Rajoy veu mesquí i miserable que Sánchez li retregui la corrupció

El debat semblava gastat i enquistat. Pedro Sánchez va intentar endurir l'enfrontament amb al·lusions constants i interrupcions sobre la corrupció en el PP, Luis Bárcenas i Rodrigo Rato, però Mariano Rajoy no volia entrar en aquest tema. Fins que el líder socialista va etzibar al seu rival que hauria d'haver dimitit fa dos anys perquè no era una persona “decent”. En aquest moment, l'aspirant popular va explotar: “Fins aquí hem arribat!”, i va acusar Sánchez de “mesquí, miserable, menyspreable” i sense vigor.

Sánchez no va trigar ni vuit minuts des de l'inici del debat a treure el tema de la corrupció del PP, el nom de l'extresorer Luis Bárcenas, el SMS de Rajoy –"Luis, has de ser fort”– i la presumpta figura del miracle econòmic del Govern de José María Aznar: Rodrigo Rato. No hi havia dubte. Volia un debat dur, tens i basat en la corrupció, que el mateix Rajoy admet que l'ha fustigat personalment i políticament durant gairebé tot el seu mandat. Però l'aspirant del PP no replicava; escoltava les invectives i les deixava passar. No al·ludia, si més no, a l'argumentari de rèplica oficial amb els sabuts ERO andalusos.

Sánchez va qüestionar fins i tot la presumpta recuperació econòmica del país, de la qual presumeix Rajoy, per afirmar diverses vegades i fins i tot qüestionar al president del Govern espanyol directament si Espanya serà rescatada per Europa o no amb els 41.000 milions d'euros aportats per salvar el sistema bancari. El candidat del PP s'escapolia d'aquestes arremeses amb la resta de dades, nombres i estadístiques que mostren que Espanya està en un camí de recuperació per assegurar que aquesta és la via adequada per “perseverar” en el futur i atreure el vot més conservador de l'elector menys arriscat.

Tot semblava transcórrer sobre el guió marcat. No es confrontaven dos models alternatius i Rajoy tampoc es permetia actuar en “legítima defensa”, com havia amenaçat davant els constants atacs i interrupcions del seu rival socialista.

Llavors va començar el segon bloc teòric sobre la regeneració de les institucions i Sánchez va entrar a mata-degolla. El líder socialista ja li havia dit d'entrada que hauria d'haver dimitit per haver enviat el març del 2013 aquell missatge tranquil·litzador a Bárcenas quan ja se sabia que tenia diners opacs a Suïssa, però no li va arribar. Volia provocar Rajoy i veure'n la reacció. I ho va aconseguir.

Va començar per recordar-li que havia estat Rajoy el que havia ascendit Bárcenas de gerent a tresorer del PP i després a senador; el que va gaudir d'unes vacances pagades per l'empresa de Francisco Correa a les Canàries quan va perdre les eleccions del 2004, el que va enviar Dolores de Cospedal a defensar l'“acomiadament en diferit”, el que va permetre que es destruïssin a cops de martell els ordinadors de Bárcenas a la seu B del PP i li va atribuir finalment la mala imatge que causarà a Espanya que ell segueixi sent president després del 20-D “perquè Espanya es mereix un president decent i vostè no n'és pas”.

La gota va fer vessar el got. Rajoy va esclatar: “Fins aquí hem arribat!”. El líder del PP va superar totes les rèpliques que tenia preparades i que no havia volgut fer servir fins llavors: “Jo sóc un polític com a mínim tan honrat com vostè. He estat regidor, president de Diputació, vicepresident de la Xunta, cinc vegades ministre, vicepresident i ningú no m'ha acusat mai de res. No em dedico a la política per diners i vostè ho sap”.

Rajoy estava vermell d'ira per dins i se li veia una mica per fora. Es va posar encara més seriós i va etzibar a Sánchez en to d'advertiment: “Vostè és jove i perdrà aquestes eleccions. No passa res, un es pot recuperar d'això. Del que no es recuperarà és d'aquesta afirmació mesquina i miserable que ha fet vostè i que és menyspreable”.

El candidat popular no s'esperava la canonada de Sánchez contra la seva honradesa, que considera una línia vermella. Rajoy va treure ben de pressa el cas dels ERO d'Andalusia, els 200 alts càrrecs, els vuit exconsellers i els dos expresidents andalusos imputats en aquesta causa. Però ja estava tocat. A remolc. Per sortir del racó, va arribar a acusar Sánchez de falta de vigor, valor, per presentar una moció de censura durant el seu mandat. I el to ja no es va recuperar més.