Vam menjar bé, això sí

Serà el contracte únic tenir 40 anys i que només t'hagin contractat una vegada a la vida? Parlarà d'això Juan Carlos Girauta al Círculo Ecuestre? No i no. El que Girauta ha dit als assistents és que ser novell no és demèrit per aconseguir un escoll (perdó per forçar la rima) i que Espanya unida mai serà vençuda. També ha desqualificat l'alcaldessa Colau, i aquí ha aixecat un aplaudiment de palmells insonors. De rics. Palmells tous com la màquina tova de Burroughs. Aquest dilluns hi hauria unes 50 persones entre socis de l'Ecuestre i companys de partit. Es diu que això és poca gent i que en altres campanyes sí que s'ha omplert. Però el mateix està passant als poliesportius dels barris, per posar el més semblant a un Círculo Ecuestre que tenen els pobres. Potser, en comptes d'una segona transició estem vivint un segon desencantament.

 Més que la mirada d'algú amb conviccions, Girauta té la mirada de qui busca conviccions. D'algú que està desitjant ser fanàtic però no troba de qui i per això va canviant de fanatismes.

Juan Carlos Girauta és el veí melòman que té tots els discos de Supertramp. Combina el pentinat de Rodríguez Sahagún amb la barba mossàrab, però tot això, també les ulleres de carey (no podien ser de baratey), ho porta per despistar; la veritat de Girauta són els seus ulls ardents i vigilants. Més que la mirada d'algú amb conviccions, té la mirada de qui busca conviccions. D'algú que està desitjant ser fanàtic però no troba de qui i per això va canviant de fanatismes. Texans negres, sabates brillants com els diners nous, bufanda sota l'americana i corbata verda a joc amb les cotorres de les palmeres de la Diagonal. “Nosaltres no investirem Mariano Rajoy!”, ha deixat anar amb èmfasi de cupaire en campanya que parla d'Artur Mas. No és que Girauta se senti còmode aquí (ell és la seva única comoditat), és el personal qui es mostra còmode davant d'ell. Uns fatxendes d'alt estànding.

Homes calbs i cautelosos i dones primes de Biomanan i tenyides de ros de 23 quirats, que tenen por una altra vegada. Per això l'aplaudeixen en aquesta sala de parets recobertes amb moqueta vermellosa de to Christopher Lee, làmpades ambarines, tapissos arborescents, miralls ensopits, pintures de cavalls i paravents amb escenes rococó. I així i tot, la veritat és que al Círculo Ecuestre es menja francament bé: poc, però bé, i una mica passat de planxa, com la concurrència.