La pobresa, aquesta trista protagonista

Mai com el 2015 la pobresa havia estat tan present en el debat polític català. Abans hauria estat inimaginable, per exemple, que la investidura d’un president depengués d’un paquet de mesures socials. Un estira-i-arronsa entre la CUP i un Junts pel Sí (amb Convergència a bord) que ja s’ha oblidat de la seva recent acció de govern en la lluita contra l’exclusió social. Una discussió indispensable des de fa temps, ignorada en tant que espinosa i cara, i que només els núvols en el camí a Ítaca han fet aflorar.

Encara que es repeteixin, les xifres que mostren els estralls de la crisi segueixen sent dures. El 20,9% dels catalans es troba en risc de pobresa d’acord amb l’Idescat. Una magnitud que es dispara gairebé vuit punts entre els menors de 16 anys. Però la crisi no ha afectat a tots per igual. Des del 2011, la bretxa de rendes entre els més rics i els més pobres ha crescut un 20%. El quintil més afortunat de Catalunya té 6,5 vegades més renda que el més necessitat.

La Generalitat va presentar el juny passat un pla de xoc contra la pobresa que va agrupar programes que ja tenia en marxa i en va afegir d’altres, com ara activitats de lluita contra la fam entre els nens a l’estiu. Encara avui es repeteix com un mantra la xifra de 1.066 milions d’euros que es van destinar per a aquest fi, obviant que en aquesta quantitat s’inclouen programes que ben poc tenien a veure amb la lluita contra l’exclusió social, com ara els 58 milions d’una concessió per posar en marxa la nova targeta per pagar el transport públic, la T-Mobilitat.

Les retallades sempre s’han justificat per la manca de recursos. El dit també assenyala a Madrid: l’Estat ha deixat de pagar 11 dels 16 programes que copagava. Però el silenci ha estat la regla de la Generalitat a l’hora d’explicar per què, per exemple, la renda mínima d’inserció no s’ha revisat mai. El soroll pel greuge que va suposar la suspensió del decret contra la pobresa energètica es va empassar el fet que encara es desconegui si les subministradores faran aportacions al fons contra aquesta xacra.

“Molts serveis vinculats a l’atenció a les persones estan insuficientment finançats”, afegeix Oriol Illa, president de la Taula del Tercer Sector. La situació econòmica de les entitats en la trinxera és preocupant. Els impagaments porten les organitzacions a contínues tensions de tresoreria. Un terç de les organitzacions del sector va tancar el 2014 amb pèrdues.

Els indicadors alerten els experts. “Hi ha pràctiques d’economia submergida que, tot i que no haurien d’existir, estan sostenint algunes de les economies més vulnerables. Però, d’altra banda, es dóna una altra economia totalment inadmissible, que és la de l’evasió fiscal de les grans fortunes. Ni els poders públics ni els fàctics volen actuar per eradicar aquesta gran injustícia, que és la que hauria de desaparèixer amb més urgència”, diu Teresa Crespo, presidenta d’Entitats Catalanes d’Acció Social. “Hi ha una societat dual que la crisi ha contribuït a desenvolupar i el creixement econòmic a cronificar”, apunta Illa.