Sexualitat, Àfrica, Ramon Llull i el temps, al CCCB

"Des de la convicció que les idees mouen el món, que tenen capacitat transformadora sobre la societat, la política, l'economia i les actituds individuals i col·lectives... el CCCB assumeix la complexitat, la intensitat i la creativitat d'un moment històric en què les antigues certeses es dilueixen i els nous paradigmes requereixen imaginació i generositat", va assegurar Vicenç Villatoro durant la presentació de la temporada que ve del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) el seu segon any de mandat. "Una programació oberta per donar resposta a les preguntes que es vagin plantejant”, va explicar.

L'any que comença estarà marcat per l'interès "pels espais individuals i íntims i la vida quotidiana, ja que es considera que les grans transformacions del segle XXI no es produeixen tant en l'espai públic com en els canvis de costums, relacionats amb el dia a dia”, segons Villatoro. Un dels temes estrelles és l’Àfrica i el seu disseny contemporani que s'analitzarà a partir d'una gran exposició Making Africa que pot veure's ara al Vitra Design Museum i que reuneix els treballs de 120 artistes del continent que demostren com el disseny acompanya i impulsa els canvis econòmics i polítics del continent. L'exposició sorprendrà amb afirmacions com que en el continent hi ha més de 650 milions de mòbils registrats i mostrarà l'art d'una nova generació d'emprenedors i pensadors del continent, la imatge del qual està més vinculada amb temes socials i drames humanitaris.

El sexe ocuparà el CCCB a partir de l'octubre amb l'exposició 1.000 m² de desig, en què s'analitzaran els espais arquitectònics de la sexualitat des del segle XVIII. “Serà una exposició radical sobre el sexe en la cultura occidental”, va explicar Rosa Ferré, una de les comissàries de la mostra i la cap d'exposicions del CCCB. L'exposició de tesi centra la seva atenció en com actuen aquests espais per formar, tipificar rols i pràctiques i posa de manifest la importància de l'arquitectura com a ressort que activa el motor del desig, analitzant les utopies sexuals de Ledoux, Fourier i Sade.

Ramon Llull, en el seu 700è aniversari, protagonitzarà l'exposició La màquina de pensar. Ramon Lull. De l'Ars magna a l'art computacional, que analitzarà el personatge des del punt de vista de la seva relació amb el network actual, abordant el seu sistema científic i el seu discurs intercultural, “una qüestió de màxima actualitat d'un intel·lectual reivindicat per pensadors i artistes en l'actualitat”, segons el director del CCCB.

El centre barceloní és sinònim de literatura, aquest any no se celebra Kosmopolis, una de les cites capdavanteres, però tindrà moments àlgids com la visita de la premi Nobel Svetlana Aleksiévitx al maig per explicar la seva trajectòria literària i com ha anat retratant la realitat de l'antiga Unió Soviètica. Més literatura, com sempre, en trobades com al Primera Persona, l’Hipnotik Festival i el Poetry Slam Barcelona.

Literatura i debats. Al CCCB es parlarà del repte que suposa el canvi climàtic per al futur del nostre planeta; d'espais públics, de com els cabells identifiquen i personalitzen individus i grups; de turisme amb tots els protagonistes implicats, i de com l'home considera que en aquesta societat actual controla el temps, guardant el passat, fixant el present i administrant el futur, tot amb ajuda de la tecnologia, però a quin preu, es pregunten des de el CCCB; l'acceleració de la societat. El temps serà objecte de debat Barcelona amb alguns dels pensadors més destacats del moment com Hartmut Rosa o Marina Garcés.