Paté de campanya
Crónica
Texto informativo con interpretación

El Rei afavoreix el canvi

A l’estació del Nord hi havia alegria, però no el festival de l’amor que s’esperava el cronista

Simpatitzants d'En Comú Podem celebren els resultats.
Simpatitzants d'En Comú Podem celebren els resultats. Albert Garcia (EL PAÍS)

L’escut de la Casa Reial corona l’entrada de l’antiga estació de tren de l’Estació del Nord de Barcelona. Gegant i robust, ningú es fixa en ell perquè a l’interior, en el que avui és un pavelló esportiu, es cou un canvi. Es conserven dos mosaics que diuen “Pas a les andanes”. A dins tot està preparat perquè es posi en marxa un tren polític. Centenars de persones segueixen els resultats davant d’una pantalla geganta. Hi ha alegria, però tampoc és el festival de l’amor que m’esperava. El recompte manté Podem en tercera posició, potser més d’un s’havia cregut la remuntada de fins a 80 diputats. De tota manera, el tren que surt de l’estació del Nord no és un tren de càrrega; és un AVE i porta el nom d’Ada Colau.

José Luis de Vicente, professional del sector cultural i membre de Podem Barcelona, confirma que a Espanya esperaven un frec a frec amb el PSOE, la qual cosa no treu que el triomf a Catalunya es rebi amb els braços ben oberts. “Sempre havíem estat al bàndol dels perdedors”, diu un veterà del PSUC. El triomf és sobretot del colauisme, tot i que la vella guàrdia d’ICV també es passeja entre els assistents. La seva participació en la campanya ha estat meritòria: mentre la nova política protagonitzava grans mítings, Dolors Camats, Joan Herrera i companyia visitaven centres cívics. L’assistència és la dels més fidels. A diferència dels actes de campanya, l’estil és més concret: molta llana de colors, bosses de llibreries estrangeres, progressisme de Gràcia, dones amb els cabells curts, homes amb el perfil de bolxevic de Doctor Zhivago.

La meitat de l’estació s’ha reservat per a la nit electoral. La resta es manté aïllada amb xarxes i lones blaves. L’enrenou a l’interior contrasta amb la calma i el punt sòrdid que té la terminal d’autobusos. De tant en tant apareixen passatgers amb maletes que, més que curiositat, mostren contradicció per haver-se equivocat d’entrada. Més mortuori és l’ambient a la seu d’Unió, a 100 metres de l’estació. No hi ha militància, només periodistes a la sala de premsa. El més alegre a Unió és el pessebre de Nadal que dóna al carrer.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Sobre la firma

Cristian Segura

Escribe en EL PAÍS desde 2014. Licenciado en Periodismo y diplomado en Filosofía, ha ejercido su profesión desde 1998. Fue corresponsal del diario Avui en Berlín y posteriormente en Pekín. Es autor de tres libros de no ficción y de dos novelas. En 2011 recibió el premio Josep Pla de narrativa.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS