Convergència obté el pitjor resultat en unes generals en 36 anys

La nova Convergència Democràtica haurà de començar de molt avall al Congrés en plena refundació del partit. La formació, que s'ha presentat a les eleccions sota la marca Democràcia i Llibertat, ha obtingut els seus pitjors resultats en unes eleccions generals des del 1979 després d'aconseguir només vuit escons, segons l'escrutini del 99,69%. Es queda com a quarta força catalana, per darrere de Podem, ERC i PSC, i sense opcions de tenir grup propi, en cas que es compleixi rigorosament el reglament. Aquesta situació farà que li sigui difícil negociar a Madrid, com pretenia, el procés d'independència.

La revàlida del 27-S que reclamava Convergència per a aquestes eleccions generals no ha acabat amb bona nota —respecte a les eleccions del 2011, la suma de Democràcia i Llibertat i Unió ha perdut 385.000 vots— i el paper dels seus diputats, encapçalats per Francesc Homs, quedarà molt diluït a la nova Cambra que surt de les eleccions, amb una ERC més legitimada —amb un escó més— per liderar el procés independentista.

Però tant Homs com el president del partit, Artur Mas, han volgut fer un “balanç raonablement positiu dels resultats” gràcies a l'empat tècnic que es dibuixa entre les possibles aliances PP-Ciutadans i PSOE-Podem. Sobretot per la segona i la defensa que fa Podem d'un possible referèndum. “El concepte dret a decidir surt reforçat en aquestes eleccions”, va assenyalar Mas, que va afirmar que “s'obren unes portes interessants i Catalunya pot tenir un paper si juga bé les cartes”. Homs va fer un balanç en el mateix sentit. Sobretot, per “l'altíssima complexitat” dels resultats, que “per a les perspectives catalanes s'han d'entendre com una oportunitat”.

Aquesta és una de les poques notes positives que Convergència pot treure dels seus resultats. Per a alguns dels seus càrrecs i militants en queda una altra: que Unió, soci durant 20 anys i agre rival des del juny, s'ha quedat fora del Congrés, com ja li va passar al Parlament de Catalunya. La compareixença de Josep Antoni Duran Lleida per explicar el fracàs va ser un dels pocs motius de somriures a la seu electoral de Democràcia i Llibertat.

El discurs centrat en la independència i en la intenció de negociar la “desconnexió” no ha acabat de convèncer la ciutadania, que únicament ha donat vuit escons a Democràcia i Llibertat. Contrasten amb els 16 que va recollir CiU ara fa quatre anys. Són, en tot cas, els pitjors resultats des que el 1979 es va quedar amb vuit representants al Congrés, tot i que Mas els va donar per bons en considerar que la formació ha estat “atacada despietadament” perquè se'l considerava “una peça clau” en el procés independentista. De fet, Mas va concloure que dels resultats es pot interpretar que “cascar Catalunya no té premi ni tan sols a Espanya”, en al·lusió a la pèrdua d'escons del PP.

La realitat és que el grup català al Congrés no només tenia fins ara 16 diputats, sinó que ahir a la nit amenaçava de desaparèixer. Democràcia i Llibertat no aconseguia a Barcelona el 15% de l'escrutini necessari per poder formar-lo. Segons l'escrutini del 99%, es quedaria en un 13,2%. Sí que ho va aconseguir a la resta de circumscripcions on es presentava. La seva candidatura —integrada per Convergència, Demòcrates de Catalunya i Reagrupament— va obtenir quatre candidats a Barcelona, un a Tarragona, dos a Girona i un a Lleida.

Finalment, doncs, ni l'activa presència d'Artur Mas durant la campanya, amb la qual ha intentat projectar la figura del seu exportaveu de l'Executiu ha acabat de donar els resultats esperats.