El jutge cita com a imputats Jordi Pujol i Marta Ferrusola

El jutge de l'Audiència Nacional José de la Mata ha citat a declarar com a investigats (denominació que la nova Llei d'Enjudiciament Criminal dóna als imputats) el proper 10 de febrer l'expresident de la Generalitat de Catalunya Jordi Pujol Soley i la seva dona, Marta Ferrusola, per un delicte de blanqueig. El magistrat els cita com a part de la causa per diferents delictes de corrupció oberta contra el fill gran del matrimoni, Jordi Pujol Ferrusola. De la Mata, a més, ha assumit la causa remesa per la titular del jutjat d'instrucció número 31 de Barcelona, Beatriz Balfagón, sobre els delictes fiscals de la família destapats quan l'expresident va declarar la tinença de fons ocults a Andorra que va atribuir a una herència del seu pare, Florenci Pujol.

Fa gairebé un mes, la Fiscalia havia instat el jutge De la Mata a "tenir per imputats" Pujol i la seva dona per la titularitat d'un compte a Andorra amb 1,8 milions d'euros. Pujol i Marta Ferrusola "participen del delicte de blanqueig de capitals" atribuït als seus fills per la fortuna oculta a Andorra.

De la Mata ha dictat un total de 13 interlocutòries en la causa en què investigava Jordi, Pere i Josep Pujol Ferrusola, en les quals, al llarg de més de 200 pàgines, acorda una bateria de diligències i mesures per impulsar i avançar en aquesta investigació i, entre elles, la citació com a investigats per un delicte de blanqueig de capitals continuat de Jordi Pujol Soley i Marta Ferrusola Llados.

El magistrat relata que Jordi Pujol Ferrusola i la seva exdona, Mercè Gironès Riera, són titulars a Andorra d'una sèrie de comptes corrents que van negar que existien i que la investigació ha posat de manifest, igual que “la resta de la família” Pujol Ferrusola, que també han resultat ser titulars de comptes bancaris en aquest país. Segons la interlocutòria, els comptes de Jordi Pujol i la seva dona presenten abonaments d'origen desconegut “que no poden assimilar-se a una activitat legal” i abonaments per transferències o traspassos que en alguns casos han estat identificats amb persones que desenvolupen una tasca empresarial vinculada amb el sector públic a Catalunya.

Una part d'aquests fons, diu el jutge, han estat distribuïts pel primogènit entre tots els seus germans i la seva mare, en quantitats iguals o similars i generalment en moments que coincidien amb ingressos d'origen desconegut verificats en els comptes corrents del fill gran a Andorra. “Aquestes operacions tornen a revelar l'existència d'un patró de comportament reiterat durant anys pels membres de la família, que assenyalen nous elements bàsics d'una organització amb uns perfils definitius […] que encara estan sota investigació i pendents de qualificar”.

El jutge afegeix que s'ha pogut descobrir que després que es fes un ingrés sospitós, Jordi Pujol Ferrusola ordenava que es fessin traspassos als seus comptes d'Andorra als seus germans Oleguer, Oriol, Josep, Pere, Mireia i Marta Pujol Ferrusola, moviments que beneficiaven també el compte de la seva mare, Marta Ferrusola, “també beneficiària d'alguns d'aquests repartiments”.

De la Mata assenyala que els membres de la família Pujol-Ferrusola han disposat d'importants quantitats de diners a través de comptes bancaris oberts a Andorra, en els quals figuren com a titulars cadascun dels germans i Marta Ferrusola, mentre que Jordi Pujol Soley és “beneficiari real últim” d'un altre dels comptes. Aquests fons es rebien en molts casos en efectiu (dotant-los així d'un primer nivell d'opacitat) en comptes oberts en una jurisdicció estrangera, tot i que la seva existència s'ha negat reiteradament i s'ha intentat mantenir oculta.

En el cas de Pujol Soley, explica, és titular real dels fons existents al compte 63810 de la Banca Reig que van ser ingressats en efectiu i dels quals va disposar fins a finals del 2010, amb “idèntica intenció d'ocultació, utilitzant una persona interposada i ocultant també el seu origen”, un patrimoni que no consta que justifiqui amb els ingressos ordinaris que podria haver obtingut per raó del càrrec públic que va exercir durant 23 anys com a president de la Generalitat. A més, en la interlocutòria s'esmenta que no consta la realitat del llegat hereditari citat en el comunicat que va fer públic el juliol de 2014.

