_
_
_
_

Rajoy ofereix al PSOE reformar la Constitució i presidir el Congrés

La vicepresidenta, Soraya Sáenz de Santamaría, desmenteix “rotundament” aquesta informació

Al segon dia del 20-D, Mariano Rajoy ha esmorzat aquest dimarts al Congrés amb el president d'aquesta cambra, Jesús Posada; del Senat, Pío García Escudero; del Tribunal Constitucional, Francisco Pérez de los Cobos, i del Poder Judicial i el Tribunal Suprem, Carlos Lesmes.Foto: atlas
Javier Casqueiro

Mariano Rajoy vol tornar a ser president del Govern, sap que no en té prou amb l'abstenció o el suport sol de Ciutadans i està disposat a oferir a Pedro Sánchez, en una propera conversa, cessions fins i tot per obrir la Constitució a canvi d'una abstenció in extremis del PSOE. Entre els gestos als quals s'ha vist forçat Rajoy, que no estaven en els seus plans ni al seu programa, hi ha oferir als socialistes la figura del nou president del Congrés o la modificació del polèmic article 135 de la Carta Magna per blindar l'Estat del benestar. La vicepresidenta, Soraya Sáenz de Santamaría, va desmentir “rotundament” aquesta informació.

Más información
Susana Díaz demana “un no rotund a Rajoy” i alerta sobre pactes amb Iglesias
Rajoy buscarà el suport de Ciutadans i el PSOE per formar Govern

El president del Govern en funcions vol prendre's un respir nadalenc abans d'afrontar, probablement la setmana que ve, els primers contactes personalment amb el líder socialista, Pedro Sánchez, i amb el president de Ciutadans, Albert Rivera, per “sondejar la seva disposició” a permetre una futura sessió d'investidura de Rajoy. Aquest divendres, d'entrada, no hi haurà Consell de Ministres i el president ha donat vacances al seu gabinet fins al cap de setmana. La setmana que ve, possiblement el dimarts 29, hi haurà una cita del Consell de Ministres i abans Rajoy ja haurà trucat a Pedro Sánchez i Albert Rivera per tal de conèixer les seves intencions.

El líder del PP ha assumit que el passat 20-D ha canviat radicalment la situació política a Espanya –la manera de funcionar que ha imposat fins ara el bipartidisme– i està “molt preocupat” amb la imatge d'inestabilitat que es pugui projectar al món, als mercats i a Europa amb una Espanya sense govern i sense expectatives de formar-lo durant els pròxims dos o tres mesos. Aquest és el calendari que inquieta Rajoy i el PP.

Las quatre grans ofertes que planteja Rajoy a Pedro Sánchez

Presidència de Congrés i Senat

Acceptar que s'obri la ponència constitucional

Tornar a discutir l'article 135

Negociar els impostos sense arriscar el dèficit

Aquestes són les ofertes que pretén plantejar Mariano Rajoy a Pedro Sánchez per intentar aconseguir que els socialistes s'abstinguin i facilitin la investidura del líder del PP com a nou president del Govern.

El primer acord de la legislatura serà l'elecció dels càrrecs institucionals del Congrés i el Senat, és a dir, la Presidència de les cambres i les meses. Es triaran en la primera sessió, la del 13 de gener, amb votació secreta per crida. La Presidència sempre ha estat per al partit més votat i, algun cop, amb el vot de tots els partits. En teoria, si tots els altres es posessin d'acord podrien imposar al PP un president. Els altres nou membres de la Mesa solen ser triats amb proporcionalitat. La seva missió és fonamental primer durant la legislatura per a la creació de grups i després per controlar el funcionament de les cambres, i qualifiquen o tramiten les iniciatives.

En el PP també estudien, des de fa temps, les seves idees per a una futura reforma de la Constitució del 1978 i si no les hi han inclòs ara era perquè defensen que no hi ha el consens suficient i similar al que es va forjar en la transició. Al marge de l'eliminació de la prevalença de l'home en la successió de la corona, el PP ha anat proposant altres modificacions de la Carta Magna, com la reforma del Senat, posar un límit de competències uniforme a les autonomies, incloure algun esment a la Unió Europea en el text que no es va fer en origen, integrar-hi els noms també de les comunitats autònomes i fins i tot derogar la disposició addicional sobre una futurible annexió de Navarra al País Basc.

Una de les línies vermelles que Mariano Rajoy no s'hauria imaginat mai traspassar és el seu mantra del dèficit zero i l'objectiu d'estabilitat que marca la Unió Europea. A tots els líders europeus els ha promès que Espanya complirà els seus acords i sosté que és important ser fiables. Però Pedro Sánchez ha aclarit que si arribés a president no eliminaria aquest article però el "complementaria" després de debatre l'assumpte en la ponència econòmica que coordinava Jordi Sevilla. La seva idea seria retocar-lo per respectar la prioritat del pagament del deute "sempre que quedessin atesos els serveis públics bàsics", sobretot en sanitat, educació i serveis socials amb l'atenció a la dependència.

