_
_
_
_
llibres

Els colors de les emocions

'De quin color és un petó?' i 'El buit' són dos àlbums il·lustrats d’autoria nacional i concebuts per a un públic molt ampli

De quin color és un petó? i El buit són dos àlbums il·lustrats de factura recent amb molts elements en comú. Entre d’altres, el fet de ser d’autoria nacional i d’estar concebuts amb un estil que els acosta a un ventall de públic molt ampli. I això, que no hauria de ser notícia, ho és perquè fins no fa gaire aquest tipus de llibre s’importava, malgrat que, en molts casos, no aportava novetats al panorama literari del país.

La sensació de buit en un infant és el que aborda l’obra d’Anna Llenas.
La sensació de buit en un infant és el que aborda l’obra d’Anna Llenas.

Les autores de tots dos llibres, Rocío Bonilla i Anna Llenas, tenen una trajectòria encara breu, lligada essencialment a l’àlbum il·lustrat, però amb una gran incidència en el mercat, que fa que sembli que aquest recorregut sigui molt més ampli, temporalment parlant. Bonilla s’estrenava en solitari, el 2014, com a autora de text i il·lustració, amb Cara de pardal, continuava amb La muntanya de llibres més alta del món, i ara ho culmina amb De quin color és un petó?, que es mou entre el llibre d’imatges i el conte, tots ells editats per Animallibres. A través del fil conductor d’una nena que s’adreça al lector en primera persona, l’autora explica que aquesta sap dibuixar un munt de coses, però ignora com esbossar un petó. Per esbrinar-ho, anirà passant per cadascun dels colors bàsics i els anirà assignant a coses i sentiments coneguts. Bonilla fa una proposta atractiva, diversa en el disseny i la composició i amb un bon domini de l’essència textual per bastir cada doble pàgina i el conjunt sencer.

En el tema dels colors, tot i ser un dels més recurrents de la literatura per a primers lectors de tots els temps, Bonilla se’n surt airosament, amb la seva veu personalíssima. El tema l’han tractat autors de referència de la història de la literatura infantil, com Maurice Sendak, Arnold Lobel i Leo Lionni, i també autors contemporanis com Hervé Tullet, Javier Sáez Castán o Jutta Bauer, i fa la sensació que, malgrat aquesta reincidència, no s’esgoten els matisos ni els punts de vista des d’on tractar-lo.

També abordava el tema el primer llibre en solitari de Llenas, El monstre de colors (2012), publicat per Flamboyant. En aquests tres anys ha esdevingut una obra de capçalera per a lectors i, especialment, per a prescriptors. El protagonista era un monstre que es feia un embolic amb les emocions, cosa que resolia classificant-les en pots i identificant-les amb colors, gairebé el mateix que fa, de manera bastant més complexa, la celebrada pel·lícula de Pixar Del revés.

DE QUIN COLOR ÉS UN PETÓ? / EL BUIT

Rocío Bonilla / Anna Llenas

Animallibres / Barbara Fiore

36 / 68 pàgines. 15,95 / 24 euros

Ara, Llenas presenta El buit, conte que esdevé un veritable tractat sobre el concepte de buit i de plenitud, i que arriba a través d’una àmplia extensió de pàgines molt poc habitual en els àlbums il·lustrats. Amb ell, l’autora intenta convertir el concepte abstracte del buit en concret i palpable per tal d’apropar-lo als infants, a través d’una nena a qui se li fa un forat al cos perquè el petit món que l’envolta s’esfondra. En una primera part, d’expressions i colors més aviat tristos i foscos, de sensacions sacsejades, la nena veu que no troba la solució per omplir el buit, fins que algú li aconsella la manera de buscar-la, i els colors, les expressions i les pàgines esdevenen més clars i tranquils.

A favor, el llibre té una edició impecable i una aparença nítida i atractiva, amb un text sintètic i una il·lustració brodada al detall que li ofereix volada i n’amplia enormement el contingut. En contra, la complexitat dels conceptes, del vocabulari i de les expressions utilitzades, i el missatge, que podríem anomenar d’autoajuda, massa directe ja des del principi. El conte, literàriament parlant, se’n ressent davant la mirada del nen i trontolla en l’intent d’explicar-se per si mateix. Necessita tant sí com no l’acompanyament de l’adult, cosa que el llibre ja sembra pretendre des de l’inici.

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo

¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?

Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.

¿Por qué estás viendo esto?

Flecha

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.

Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.

En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.

Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_