Catalunya torna a tenir associació d’artistes, presentada ahir al Macba

Catalunya ja torna a tenir la seva associació d'artistes. La Plataforma Artistes Cat (PAC) va ser presentada ahir al Centre de Documentació del Macba, pels 25 artistes que formen la seva comissió executiva, davant d'un auditori ple de gom a gom. La PAC (afectuosament Paca), sorgeix de les cendres de l'Associació d'Artistes Visuals de Catalunya (AAVC), que va acabar les seves activitats al juny per mandat judicial després d'una llarga crisi que va posar punt final a una trajectòria de 35 anys en els quals va ser molt present en tots els debats artístics i va arribar a tenir una destacada influència i a ser una de les organitzacions de sector més dinàmiques d'Espanya.

A més de molts artistes, entre els assistents a la presentació de la PAC, que està pendent de registrar-se legalment, hi havia Berta Sureda, la nova comissionada de Cultura de l'Ajuntament; Jordi Sellás, director de creació i empreses culturals de la Generalitat; Marta Gustà, directora de l'àrea d'arts visuals de l'ICIC; Martina Millà, responsable d'exposicions de la Fundació Miró; Jaume Reus, director del Centre d'Arts Santa Mònica i altres representants d'entitats artístiques, fet que dóna la mesura de les expectatives que desperta la nova associació.

Malgrat això, còmplice potser el final de festes nadalenques, també va haver-hi absències destacades com la de Ferran Barenblit, flamant director del Macba i amfitrió de l'acte. També hi faltaven Francesca Llopis, Sergi Aguilar, Francesc Torres, Joan Fontcuberta i Ignasi Aballí, tots directius de l'AAVC, representats només per l'última presidenta Nora Ancarola i Daniel García Andújar, que va exercir la vicepresidència en l'última fase de l'associació.

La PAC es va crear a través d'un procés assembleari, col·lectiu i transversal, que va reunir 240 artistes i finalment es va coagular en cinc comissions de cinc persones, que constitueixen els 25 membres de la junta executiva. Encara que en aquest moment l'associació està formada únicament pels 50 socis fundadors, a partir de la setmana vinent, quan s'hauran dipositats els estatuts i s'haurà constituït legalment, podran començar les afiliacions.

Al novembre del 2010, quan va celebrar el seu 30è aniversari, la finada AAVC tenia 1.341 associats, que segons les seves estimacions representaven el 24,5 % dels creadors de Catalunya. No obstant això, quan va tancar perquè no va poder fer front al seu deute, només tenia 350 socis. El jutge va reconèixer que aquests no estaven al corrent de la situació financera. La culpa va recaure en el secretari general Florencí Guntin, encara pendent de ser jutjat penalment per anomalies en la comptabilitat. No estranya, per tant, que els membres de la PAC hagin insistit tant en la transparència de tots els processos de gestió i en una estructura col·laborativa no piramidal.

De moment la PAC no té seu, encara que de les quatre candidates: Hangar, el centre Fabra i Coats, el Macba i un centre de coworking privat, la primera (que va ser seu també de l'AAVC) sembla ser la més probable.

"Abans de res volem corregir errors, hem estat treballant cinc mesos per configurar un nou model de gestió, més transversal, participatiu i transparent", ha assegurat Nora Ancarola, l'última presidenta de l'AAVC i actualment un dels membres de la comissió executiva.

Entre els molts i ambiciosos objectius que s'han fixat, ampliar la seva veu en la societat i lluitar per a la millora de les condicions laborals són els prioritaris. "És molt important professionalitzar i dignificar el treball dels artistes, lluitar per al reconeixement de la seva aportació a la societat", ha assegurat Daniel Gasol, portaveu de la comissió d'administració i serveis.

Altres comeses de la nova organització són ampliar la seva activitat en tot el territori de Catalunya, obrir un espai d'interlocució amb la societat i les institucions i actualitzar el Codi de bones pràctiques. "L'activació del Codi està directament relacionada amb la necessitat de millorar les condicions econòmiques i lluitar contra l'opacitat de contractes i honoraris, que segueixen sense pagar-se a tots els artistes", ha puntualitzat Mireia Sallarès, que ha insistit en la necessitat d'aparcar les vergonyes i parlar clar sobre les inviables condicions de vida i treball de molts creadors. "La societat i les institucions han d'entendre que defensar l'art contemporani significa defensar el patrimoni", ha conclòs Ancarola.