Una parella de Manhattan a Sarrià

Louise Fili i Steven Heller són dues icones del disseny gràfic nord-americà. Jordi Duró, dissenyador com ells i professor a l'escola Eina, insisteix en aquest fet mentre seguim Fili i la seva càmera de fotografiar per Major de Sarrià. Fili ha estat tres setmanes a Barcelona retratant centenars de rètols i senyals dels seus carrers. Heller, el seu marit, l'acompanya, tot i que admet que està cansat de caminar tant. Heller va ser 33 anys director de disseny del 'New York Times' i ha publicat 170 llibres. Fili ha rebut multitud de premis i és membre d'honor de l'Arts Director Club (ACB). A Barcelona ha estat recollint el material per al seu tercer llibre sobre grafisme urbà, un tribut a una ciutat de moda entre les elits culturals dels Estats Units.

Fili llueix una elegància i intel·ligència adients per a una musa de Woody Allen. Heller és irònic i juganer, paradigma de 'progre' de Nova York: “És veritat que això de Sarrià no sembla Barcelona; com Nova York, que no és Amèrica”. Heller és una enciclopèdia d'anècdotes; és un dels protagonistes del llibre del seu amic Gay Talese, 'Neighbour's Wife', i rememora les visites a prostíbuls que van fer plegats per a l'obra. “Era surrealista”, admet. De fet, és probablement el llibre de Talese més boig pel que fa a investigació –va estar anys treballant en el món del sexe de pagament. També comenta detalls confidencials d'una trobada secreta amb un dels clans mafiosos italians que Talese va descriure a 'Honrarás a tu padre'. Heller i Fili es van conèixer a finals dels 70, quan ell li va enviar una carta d'admiració per la feina que feia com a cap de disseny de l'editorial Panteon Press: “Li vaig enviar una carta a Marilyn Monroe i una altra a la Louise; però la Marilyn no va respondre i ja fa 32 anys que som casats”.

Una capital del disseny

Tots dos són el paradigma de la intel·lectualitat de Manhattan. El primer cop que Fili va visitar Barcelona va ser el 1972 durant un viatge de joventut per Europa. El 2014 hi va tornar com a membre del jurat d'uns premis de l'ACB. Admet que el patrimoni cultural de Barcelona sempre hi ha estat, que no ha aparegut de sobte, però que els acadèmics s'hi han fixat perquè la ciutat “s'ha convertit en una capital del disseny, s'ha promocionat molt bé”. S'ha promocionat tan bé que un tòtem com ella prepara un llibre sobre el grafisme de Barcelona, després de fer-ho amb París i Itàlia, per a l'editorial Princeton Architectural Press. Per què Barcelona i no Londres o Berlín? “Perquè Barcelona està de moda i encara es poden descobrir coses noves”, respon Fili. Heller afegeix que és probablement la ciutat amb més personalitat arquitectònica, sobretot per la influència del modernisme. Duró es fa creus de com ha evolucionat la imatge de Barcelona: “L'interès de Fili, com si això fos Londres o París, era impensable fa vint anys”.

El patrimoni desapareix ràpid

Inseparable de Fili ha estat l'estudiant d'Eina Carla Cimino, que ha controlat l'agenda de les adreces on han de fotografiar. El 95% dels senyals i els rètols que retrata són resultats d'anys de recerca de Fili a l'aplicació de Google Street View. Carrer a carrer, l'autora va anar apuntant tot allò que li cridava l'atenció. Només el 5% dels objectes els ha extret del directori de l'Ajuntament de comerços històrics i protegits. A Major de Sarrià, Fili fotografia el rètol del Colmado Cactus, de la merceria El Trebol i de la Matalasseria Mota. També descobreix ornaments de ferro amb la inscripció de l'any de fundació –1856– en dues façanes, presumiblement forjades pel mateix artesà. “A les meves fotografies han d'aparèixer tipografies que em resultin valuoses”, diu Fili.

Fili adverteix que estem perdent aquest patrimoni urbà a gran velocitat: “En qüestió de dos anys han desaparegut molts dels objectes que volia retratar”. El que li ha fet més pena que es perdés era el rètol d'una botiga del carrer Mallorca que es deia Fotos López i que va ser fundada el 1944. El que més ha sorprès Fili de Barcelona és la quantitat de monogrames –símbols formats amb diferents lletres– que ha descobert a l'Eixample; “en si mateixos ja podrien ser un altre llibre!”, explica. El seu marit se la mira des de la distància mentre fila històries de la seva amistat amb polítics del Partit Demòcrata. Heller també és professor a la School of Visual Arts de Nova York. La majoria dels seus alumnes són asiàtics, explica. Des de fa dos anys dominen xinesos de classe mitjana que van i tornen al seu país. D'espanyols només en recorda un, no sap si era de Madrid o de Barcelona: “Va vendre un projecte de Pinterest a una empresa de Los Angeles i ara treballa allà per a ells. És un noi brillant, però una excepció”. Ell i Fili recorren les ciutats europees com arqueòlegs que volen salvar la memòria d'un món vell i en declivi.