjanit. Hi ha persones que s'aixequen mentre dormen per menjar, però no una fruita, sinó els aliments més calòrics. Aquest trastorn, que és més freqüent en dones (66%-88%) i en persones obeses, està infradiagnosticat, segons una investigació publicada a la revista de la Societat espanyola d'endicronologia i nutrició. “Els qui el pateixen no acostumen a explicar-ho perquè els fa vergonya, i poden ser conscients del problema, encara que no estiguin totalment desperts en fer-ho”, explica Durán-Cantolla. Segons aquest expert, s'ha investigat molt sobre les possibles causes que produeixen els trastorns alimentaris durant el son, però no es coneixen amb claredat. En canvi, “sí que existeixen fàrmacs que controlen l'alteració i tractaments conductuals que ajuden a ordenar la conducta alimentària d'aquests pacients”, apunta.