Els clubs en són responsables

Amb massa freqüència, els jugadors de futbol d'elit de la Primera Divisió espanyola protagonitzen conductes impròpies —quan no predelictives— d'esportistes conscients de la seva responsabilitat. El cas més recent és el del jugador del Barça Luis Suárez, que va fregar la fatxenderia en l'últim partit contra l'Espanyol; o de l'espanyolista Diop, que al final del matx va declarar que “si haguéssim estat violents alguns jugadors haurien sortit en llitera”; o l'estúpid desafiament entre diversos futbolistes per prosseguir l'enfrontament després del partit. No es tracta dels frecs habituals dins d'un camp de futbol, que passen i s'obliden; el partit va discórrer amb hostilitat i ressentiment, preparat per declaracions inoportunes de directius dels dos equips, en els quals, sens dubte, va jugar un paper important el que representen els dos clubs en l'àmbit polític català.

Però n'hi ha més. Dos jugadors del Reial Madrid han protagonitzat episodis preocupants, a més de grotescos. Karim Benzema està investigat per la justícia francesa per la seva implicació en un suposat xantatge sexual al seu company Valbuena; i James, sorprès a la M-40 circulant a 200 quilòmetres per hora, va forçar la policia a una persecució cinematogràfica.

L'acumulació de violència i despropòsits obliga a preguntar-se si els clubs de futbol disposen d'un codi ètic que han de complir els jugadors; o, si en tenen, si es dignen aplicar-lo. Per contra, sembla que les directives miren cap a un altre costat quan una de les seves estrelles es comporta de manera grollera o directament ofensiva; i, de vegades, surten en la seva defensa a destemps, implicant indecorosament el club en les maleses dels seus empleats. Els jugadors d'elit no cobren milions a l'any només per colpejar amb encert una pilota; representen una societat i tenen un paper que han de complir a canvi dels elevats sous que reben. Això inclou, almenys, pagar impostos, acreditar una conducta raonable dins i fora del camp i evitar la incitació a la violència.

Suárez ja ha estat castigat pel comitè corresponent; potser també ho seran altres jugadors. És just i convenient. Però el silenci cridaner i ofensiu és el dels seus propis clubs, que són els que, en primera instància, haurien de sancionar les conductes desbocades; en no fer-ho, incorren en una clara responsabilitat.