Madrid és la que resisteix millor la crisi i Astúries la que més perd

A Astúries, la dècada perduda durarà bastant més que a Madrid. L'última revisió estadística corrobora que la pitjor crisi en mig segle ha tingut un impacte dispar al territori. Dues comunitats del nord-oest, Astúries i Cantàbria, van acumular una reculada del PIB propera al 13% entre 2008 i 2013. A la caiguda de la construcció i un pitjor comportament en els serveis se sumen el declivi de la indústria, un sector de pes en ambdues economies. Madrid va ser la que va trampejar millor el lustre de recessió, ja que només va deixar un 4,3%. La bretxa de renda entre comunitats autònomes ha tornat a ampliar-se després d'anys de convergència.

Cada aproximació estadística a l'impacte dels efectes que ha tingut la crisi en l'economia espanyola empitjora l'anterior. La més recent, publicada per l'Institut Nacional d'Estadística (INE) al setembre, va revisar (a la baixa) l'estimació del PIB espanyol durant els anys de la segona recessió, entre el 2011 i el 2013. Aquest balanç, ja gairebé definitiu, reflecteix que el valor afegit que genera l'economia espanyola va encongir un 8,6% en aquest lustre negre (entre el 2009 i el 2013), període en què a més es van perdre 3,5 milions d'ocupacions.

Si les projeccions del Govern central es compleixen, Espanya recobrarà el nivell d'activitat econòmica previ a la crisi en el termini del 2016 al 2017, gràcies a una recuperació que ha agafat velocitat aquest any, amb un creixement del PIB del 3,2%. El mateix exercici evidencia la disparitat regional: és molt probable que la Comunitat de Madrid, la menys afectada per la doble recessió, superi ja el nivell del 2008 aquest mateix any, mentre que Astúries o Cantàbria, les més ressagades haurien d'esperar al 2019. Dit d'una altra manera, la dècada perduda madrilenya es limitarà a vuit anys, l'asturiana pot estirar-se fins als 12.

La nova comptabilitat regional, publicada el dimecres per l'INE, permet detallar, comunitat per comunitat, quin ha estat l'impacte dels pitjors fets de la crisi. Un dels factors que explica l'evolució negativa d'Astúries i Cantàbria és el pitjor comportament del sector manufacturer: la indústria, més important que a la resta d'Espanya –aportava entre un 22% i un 24% del valor afegit generat el 2008, davant del 18% de mitjana nacional–, va retrocedir més en aquestes dues comunitats (prop del 20%, davant del 16% que va perdre en el conjunt d'Espanya).

El comerç i l'hostaleria, dos sectors determinants en totes les economies regionals, van caure més a Astúries i Cantàbria (una reculada del 7% davant del 3% a Espanya), un comportament vinculat també a la debilitat del turisme interior. I, a més, la caiguda de la construcció, generalitzada, va tenir més incidència aquí perquè tenia més pes en aquestes dues economies (un 12% i un 12,8% del valor afegit, respectivament) que al país (11%).

L'esclat de la bombolla immobiliària va tenir més incidència encara a la Comunitat Valenciana, on l'activitat que genera la construcció es va quedar a la meitat (caiguda del 50%, davant del 46,7% nacional), en un sector que va arribar a aportar el 13% del valor afegit. Però la indústria i el sector públic es van portar una mica millor, per la qual cosa la reculada del PIB es va quedar en el 12,4%.

Divergència regional

En l'altre extrem, l'activitat econòmica a la Comunitat de Madrid va ser patir menys perquè la indústria no és tan important i va també va retrocedir menys. A més, el valor afegit generat pel comerç i l'hostaleria i l'Administració, la sanitat i l'educació, els seus dos sectors més importants, va llançar un saldo lleugerament favorable.

El comerç i l'hostaleria han estat també determinants perquè Canàries i Balears registressin reculades més moderades (7%) que la mitjana espanyola, reflex del bon comportament del turisme internacional. El sector, que explica gairebé un terç de l'activitat econòmica a les illes, es va apuntar també un lleu creixement en totes dues comunitats.

L'impacte de la crisi ha tornat a ampliar la bretxa regional, que s'havia tancat gradualment durant la dècada anterior. La renda per càpita d'Extremadura havia passat del 47% al 53% del PIB per càpita de Madrid, la comunitat més pròspera. Però el 2014, la renda extremenya (15.457 euros per habitant) va tornar a quedar-se en el 50% de la madrilenya (30.755 euros).