Quants vots es necessiten per aconseguir un escó?

Quants vots es necessiten per aconseguir un escó? La llei electoral afavoreix la concentració de sufragis en una sola circumscripció. Així s'explica que Esquerra Unida (IU) hagi obtingut només dos escons malgrat haver aconseguit 923.105 vots, mentre que el Partit Nacionalista Basc (PNB) ha aconseguit sis diputats amb un terç dels vots (301.585).

La formació liderada per Alberto Garzón és a la que més esforç li suposa aconseguir un escó —cada diputat li costa 461.552 paperetes—, mentre que el PNB és el partit que necessita menys vots per aconseguir representació parlamentària, ja que obté un diputat cada 50.264 paperetes. De fet, si IU hagués concorregut amb Podem i les marees, podria haver rendibilitzat més els seus 923.105 vots i hauria obtingut entre 12 i 14 diputats més. Això hauria deixat Podem i les seves marees com a segona força política.

La llei electoral permet que els vots tinguin un valor diferent segons on sigui l'urna. Un vot a Sòria no val el mateix que a Madrid, per exemple. Aquest valor depèn fonamentalment de la circumscripció: la grandària, la població i el nombre de partits que es presenten en aquell territori. Al contrari del que es creu, la clau que determina el valor d'un vot no és la llei d’Hondt, sinó la grandària de les províncies. Així, a les circumscripcions més poblades costa més aconseguir un diputat, mentre que a les menys habitades es pot aconseguir un escó amb menys sufragis. Els partits més petits d'àmbit nacional tenen dificultats per aconseguir més representació perquè els seus votants estan més dispersos. Si poguessin concentrar tots els seus sufragis en poques circumscripcions obtindrien més representació.

En un sistema amb una circumscripció única, en la qual cada vot té la mateixa importància, el resultat de les eleccions hauria estat molt diferent i els grans partits perdrien força. En un càlcul simple, si dividim els vots emesos pel nombre d'escons a repartir, caldrien 70.196 vots per cada escó. Els grans guanyadors d'aquest sistema serien IU, que obtindria 11 diputats més, i Ciutadans, amb 10 escons més. Aquests partits són els més perjudicats pel sistema vigent.

El Congrés quedaria de la manera següent: El PP obtindria 103 diputats en lloc dels 123 actuals; el PSOE, 79, en comptes dels 90 d'ahir; Podem i les seves marees, 73, quatre més. Ciutadans aconseguiria 50 representants, 10 més que els que té actualment. ERC perdria un parlamentari i el PNB tindria dos diputats menys. El Partit Animalista entraria al Congrés amb tres representants i UPyD conservaria dos diputats i mantindria la seva presència en l'arc parlamentari. També entrarien al Parlament amb un diputat Candidatura Galega (Nos), Unió (el partit de Duran Lleida) i Vox.

Entre els grans partits, el PP és a qui menys li costa obtenir una representació parlamentària: 58.662 paperetes, pràcticament igual que en els comicis del 2011. El PSOE, per la seva banda, necessita 61.452 vots per aconseguir un diputat, uns 2.000 sufragis menys que fa quatre anys.

Respecte als nous partits, que han irromput amb força en el panorama polític nacional, a Podem i les seves marees, que han reunit 5.189.333 vots i 69 escons, cada representació parlamentària li costa 75.207 paperetes. A Ciutadans, amb 3,5 milions de vots, cadascun dels 40 diputats que ha aconseguit li ha costat 87.511 vots.

Una de les conseqüències d'aquest fenomen la pateix el Partit Animalista (PACMA), que malgrat aconseguir 219.181 vots, el doble que el 2011 i més que Coalició Canària o EH Bildu, amb un i dos diputats respectivament, no ha aconseguit representació parlamentària, perquè els seus vots estan més escampats entre les circumscripcions i no estan concentrats als territoris com els dos partits esmentats anteriorment. Una cosa semblant li passa a Unió, Progrés i Democràcia (UPyD), el partit liderat per Andrés Herzog, que malgrat obtenir 153.498 vots no ha aconseguit cap escó.