El primer acord contra el canvi climàtic s’ajorna a dissabte

La cimera de París ultima el primer acord global contra el canvi climàtic. L'esborrany de text presentat aquest dijous s'assembla cada vegada més a un acord. Els claudàtors (que indiquen els punts de discrepància) i les opcions obertes s'han reduït considerablement, així que el pacte està més a prop després de dues dècades durant les quals no s'ha aconseguit tancar un tractat efectiu per aturar l'escalfament global. No obstant això, la presentació del projecte d'acord s'ha retardat de divendres a dissabte al matí, segons ha informat Laurent Fabius, ministre francès d'Exteriors i encarregat de dirigir les negociacions, que no ha precisat els motius de la demora.

Aquest dijous a la nit encara hi havia discrepàncies en diferenciació, un concepte pel qual els països desenvolupats han d'assumir més esforços que la resta. Aquestes diferències se centren en el finançament que els països rics haurien d'aportar perquè els més pobres puguin adaptar-se i lluitar contra el canvi climàtic. "Estem molt a prop", va assegurar Fabius la nit de dijous a divendres.

L'últim esborrany de l'acord dilueix les metes concretes de reducció d'emissions mundials de gasos d'efecte hivernacle. Del text s'han eliminat les opcions que fixaven per al 2050 retallades d'entre el 40% i el 95% de les emissions respecte del 2010. Ara, s'aposta per una fórmula menys concreta: aconseguir la "neutralitat de les emissions en la segona meitat del segle". Es reconeix també que s'ha d'aconseguir un pic en les emissions –els països en vies de desenvolupament tindran més temps per fer-ho–, per després començar a reduir-les. Aquesta és la fórmula per la qual aposta la Xina, que preveu augmentar les emissions fins al 2030.

L'eliminació de les retallades concretes el 2050 i del concepte descarbonització és una baralla que han lliurat principalment els països productors de petroli. Amb el terme neutralitat de les emissions que conté ara l'esborrany s'obre la porta a utilitzar mètodes de captura i emmagatzematge de diòxid de carboni, que permetrien que se seguissin utilitzant combustibles fòssils. Així ho interpreten el grup d'Els Verds europeus, que s'han mostrat "decebuts" amb aquest punt. No obstant això, Florent Marcellesi, eurodiputat d'aquest grup, ha considerat que el text "està millor que ahir", tot i que reconeix que encara es necessiten "més avanços".

Al text es fixa l'objectiu que l'augment de la temperatura a final de segle no superi els 2 graus centígrads respecte dels nivells preindustrials, encara que s'obre la porta a rebaixar aquesta meta fins a 1,5. "És la primera vegada que un acord internacional recull aquesta meta a llarg termini", ha indicat Teresa Ribera, directora de l'Institut de Desenvolupament Sostenible i Relacions Internacionals de París. "El text s'ha netejat molt", ha afegit.

Per complir amb aquesta meta dels dos graus, s'utilitzen les contribucions que cada Estat presenta voluntàriament. De moment, 186 dels 195 països que negocien a París ho han fet. Aquests plans contenen retallades d'emissions a partir del 2020, quan entrarà en vigor l'acord de París. Quan s'extrapolen els esforços presentats ja a final de segle, el resultat és que s'incomplirà la meta dels dos graus, s'estaria en un augment d'uns tres. Per això, al text de París s'estableixen, d'una banda, cicles de revisió cada cinc anys dels esforços. De l'altra, es plantegen una primera avaluació el 2019, per actualitzar els esforços el 2021.

Finançament

En matèria de finançament es recull l'obligatorietat que, a partir del 2020, hi hagi un fons de 100.000 milions de dòlars anuals. Els països desenvolupats seran els encarregats de posar aquests 100.000 milions, encara que s'obre la porta al fet que els emergents també puguin aportar, però sempre a partir d'aquest mínim.

Els diners es destinaran als països amb menys recursos, perquè puguin adaptar-se al canvi climàtic i també perquè puguin engegar mesures de lluita contra l'escalfament global. Els Estats desenvolupats hauran de donar cada dos anys informació concreta de les seves aportacions. A més, també es preveu la transferència tecnològica des dels països desenvolupats a la resta.

L'apartat més obert en aquest moment és el de les pèrdues i danys, segons el qual els desenvolupats haurien de compensar econòmicament els països més afectats pel canvi climàtic, per exemple, les illes.