La participació a les 18.00 creix al 58,29%, mig punt més que el 2011

La tendència descendent en la participació en les eleccions generals d'aquest 20 de desembre ha fet un tomb de 180º a la tarda. El 58,35% dels 36,5 milions d'espanyols convocats a votar en les eleccions generals d'aquest 20 de desembre havia exercit el seu dret a vot a les 18.00, segons les dades oficials provisionals del Ministeri de l'Interior. Aquesta xifra suposa un increment de 0,70 punts percentuals respecte a la participació dels comicis del 2011, en els quals l'afluència dues hores abans del tancament dels col·legis electorals va ser del 57,65%. A Catalunya, la participació a les 18.00 arriba al 56,64%, dos punts per sota de la mitjana nacional però gairebé tres punts més que a la comunitat el 2011. Els col·legis electorals tanquen les portes a les 20.00.

Segons les dades remeses per Interior, la participació continua sent especialment elevada a la Comunitat de Madrid i la Comunitat Valenciana, ambdues amb cinc punts per sobre de la mitjana nacional. També va per sobre de la mitjana estatal la participació a les tres províncies basques, Navarra, Castella-la Manxa, Castella i Lleó, Galícia, Aragó, Cantàbria, La Rioja i Múrcia. A Andalusia, Astúries, Extremadura, Balears, Canàries (on s'ha votat una hora menys), Ceuta i Melilla, l'afluència és inferior a la mitjana estatal. Durant uns minuts al matí la pàgina web oficial amb les dades de participació ha ofert informació errònia a causa d'un error a l'hora de bolcar les dades, segons fonts de l'Interior.

Les eleccions més crucials de les últimes dècades s'estan desenvolupant amb gran normalitat i sense incidents més enllà de les anècdotes. Gairebé 100.000 persones més que el 2011 han demanat votar per correu, un increment del 14,45%. Un total de 771.860 votants ho faran a distància, segons Interior.

Tots els líders polítics han exercit el seu dret al vot als seus col·legis electorals. El president del Govern, Mariano Rajoy, ha qualificat de "reconfortant" l'afluència a les urnes després de votar al col·legi Bernadette, del barri d'Aravaca a Madrid. Pedro Sánchez ha arribat al seu col·legi electoral a les 11.15 h. "Escriurem el futur amb el nostre vot", ha dit el líder del PSOE. El president de Ciutadans, Albert Rivera, ha dipositat el seu vot a l'Hospitalet de Llobregat (Barcelona), on ha fet una crida a la participació. El líder de Podem, Pablo Iglesias, l'últim dels grans líders a votar, a l'institut Tirso de Molina, de Vallecas (Madrid) ha afirmat que Espanya es troba davant "una segona transició".

De les 10 eleccions generals des del juny de 1977, les primeres de la democràcia, les que més participació van registrar van ser les d'octubre del 1982, en les quals Felipe González va obtenir la majoria absoluta (79,97%). La afluència històrica més baixa, un 68,04% del cens, es va produir als comicis del 1979, els primers després de l'aprovació de la Constitució. La UCD d'Adolfo Suárez hi va aconseguir una majoria de 168 escons, a vuit de la majoria absoluta.

La participació a les eleccions al Congrés i al Senat ha estat històricament més alta a la Comunitat de Madrid i a les províncies de Castella i Lleó i Castella-la Manxa i Extremadura. A les últimes convocatòries, Conca, Àvila, Segòvia, Valladolid o Toledo han registrat els percentatges de vot més àmpliament superiors a la mitjana espanyola.

A les deu eleccions generals fetes a Espanya des del 1977, hi ha una constant: la participació és inferior a la mitjana a les províncies catalanes i basques —aquesta tendència només es va trencar als comicis del 1977 i 1982 a Barcelona—. L'afluència a les urnes a la jornada electoral –sense comptar el cens de residents absents– també sol ser més fluixa a les Canàries, les Balears i en algunes províncies andaluses, com Màlaga i Cadis, que mai han superat el llistó mitjà nacional.

Alguns comicis especialment significatius, com els de 1982, en els quals Felipe González va obtenir la primera de les seves dues majories absolutes, es van caracteritzar per una afluència espectacular en províncies com Madrid (85,9%), València (83,39%) o fins i tot Barcelona (81,5%). El 2000, quan José María Aznar va aconseguir governar en solitari, es va registrar, en canvi, una de les grans taxes d'abstenció. La mitjana d'afluència als col·legis va ser del 70% del cens resident. Madrid es va mantenir per sobre de la mitjana, però amb un 73,4% de participació. No obstant això, les quatre províncies catalanes es van situar entre cinc i set punts per sota.

Una afluència forta als col·legis a les primeres hores de la jornada electoral no suposa forçosament una participació massiva al final del dia. Les eleccions amb més percentatge de votants a les 14.00 van ser les de juny del 1993, amb un 41,83% de participació. Malgrat això, aquells comicis van ser els cinquens més participatius. Els de juny del 1986, els que van registrar la tercera major participació al migdia, van ser els menys massius dels onze celebrats fins ara.