La natura morta de Rajoy

A les eleccions generals de novembre del 2011 el Partit Popular va aconseguir la majoria absoluta de diputats al Congrés i, a més, va obtenir els seus millors resultats en vots i escons (superiors als que va aconseguir Aznar el març del 2000). Un gran èxit que el Govern de Mariano Rajoy no ha sabut rendibilitzar, ja que ha obtingut en molts àmbits un balanç de legislatura desastrós.

La política econòmica s'ha basat en unes “reformes” financeres que han permès al sector ometre la seva funció bàsica de canalitzar l'estalvi cap a la inversió realment productiva. El suposat “canvi de model productiu” ha endarrerit la modernització empresarial ignorant el teixit emprenedor, menyspreant el potencial de les petites i mitjanes empreses i enfortint les grans empreses i els seus lobbys. Durant aquests anys Espanya ha estat un dels països de la UE on més ha pujat l'IVA, però la seva capacitat recaptatòria continua sent de les més baixes.

La reforma laboral aprovada el 2012 ha afectat greument l'ocupació, fomentant la temporalitat i la parcialitat dels contractes (el 2015, més del 90% dels formalitzats per joves han estat temporals i, d'aquests, el 60% amb una durada inferior a un mes). També el 2012 es va aprovar la Llei d'Estabilitat Pressupostària, que limita la capacitat pressupostària per redistribuir béns i serveis. Entre el 2012 i el 2014 (pressupostos liquidats de l'Estat) s'han acumulat retallades de més de 1.500 milions d'euros en serveis socials i promoció social (263), sanitat (425) i educació (822).

La capacitat del Govern de Rajoy per resoldre conflictes no només ha brillat per la seva absència, sinó que ha provocat múltiples episodis de piromania política. En el conflicte amb el sobiranisme català, les propostes i declaracions dels membres del Govern i de dirigents del PP han estat inútils per solucionar la disputa i han alimentat les tesis independentistes.

La llei Wert per a la “millora” de la qualitat educativa ha estat un dels fracassos legislatius més estrepitosos i ha desencadenat nombroses actituds d'insubmissió. La denominada llei mordassa per a la seguretat ciutadana és un greu atemptat contra els drets fonamentals i genera una oposició unànime. La recentralizadora llei de racionalització i sostenibilitat de l'Administració local, que va errar en el diagnòstic sobre el dèficit local, posa en un greu perill els serveis municipals i suscita un ampli rebuig entre els municipis.

L'Executiu de Rajoy també s'ha dedicat a pertorbar la separació de poders i a menysprear els principis i valors constitucionals. El Govern central s'ha acostumat a sotmetre el Tribunal Constitucional, a manipular el poder judicial, a ser titellaire de la Corona, a incomplir lleis i sentències, a controlar els mitjans de comunicació, a censurar la informació, a humiliar les minories i a abusar de la majoria absoluta.

El PP és el partit de govern que suma més casos de corrupció de la UE. Trames, operacions i casos com Gürtel,  Bárcenas, Pokémon, Nóos, Púnica, Palma Arena, Andratx, Scala, Naranjax, Over Marketing, Terra Mítica, entre molts altres, formen part del modus operandi dels populars. El Govern de Rajoy ha reforçat una xarxa institucional condescendent amb la corrupció que afecta el PP i conjurada per a la seva impunitat. Una maquinació entre poders que també ha creat un sistema de recompenses pels serveis prestats mitjançant les anomenades portes giratòries i els sobresous.

El lideratge del president Rajoy ha estat d'una mediocritat alarmant. En una conjuntura de crisi econòmica, social, política i institucional s'espera que el màxim dirigent polític sigui capaç de generar credibilitat, il·lusió i confiança. Rajoy ha demostrat una nul·la capacitat per comunicar, empatitzar, convèncer, liderar, dialogar, pactar i solucionar problemes. La seva actitud caparruda, misantropa i dogmàtica l'ha parapetat en la passivitat i la insensatesa. I el seu comportament apàtic, erràtic i ineficaç l'ha convertit en un dels líders més mal valorats d'Espanya i en la riota de la Unió Europea.

Acaben quatre anys de legislatura que ens han deixat la imatge d'un “bodegó popular” funest del tot: atur, desnonaments, pobresa infantil, rescats bancaris, corrupció, frau fiscal, conflictes polítics… pantalles de plasma i una relaxing cup of café con leche. Un festival de natura morta protagonitzat per un Rajoy inanimat que veurem si diumenge que ve ressuscita o se'n va dins la barca de Caront.

Jordi Matas Dalmases és catedràtic de Ciència Política a la UB.