El jutge continua assenyalant que, d'acord amb la investigació, “no consta cap negoci jurídic” que justifiqui els increments patrimonials. “Al contrari, existeixen operacions financeres anòmales i moviments financers que, com que són en efectiu, posen de manifest operacions estranyes a les pràctiques comercials ordinàries”.

A més, continua advertint que hi ha nombrosos contractes aparentment simulats, sense causa real, sense contingut i sense lliurables contrastables, per justificar els ingressos de grans quantitats de diners, i s'han facilitat explicacions contradictòries. “En definitiva, no hi ha negocis il·lícits que justifiquin aquest increment patrimonial o les transmissions dineràries”.

Segons ressenya el jutge, moltes de les empreses que van subscriure aquests contractes tenen en comú que han estat i són adjudicatàries de contractes de serveis i obres públiques, així com que existia un acord “entre les parts” per atribuir a Jordi Pujol Ferrusola el rol de gestor i distribuïdor dels recursos entre els germans i la mare, així com que ha quedat acreditada l'existència de “complexos entramats societaris en diferents jurisdiccions, gestionats per testaferros, sense cap objecte social i activitat societària aparent”.

A l'anterior s'afegeix, diu De la Mata, “la distribució d'enormes quantitats de diners entre membres de la família/organització, sense cap causa aparent, amb causes improbables o amb explicacions i/o coartades no justificades mínimament”.

En una altra de les interlocutòries dictades avui pel jutge de l'Audiència Nacional s'accepta per connexitat la competència de la causa que investigava la jutgessa d'instrucció 31 de Barcelona contra diversos membres de la família Pujol i la seva acumulació a la causa que instruïa De la Mata, tot i que no s'ha sol·licitat de moment la remissió dels originals perquè la resolució no és ferma, atès que està a l'espera de la resolució dels recursos.

En aquesta resolució, el magistrat afirma l'existència d'indicis que “els membres de la família Pujol-Ferrusola han estat orquestrant durant anys una estratègia compartida i coordinada per desenvolupar diferents negocis econòmics, generar rèdits, ocultar-los i distribuir-los entre tots d'acord amb criteris establerts per aconseguir el blanqueig dels actius obtinguts”.

En les 11 resolucions restants el jutge acorda una bateria de diligències, entre les quals hi ha la citació una altra vegada de Jordi Pujol Ferrusola, a petició pròpia, per l'11 de febrer o la declaració de diversos testimonis. A més, es rebutja el sobreseïment sol·licitat per Alejandro Guerrero Kandler i Carles Vilarrubí i es resolen tots els recursos plantejats per les defenses respecte de les diferents mesures cautelars adoptades, així com de les entrades i els escorcolls practicats.

La Fiscalia va recordar llavors que "des del 1992" Jordi Pujol Ferrusola (àlies Júnior) i la seva exdona, Mercè Gironès, van ser titulars de fins a 12 comptes en entitats d'Andorra. I subratlla que "es desconeix l'origen d'aquests fons" (bona part, en efectiu) que després Júnior repartia "entre tots els seus germans i la seva mare, en quantitats iguals o similars". L'expresident català no és aliè als fons d'Andorra, sinó que és el "nexe comú de tots ells". Part dels fons, afegeix, es transfereixen "a comptes bancaris en bancs suïssos i luxemburguesos" sense que consti la raó aparent d'aquests traspassos.

El 26 d'octubre passat, el jutge va acordar realitzar la majoria d'escorcolls que havia demanat la fiscal Belén Suárez. La Policia va irrompre a les cases de tres de fills de l'expresident català (Jordi, Josep i Pere), així com en les d'empresaris que van pagar al fill gran a canvi, presumptament, que intervingués per obtenir adjudicacions. La investigació ja abasta tota la família i indaga, de ple, l'origen de la fortuna que els Pujol van mantenir oculta a Andorra durant tres dècades.