Fe, esperança i caritat

La Marató de TV3. Un espectacle ambigu, barreja de societat en el tràngol d'exercir la solidaritat —cosa que, d'altra banda, la societat fa quotidianament, en silenci i sense fer el mico—, i d'apropiació de tot això pel discurs del poder. Verbigràcia: a les 12.22 del matí apareix a la pantalla Boi Ruiz. Somriu i valora positivament la participació solidària de la ciutadania. No hi ha estat gaire, però prou per apropiar-se de La Marató. Per equiparar les seves funcions com a conseller de Salut amb un acte solidari non-stop. Per confondre el camp semàntic de la cosa amb un Govern i la seva poètica. Un fet ben dramàtic quan el seu Govern ha clavat un dur cop, precisament, a la salut pública. El programa, d'altra banda, està patrocinat per una mútua de salut que, per cert, va contradir en el seu moment Boi Ruiz, autor de la frase “la sanitat és un problema privat”, fent un esquilada en un hospital, que va acabar sent un problema públic de 70 milions.

No tinc res contra els governs en funcions —és més, són guais; Bèlgica va ser l'últim país a entrar en crisi, precisament per no tenir un govern que apliqués el que li diguessin—, però el programa, entre tot el que va ser, també va ser un festival del Govern en funcions. Hi van participar 15 membres del Govern que ha acabat amb el Benestar a Catalunya —alerta: ni és un període, ni és anecdòtic—. D'entre aquestes 15 interaccions, vuit es van traduir en intervencions en mitjans públics —en totes es va unir solidaritat a Catalunya, i Catalunya a les seves institucions; una cosa que no és clara, com sempre, en una crisi de Règim—, de les quals quatre han estat menjades de pantalla solidàries/consellers d'un Govern que ha posat fi, amb totes les lletres, al pacte social, parlant i canalitzant la solidaritat. En prime time estava prevista la participació de Francesc Homs —aquesta campanya exerceix el rol de socialdemòcrata solidari— i d'Artur Mas, president errant i, també, pel que veig als cartells electorals, ferm partidari de tot el que ha destruït.

La facilitat del poder per emetre discursos a TV3 s'ha convertit, d'un temps ençà, en una cosa cridanera. És important. Possiblement és la causa que aquest poder s'hagi perllongat més enllà de la seva vida.