Dudamel torna al Palau amb la màgia de ‘Turangalila’

El temps juga a favor de la Simfonia Turangalila, la més impactant creació del compositor francès Olivier Messiaen (1908-1992). La partitura, estrenada per Leonard Bernstein el 1949 al capdavant de l'Orquestra Simfònica de Boston, és un espectacle sonor que fascina a l'oïdor per la seva màgia tímbrica i la seva intensa expressivitat. De fet, les seves interpretacions en directe constitueixen sempre un gran esdeveniment. A Barcelona, on amb prou feines s'ha programat aquest poema simfònic per a piano, ones Martenot i gran orquestra, el jove director veneçolà Gustavo Dudamel recrearà la màgia sonora de la Simfonia Turangalila dijous que ve al Palau de la Música Catalana (20.30 h) en la primera gran cita concertística del 2016.

Dudamel, que ha protagonitzat memorables vetllades al temple modernista, hi torna per explorar, al capdavant de l'Orquestra Simfònica Simón Bolivar de Veneçuela, els mil matisos d'una de les obres més destacades de la segona meitat del segle XX. El concert, en el marc de la temporada de Palau 100, amb localitats de 20 a 140 euros, tindrà la participació de luxe de la pianista Yuja Wang i l'especialista en ones Martenot Cynthia Millar.

L'obra és un imponent cant d'amor. Així ho va confessar Messiaen, músic de profunda inspiració cristiana, fascinat per la filosofia i el misticisme hindú i pels ritmes i sons de la naturalesa, amb el cant dels ocells com a permanent font d'inspiració. El títol de Turangalila ve del sànscrit, i uneix dues paraules de significats molt rics: turanga, que expressa el moviment i el ritme, i lila, que es refereix tant a l'amor com al joc de la vida i de la mort.

El cant dels ocells, els colors, els estels, els murmuris de la nit i una immensa espiritualitat banyen aquesta sorprenent obra, que clava les seves arrels musicals en el romanç germànic de Tristany i Isolda que Richard Wagner va convertir en una de les òperes més importants de la història.

De fet, Messiaen busca aquesta transcendència, aquest alè místic en aquesta obra de grans proporcions –deu moviments que es toquen sense interrupció– composta entre el 1946 i el 1948 per encàrrec del llegendari director d'orquestra i mecenes Serge Koussevitzky per ser estrenada per la Simfònica de Boston, encara que finalment va ser un jove Leonard Bernstein qui en va dirigir l'estrena mundial.

Obra de llums i colors enlluernadors, de recessos contemplatius i també de poderosos contrastos, mostra la saviesa de Messiaen en planificar l'arquitectura interna d'una partitura que dura uns 80 minuts i utilitza una nodrida plantilla orquestral, amb molts instruments de percussió i l'ús, sempre misteriós, de les ones Martenot.

L'obra només s'ha interpretat sencera al Palau en dues audicions, el 21 i 22 de desembre del 1985, a la temporada de l'Orquestra Ciutat de Barcelona (OCB), dirigida per Leif Segerstam, amb Jean-François Heisser al piano i Jeanne Loriod en el peculiar instrument que genera les ones Martenot.

Amb aquesta actuació a Barcelona, Dudamel (que dirigirà el concert d'Any Nou a Viena el 2017) i l'Orquestra Simfònica Simón Bolívar inicien una gira europea, amb concerts a França, Alemanya i el Regne Unit.