La Xina prepara la seva primera i controvertida llei antiterrorista

La Xina considera que, com que cada vegada té més pes en l'economia i la geopolítica mundial, també és més propensa a patir atacs terroristes al seu territori i contra els seus interessos. Per això està preparant la seva primera llei antiterrorista. L'esborrany d'aquest text ha rebut fortes crítiques d'organitzacions no governamentals, governs estrangers i organitzacions empresarials, ja que consideren que encobreix un enduriment del control sobre els mitjans de comunicació, del ciberespai i que posa en risc la propietat intel·lectual de les companyies estrangeres que operen al país asiàtic.

El document, que segons els mitjans oficials “està molt avançat” i podria aprovar-se abans que acabi l'any, defineix terrorisme com “qualsevol proposició o activitat que, per mitjà de la violència, sabotatge o amenaça, genera pànic social, soscava la seguretat pública, infringeix els drets personals i patrimonials i amenaça els organismes governamentals i internacionals amb objectius polítics i ideològics”.

Si el text s'aprovés tal com està ara, la legislació antiterrorista obligaria les empreses tecnològiques a mantenir els seus servidors dins del país i a proporcionar al Govern xinès, sense autorització judicial prèvia, informació sensible com a claus d'encriptació i informació dels usuaris. També hauran d'instal·lar portes posteriors (mecanismes per evitar els sistemes de seguretat) en els seus productes, sota l'amenaça que siguin vetats al mercat xinès en cas de no fer-ho. “Estem preocupats perquè aquestes restriccions impedirien tant a les empreses xineses com a les estrangeres que operen al país accedir als sistemes d'informació més innovadors i competitius”, assenyala Adam Dunnet, secretari general de la Cambra de comerç de la Unió Europea a la Xina. El president nord-americà, Barack Obama, va compartir la seva inquietud per aquesta llei durant l'última reunió que va mantenir amb el seu homòleg xinès, Xi Jinping.

En una altra clàusula, la normativa prohibeix que qualsevol individu o organització “fabriqui i difongui informació sobre incidents o publiqui detalls d'activitats terroristes que puguin conduir a ser imitades”. I en aquesta categoria s'inclouen els mitjans de comunicació –amb excepció dels que hagin rebut el vistiplau de les autoritats– i especialment els usuaris de les xarxes socials.

Instrument per censurar

“La definició de terrorisme i extremisme en aquesta llei és molt vaga. Un comportament considerat extremista podria incloure qualsevol crítica a les polítiques, normes i reglaments oficials. El projecte podria donar a les autoritats més eines per censurar la informació no desitjada i criminalitzar els ciutadans xinesos que informin sobre incidents terroristes. Com acabem de veure en el judici contra [l'advocat defensor dels drets humans] Pu Zhiqiang, les autoritats estan disposades a perseguir penalment qualsevol persona que s'atreveixi a qüestionar la guerra contra el terrorisme o les polítiques cap a les minories ètniques”, sosté William Nee, investigador per a la xinesa d'Amnistia Internacional.

El Govern xinès rebutja aquestes crítiques. Sosté que el país “té tot el dret a promulgar” una normativa d'aquest tipus i defensa que hi hagi més control de les dades “pel creixent ús del ciberespai a l'hora de planejar i dur a terme atacs”. Wang Guoxiang, expert en lluita antiterrorista, també considera que aquesta llei és “sens dubte necessària perquè les amenaces són cada vegada més freqüents” i, encara que reconeix els temors dels ciutadans per les seves llibertats individuals, confia que les autoritats no abusaran d'aquesta informació. “La possibilitat que les teves dades personals siguin utilitzades preocupa a tothom. També als Estats Units hi ha casos on aquests drets s'han infringit”, afirma.

En els últims anys, la Xina ha patit diversos atemptats per part de grups procedents de la regió autònoma occidental de Xinjiang, habitada majoritàriament per musulmans d'ètnia uigur. En destaca un atac amb ganivets a l'estació de tren de la ciutat meridional de Kunming que va causar 30 morts o l'envestida d'un cotxe contra una tanca a les portes de la Ciudat Prohibida de Pequín. Els atacs van ser perpetrats per uigurs, als quals la Xina relaciona amb el Moviment del Turquestan Oriental, una organització terrorista que busca la independència de Xinjiang i que Pequín vincula al seu torn amb altres grups gihadistes estrangers com l'Estat Islàmic (ISIS en les seves sigles angleses). De fet, les autoritats asseguren que desenes de ciutadans xinesos, d'ètnia uigur, ja combaten a les seves files.

Encara que la llei respon principalment a aquests episodis de violència que van passar dins del país, també s'emmarca en la lluita contra el terrorisme internacional, de la qual la Xina tradicionalment s'ha mantingut al marge. Però amb l'assassinat del primer ostatge d'aquesta nacionalitat a mans de l'ISIS i la mort de tres ciutadans xinesos durant l'assalt a un hotel a Bamako (Mali), Pequín podria aplicar més intervencionisme, encara que es tracti, en principi, de suport logístic o financer. I per això també necessita un marc legal que ho prevegi.