Obama estudia mesures unilaterals de control d’armes

Any nou, problema vell. Un últim esforç. El president dels Estats Units, Barack Obama, ha inaugurat el 2016 disposat a intentar, una vegada més, encarar un maldecap que l'ha perseguit durant tot el seu mandat, del qual li queda tot just aquest any: com contenir la violència de les armes, un problema que ha arribat a nivells d'“epidèmia” a tot el país, segons el mandatari. I tot apunta que està disposat a saltar-se el Congrés si cal per aconseguir algun avenç en aquesta “tasca pendent”, com la va denominar divendres.

A punt de concloure les seves vacances nadalenques, Obama ha avançat en aquest primer dia del 2016 les seves prioritats i calendari polític del començament de l'any. I a dalt de tot hi ha l'elusiva qüestió de les armes. Dilluns, en el seu primer dia de feina a la Casa Blanca, es reunirà amb la màxima responsable de Justícia, la fiscal general Loretta Lynch, per estudiar quines accions unilaterals pot adoptar per augmentar els controls d'armes.

“Fa uns quants mesos, vaig ordenar al meu equip que analitzés quines accions (executives) puc dictar per ajudar a reduir la violència de les armes. I aquest dilluns, em reuniré amb la nostra fiscal general per discutir les nostres opcions”, va anunciar Obama en la seva emissió radial setmanal, que sol emetre els dissabtes però que aquesta vegada s'ha avançat un dia.

El mandatari no ha revelat de quines mesures concretes parlarà amb Lynch, però segons mitjans nord-americans, algunes estarien dirigides a endurir les regles per als venedors d'armes, generalitzant entre d'altres el requisit de tenir una llicència per a aquesta activitat. Això al seu torn obligaria els venedors a haver de verificar els antecedents dels compradors abans de completar la venda d'una arma. Mentre que les armeries ja ho fan, les transaccions realitzades a les nombroses fires d'armes a tot el país no ho apliquen gràcies a una llacuna en aquesta normativa que els permet al·legar, almenys fins ara, que no són, tècnicament, detallistes.

D'acord amb els informes, el paquet d'accions executives podria donar-se a conèixer la setmana que ve.

No és la primera vegada que el president demòcrata tracta de promoure mesures per contenir la violència de les armes o, com a mínim, controlar-ne l'accés. Ho va intentar –i va arribar a creure que ho aconseguiria– després de la matança de Newtown, el desembre del 2012, quan van ser massacrats 20 nens i sis adults. El paquet d'iniciatives va ser frenat al Senat, que es va negar a aprovar les seves propostes d'ampliar els procediments de verificació d'antecedents i prohibir les armes d'assalt, així com els carregadors de gran capacitat.

El president ha seguit xocant amb l'oposició del Congrés malgrat els reiterats tirotejos massius que ha patit el país des de llavors. En tot el seu mandat, Obama ha hagut de viure més de 15 massacres. Tampoc l'última, l'atac terrorista de San Bernardino en el qual van ser abatudes 14 persones al començament de desembre, ha aconseguit convèncer els reticents de la necessitat de fer alguna cosa per controlar qui pot aconseguir en aquest país un arma de foc.

En el seu missatge, Obama transmet una vegada més aquesta impaciència i frustració que se'l veu intentar controlar cada vegada que ha de fer una compareixença pública després d'una nova matança. Malgrat totes les tragèdies, “el Congrés continua sense fer-hi res”, lamenta Obama. Així i tot, continua el president, ho intentarà una vegada més, “perquè rebo massa cartes de pares, professors i nens per quedar-me assegut sense fer res”. El mandatari demòcrata assegura que no està sol en la seva convicció que “la Segona Esmena garanteix el dret a portar armes” però que alhora “podem protegir aquest dret a la vegada que impedim que un grupuscle d'irresponsables i perillosos facin mal a escala massiva”.