El verb que gairebé va fer naufragar l’acord contra el canvi climàtic
França va canviar ‘haurà’ per ‘hauria’ al capítol d’obligacions perquè els EUA poguessin signar el pacte de París
Va ser ja en el temps de descompte, quan tothom donaven per fet que el primer acord global contra el canvi climàtic se signaria a la capital francesa. El text de la proposta final ja estava a punt perquè els 195 països presents al plenari de la Cimera del Clima l'aprovessin.
Però en l'última versió, que fins i tot va ser traduïda de l'anglès a les diferents llengües oficials a l'ONU, hi havia un problema. A l'article 4, el que fa referència a les obligacions en la retallada d'emissions de gasos d'efecte hivernacle per part dels signants, apareixia el verb haver de (shall, en anglès). En concret, es deia: "Les parts que són països desenvolupats hauran de seguir encapçalant els esforços i adoptant metes absolutes de reducció d'emissions per al conjunt de l'economia". També s'establia que cada signant "haurà de preparar, comunicar i mantenir" els seus plans de retallada d'emissions de diòxid de carboni.
Aquesta formulació, segons indiquen fonts de les negociacions, situava en una posició complicada els EUA. El grau de vinculació de l'acord de París ha estat un dels punts que han centrat els debats dins d'aquesta cimera. El Govern nord-americà, amb una posició feble al Senat, ha fet que del pacte desaparegui, per exemple, la vinculació legal dels objectius de cada país a l'hora de reduir les emissions. Això no vol dir que l'Administració de Barack Obama no vulgui actuar. Com 187 països més, els EUA han presentat davant l'ONU un pla concret de mitigació en el qual es compromet a retallar les seves emissions entre un 26% i un 28% el 2025. Però els EUA temien problemes futurs si en el pacte apareixia un objectiu concret fixat des de fora.
Aquest dissabte, després de detectar-se el verb haver de en el text, la presidència francesa va decidir canviar-lo. I el text va quedar redactat així: "Les parts que són països desenvolupats haurien de seguir encapçalant els esforços i adoptant metes absolutes de reducció d'emissions per al conjunt de l'economia". Es va canviar hauran de (shall) per haurien de (should). Aquests dos verbs havien estat entre claudàtors als esborranys del text que s'havia treballat durant els últims dies, cosa que significava que no hi havia acord. Segons fonts de la negociació, "en la versió anterior apareixia should, però va haver-hi un error en l'últim text". "Això ja estava acordat", afegeixen.
La presidència de la cimera, que estava en mans de França perquè era l'amfitriona de la reunió, va justificar el canvi com un error seu a l'hora de plasmar el text. Després de donar unes explicacions breus, Laurent Fabius, ministre francès d'Exteriors, va preguntar si tothom estava d'acord amb el pacte i el va donar per aprovat.
L'únic país que va posar problemes va ser Nicaragua, que va criticar el canvi i va dir que no podia donar suport al text final. Però aquest país, que ha estat molt dur en les negociacions, no va bloquejar el pacte. Va llançar les seves crítiques una vegada que l'acord ja havia estat donat per aprovat per la presidència francesa de la cimera.
Tu suscripción se está usando en otro dispositivo
¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?
Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.
FlechaTu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.
En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.