Rajoy ofereix al PSOE reformar la Constitució i presidir el Congrés

Mariano Rajoy vol tornar a ser president del Govern, sap que no en té prou amb l'abstenció o el suport sol de Ciutadans i està disposat a oferir a Pedro Sánchez, en una propera conversa, cessions fins i tot per obrir la Constitució a canvi d'una abstenció in extremis del PSOE. Entre els gestos als quals s'ha vist forçat Rajoy, que no estaven en els seus plans ni al seu programa, hi ha oferir als socialistes la figura del nou president del Congrés o la modificació del polèmic article 135 de la Carta Magna per blindar l'Estat del benestar. La vicepresidenta, Soraya Sáenz de Santamaría, va desmentir “rotundament” aquesta informació.

El president del Govern en funcions vol prendre's un respir nadalenc abans d'afrontar, probablement la setmana que ve, els primers contactes personalment amb el líder socialista, Pedro Sánchez, i amb el president de Ciutadans, Albert Rivera, per “sondejar la seva disposició” a permetre una futura sessió d'investidura de Rajoy. Aquest divendres, d'entrada, no hi haurà Consell de Ministres i el president ha donat vacances al seu gabinet fins al cap de setmana. La setmana que ve, possiblement el dimarts 29, hi haurà una cita del Consell de Ministres i abans Rajoy ja haurà trucat a Pedro Sánchez i Albert Rivera per tal de conèixer les seves intencions.

El líder del PP ha assumit que el passat 20-D ha canviat radicalment la situació política a Espanya –la manera de funcionar que ha imposat fins ara el bipartidisme– i està “molt preocupat” amb la imatge d'inestabilitat que es pugui projectar al món, als mercats i a Europa amb una Espanya sense govern i sense expectatives de formar-lo durant els pròxims dos o tres mesos. Aquest és el calendari que inquieta Rajoy i el PP.

Fonts del Govern i del PP pròximes a Rajoy aposten perquè, en el millor dels casos i si aconsegueixen l'abstenció del PSOE en una tercera o quarta votació, no hi haurà un nou Executiu fins a la primavera. Si la posició de Sánchez es manté com està ara, de total oposició a aquesta investidura del líder del PP, en l'equip del president del Govern en funcions auguren que no hi haurà cap més sortida que tornar a convocar eleccions també aquesta primavera i una llarga, confusa i conflictiva campanya electoral.

El PP de Rajoy, sempre poc inclinat a les innovacions i els grans canvis, sap que ara ha d'oferir alguna cosa per poder entaular algun tipus de negociació amb el PSOE i Ciutadans. L'únic escenari que el PP contempla perquè Rajoy continuï a la Moncloa és el PSOE ho permeti amb la seva abstenció “molt al final, en l'últim minut, després de fer-nos-ho passar malament durant dos o tres mesos”, sosté un dels vicesecretaris del partit. “Patirem, i ho sabem. Viurem una situació molt semblant a la que va viure Susana Díaz a Andalusia o a la que ha fet passar la CUP a Artur Mas, però tot això és millor i ho preferim si al final evitem un Govern del PSOE amb Podem i 11 més, que seria molt negatiu per a Espanya”, és l'argumentari que repeteixen gairebé igual dos dels alts càrrecs més rellevants del PP.

Rajoy, a canvi, té un paquet de mesures i reformes a oferir a Sánchez que formen part de les exigències recurrents aquests últims mesos del líder del PSOE i que el PP, en última instància, es veuria abocat a discutir en el futur nou Parlament –que es constituirà a partir del 14 de gener– perquè estan en el guió de la majoria dels partits.

El PP ha fet números i veu que tindria molt difícil imposar al seu propi candidat per presidir el nou Congrés dels Diputats, encara que Rajoy ja pensava en un aspirant entre les seves files. Compta, en solitari, només amb 123 escons, 63 menys que ara i a 53 de la majoria absoluta de la cambra. Aquesta picada d'ullet de cedir aquest càrrec per a un dirigent del PSOE podria anar acompanyat d'altres oferiments de càrrecs institucionals, de les dues cambres i altres organismes, tant per a responsables socialistes com de Ciutadans.

Però l'oferta més rellevant, de cara al futur del país, té a veure amb l'acceptació de la demanda del PSOE d'una ponència per discutir una sèrie de canvis en la Constitució del 1978. Una reivindicació en la qual també coincideixen de partida la majoria dels partits presents a les noves Corts. El PP, a més, es reservaria en aquest cas la salvaguarda de disposar després del 20-D de majoria absoluta al Senat i fixaria com a línia vermella infranquejable que no es posés sobre la taula l'assumpció de cap tipus de consulta sobre el dret a decidir de Catalunya.

Rajoy ja ha deixat caure des de l'estiu, quan va emprendre la campanya de canvi d'imatge i es va fer més proper, que encara que el PP no pensava portar al seu programa electoral cap reforma de la Constitució tampoc es negaria a participar en la seva ponència si algun altre partit impulsava aquesta idea en la nova legislatura. És més, el PP té lògicament els seus plantejaments i no sobre el previsible i lògic retoc per eliminar la prevalença de l'home en la successió de la Corona. El PP ja ha avançat, per exemple, que també voldria discutir sobre el tancament definitiu de les competències de les autonomies.

Parlar de l'article 135

El punt més sorprenent d'aquest grup de propostes que el PP estaria disposat a debatre ara té a veure amb la reforma exprés de l'article 135 de la Constitució que va introduir el principi d'estabilitat financera per limitar el dèficit.

El llavors president socialista, José Luis Rodríguez Zapatero, va trucar a finals d'agost del 2011 a Rajoy i va pactar el canvi en tot just 24 hores. Al cap de dos dies, aquest canvi de gran importància va ser aprovat en un ple urgent al Congrés, per 316 vots a favor i 5 en contra (entre ells dos socialistes). Sánchez i altres socialistes van qüestionar més tard aquest canvi i l'actual dirigent va prometre derogar-lo si arribava a ser president per incloure un blindatge mínim de les polítiques socials.