Que es faci justícia

Encara ressonen els ecos dels que asseguraven que un gendre del Rei mai s’asseuria al banc dels acusats, i encara menys una filla o germana del Monarca. També els d’aquells que sabien de bona fe que estava tot arreglat i que jutges i fiscals es doblegarien davant del poder polític i institucional. Res més lluny de la realitat. Avui s'inicia a Palma el judici oral pel cas Nóos, al qual acudiran la infanta Cristina; el seu marit, Iñaki Urdangarin, i 16 persones més. Tots en qualitat d’acusats i tots amb la mateixa presumpció d’innocència fins que es dicti sentència.

Tres magistrades presidiran una sala on es jutgen algunes desenes de delictes vinculats a la corrupció, pels quals se sol·liciten penes de presó. Hi ha prop de 600 periodistes acreditats per assistir a un judici que va vorejar l’espectacle en la fase d’instrucció. Els llavors imputats van haver de fer el passadís una vegada i una altra en un jutjat d’instrucció de la capital balear, i van ocupar espais fins ara mai vistos als mitjans de comunicació nacionals i internacionals.

Després de moltes investigacions, interrogatoris, proves pericials, interlocutòries, recursos i resolucions més o menys polèmiques, 14 homes i 4 dones s’asseuen aquest dilluns al banc dels acusats, sense diferències ni privilegis. És una demostració que, tot i que és lenta, la justícia funciona al nostre país com un poder independent i professional, malgrat els pocs mitjans de què disposa i de les moltes pressions que rep.

Una de les primeres decisions que hauran de prendre les magistrades Samantha Romero, Rocío Martín i Eleonor Moyá és si és aplicable o no l’anomenada doctrina Botín a la infanta Cristina. Aquesta doctrina, aplicada en el seu moment al president del Banco Santander, Emilio Botín, ha estat esgrimida pels advocats de la germana del Rei i estableix que si la Fiscalia i l’Advocacia de l’Estat no acusen d’un delicte que afecta el mateix Estat i només es produeix una acusació popular, no ha de jutjar-se.

La sala haurà de determinar si Cristina de Borbó s’haurà de sotmetre a judici, com els 17 acusats més, o si deixa el jutjat sense que se l’interrogui, com sol·liciten els seus advocats i el fiscal anticorrupció, en representació de l’Estat. És una decisió que, com les adoptades des que el 29 de desembre del 2011 es va citar a declarar com a imputat Iñaki Urdangarin, hauran de prendre els responsables judicials amb professionalitat i independència. I, decideixin el que decideixin les magistrades, la sentència s'haurà d'assumir com una mostra més que la justícia funciona.

El 2016 serà escenari de judicis per alguns dels casos de corrupció que han fet més soroll. Afers que afecten polítics, empresaris, funcionaris, sindicalistes i ciutadans del carrer. Cal demanar a la justícia el mateix tracte per a tothom i respectar les seves decisions. La separació de poders és un dels pilars de la nostra democràcia

Aquest no és un judici a la Corona espanyola, com alguns han pretès. Es jutgen individus pels actes comesos, no la institució. No obstant això, la Corona ha de ser conscient de la importància que té la seva connexió amb les emocions de la societat, la seva implicació en els assumptes que afecten els ciutadans i la necessitat de fer-se present en els temps difícils.