_
_
_
_

Les entitats socials critiquen el pla de xoc de JxSí i diuen que és insuficient

Les organitzacions consideren que amb 270 milions no n’hi ha prou per afrontar l’emergència social i demanen una “política global” que sigui “més efectiva”

Lluís Pellicer
El Centre d'Atenció Primària Sud de Terrassa, aquest dijous.
El Centre d'Atenció Primària Sud de Terrassa, aquest dijous.Cristóbal Castro

L'última oferta de pla de xoc de Junts pel Sí a la CUP queda lluny del que el partit anticapitalista demanava. Però també les entitats i les organitzacions socials adverteixen que el projecte, dotat amb 270 milions d'euros, és insuficient per afrontar la situació d'emergència social de la comunitat. La presidenta de les Entitats Catalanes d'Acció Social (ECAS), Teresa Crespo, ha criticat que el pla gairebé no inclogui novetats i ha lamentat que s'opti per mesures de caràcter “caritatiu” en lloc d'una “política global més efectiva”.

La diputada de la CUP Eulàlia Reguant ha advertit aquest dijous en una entrevista a Catalunya Ràdio que el pla de xoc proposat per JxSí encara està lluny del que demana l'esquerra anticapitalista. El partit va considerar durant la campanya que per atacar els problemes de fons era necessari un programa dotat amb uns 6.900 milions. Per aproximar-se a JxSí, la CUP va rebaixar aquesta estimació a 3.000 milions, però la coalició de CDC i ERC s'ha plantat en 270 milions. La dotació final és un 96% inferior al que es va plantejar al principi i un 91% menys del que va demanar al començament de les negociacions.

JxSí passa de puntetes per la venda d’ATLL

JxSí aborda la privatització d'Aigües Ter-Llobregat de forma genèrica en assegurar que “la decisió sobre la titularitat de l'aigua” es determinarà en el “procés constituent”, quan es defensarà el “model públic de gestió”. L'associació Aigua és vida va denunciar que això suposaria que ERC i la CUP incomplissin el Compromís Social per a l'Aigua que van subscriure.

Les entitats socials consideren insuficients les mesures. Teresa Crespo lamenta que s'intenti “vestir coses antigues perquè semblin noves”. “No es tracta de posar draps calents ni de recuperar mesures de plans anteriors que no s'han complert. Cal dur a terme una estratègia global, amb polítiques efectives”, assegura Crespo. El president de la Taula d'Entitats del Tercer Sector, Oriol Illa, considera que el pla és “necessari” però molt “modest”. “És un pla estrictament de xoc que ataca el que ja s'ha anat acordant durant el primer semestre de l'any, però no combat la desigualtat i quantitativament és insuficient tenint en compte la situació que viu el país”, afirma.

Les entitats critiquen que el pla de xoc condicioni al sí de la CUP l'aplicació de la Llei 24/2015 de Mesures Urgents per a l'Habitatge i la Pobresa Energètica. “La llei està totalment vigent. De fet estem fent formació als ajuntament, però les administracions l'estan aplicant molt amb comptagotes”, explica el portaveu de la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH), Carlos Macías, que també és crític amb la mesura genèrica d'“augmentar el parc públic d'habitatge” per acostar-lo a les dimensions del que té la Unió Europea amb una partida de 10 milions. “A Catalunya suposa l'1% de tot el parc d'habitatge, mentre que a Europa és el 18%”, recorda.

El pla de JxSí assenyala que, en cas d'investir Mas, l'aplicació d'aquesta llei serà una de les primeres mesures que s'adoptaran, junt amb cobertura del 100% del cost de les beques menjador per a “nens i joves en situació de vulnerabilitat”. Aquí les entitats i l'oposició recorden que en el ple de la pobresa ja es va arrencar aquesta mesura. “Ara hi ha famílies que compleixen amb els criteris dels barems per rebre la beca i no en són beneficiaris perquè no es posen més diners per a aquesta finalitat”, denuncia la diputada socialista Eva Granados.

Però per a les entitats l'Executiu també té un problema de credibilitat. Aquest és el cas de la proposta per reformar la renda mínima d'inserció. Crespo aplaudeix que cobreixi persones que després de 60 mesos continuïn en la mateixa situació que quan la van sol·licitar. “Les retallades del 2011 van ser importants i encara no hem recuperat els 33.000 expedients que hi havia llavors. Aleshores ja em van dir que la reformarien, però estem al 2015 i la pobresa s'ha agreujat”, recorda.

Sense polítiques d’ocupació

Les organitzacions socials critiquen que el pla no inclogui mesures per enfortir el tercer sector, que durant la crisi ha assistit les situacions d'emergència, ni polítiques d'ocupació, més enllà del salari mínim interprofessional de 1.000 euros després d'aconseguir una eventual independència. És més, Illa considera que la cartera d'Ocupació hauria d'estar a l'àrea social i no econòmica.

Els sindicats tampoc estan d'acord amb el pla de JxSí. Joan Carles Gallego, secretari general de CCOO, el va qualificar d'“insuficient”, mentre que Xavier Casas, de la UGT, lamenta que el pla es limiti a dir que el Govern s'“abstindrà” de rebaixar salaris a funcionaris quan en la majoria de les administracions s'està abordant com recuperar el que s'ha perdut durant els últims anys.

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo

¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?

Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.

¿Por qué estás viendo esto?

Flecha

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.

Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.

En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.

Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.

Sobre la firma

Lluís Pellicer
Es jefe de sección de Nacional de EL PAÍS. Antes fue jefe de Economía, corresponsal en Bruselas y redactor en Barcelona. Ha cubierto la crisis inmobiliaria de 2008, las reuniones del BCE y las cumbres del FMI. Licenciado en Periodismo por la Universitat Autònoma de Barcelona, ha cursado el programa de desarrollo directivo de IESE.

Más información

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_