L'equip que envolta Mariano Rajoy defensa que està disposat a parlar amb Pedro Sánchez sobre impostos i a relacionar-los amb els serveis socials. “Ara es pot, hi ha marge i hi ha d'haver més cintura”, aventuren diversos membres de la Junta Directiva i diputats del PP. El límit és no posar en risc el compliment de l'objectiu de dèficit que marca la Unió Europea i que estava fixat en el 4,2 per al 2015 i el 2,8 per al 2016. Brussel·les ja ha advertit a Espanya recentment que va pel mal camí. Rajoy va prometre en campanya una baixada de dos punts de l'IRPF, al qual Sánchez no dóna suport, i vol posar un mínim a l'impost de Patrimoni que algunes autonomies del PP van eliminar i apujar Societats.

Fonts del Govern i del PP pròximes a Rajoy aposten perquè, en el millor dels casos i si aconsegueixen l'abstenció del PSOE en una tercera o quarta votació, no hi haurà un nou Executiu fins a la primavera. Si la posició de Sánchez es manté com està ara, de total oposició a aquesta investidura del líder del PP, en l'equip del president del Govern en funcions auguren que no hi haurà cap més sortida que tornar a convocar eleccions també aquesta primavera i una llarga, confusa i conflictiva campanya electoral.

El PP de Rajoy, sempre poc inclinat a les innovacions i els grans canvis, sap que ara ha d'oferir alguna cosa per poder entaular algun tipus de negociació amb el PSOE i Ciutadans. L'únic escenari que el PP contempla perquè Rajoy continuï a la Moncloa és el PSOE ho permeti amb la seva abstenció “molt al final, en l'últim minut, després de fer-nos-ho passar malament durant dos o tres mesos”, sosté un dels vicesecretaris del partit. “Patirem, i ho sabem. Viurem una situació molt semblant a la que va viure Susana Díaz a Andalusia o a la que ha fet passar la CUP a Artur Mas, però tot això és millor i ho preferim si al final evitem un Govern del PSOE amb Podem i 11 més, que seria molt negatiu per a Espanya”, és l'argumentari que repeteixen gairebé igual dos dels alts càrrecs més rellevants del PP.

Rajoy, a canvi, té un paquet de mesures i reformes a oferir a Sánchez que formen part de les exigències recurrents aquests últims mesos del líder del PSOE i que el PP, en última instància, es veuria abocat a discutir en el futur nou Parlament –que es constituirà a partir del 14 de gener– perquè estan en el guió de la majoria dels partits.

El PP ha fet números i veu que tindria molt difícil imposar al seu propi candidat per presidir el nou Congrés dels Diputats, encara que Rajoy ja pensava en un aspirant entre les seves files. Compta, en solitari, només amb 123 escons, 63 menys que ara i a 53 de la majoria absoluta de la cambra. Aquesta picada d'ullet de cedir aquest càrrec per a un dirigent del PSOE podria anar acompanyat d'altres oferiments de càrrecs institucionals, de les dues cambres i altres organismes, tant per a responsables socialistes com de Ciutadans.

Però l'oferta més rellevant, de cara al futur del país, té a veure amb l'acceptació de la demanda del PSOE d'una ponència per discutir una sèrie de canvis en la Constitució del 1978. Una reivindicació en la qual també coincideixen de partida la majoria dels partits presents a les noves Corts. El PP, a més, es reservaria en aquest cas la salvaguarda de disposar després del 20-D de majoria absoluta al Senat i fixaria com a línia vermella infranquejable que no es posés sobre la taula l'assumpció de cap tipus de consulta sobre el dret a decidir de Catalunya.

Rajoy ja ha deixat caure des de l'estiu, quan va emprendre la campanya de canvi d'imatge i es va fer més proper, que encara que el PP no pensava portar al seu programa electoral cap reforma de la Constitució tampoc es negaria a participar en la seva ponència si algun altre partit impulsava aquesta idea en la nova legislatura. És més, el PP té lògicament els seus plantejaments i no sobre el previsible i lògic retoc per eliminar la prevalença de l'home en la successió de la Corona. El PP ja ha avançat, per exemple, que també voldria discutir sobre el tancament definitiu de les competències de les autonomies.

Parlar de l'article 135

El punt més sorprenent d'aquest grup de propostes que el PP estaria disposat a debatre ara té a veure amb la reforma exprés de l'article 135 de la Constitució que va introduir el principi d'estabilitat financera per limitar el dèficit.

El llavors president socialista, José Luis Rodríguez Zapatero, va trucar a finals d'agost del 2011 a Rajoy i va pactar el canvi en tot just 24 hores. Al cap de dos dies, aquest canvi de gran importància va ser aprovat en un ple urgent al Congrés, per 316 vots a favor i 5 en contra (entre ells dos socialistes). Sánchez i altres socialistes van qüestionar més tard aquest canvi i l'actual dirigent va prometre derogar-lo si arribava a ser president per incloure un blindatge mínim de les polítiques socials.

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo

¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?

Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.

¿Por qué estás viendo esto?

Flecha

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.

Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.

En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.

Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.

Sobre la firma

Javier Casqueiro
Es corresponsal político de EL PAÍS, donde lleva más de 30 años especializado en este tipo de información con distintas responsabilidades. Fue corresponsal diplomático, vivió en Washington y Rabat, se encargó del área Nacional en Cuatro y CNN+. Y en la prehistoria trabajó seis años en La Voz de Galicia. Colabora en tertulias de radio y televisión.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_