_
_
_
_

Els EUA i Europa s’uneixen per tancar l’acord del clima

Les dues grans economies, amb 79 països més, envien propostes conjuntes

Manuel Planelles
Manifestació de nens a la Cimera de París.
Manifestació de nens a la Cimera de París.J. NAEGELEN (REUTERS)

Els Estats Units i Europa han emprès una estratègia comuna de negociació del pacte contra el canvi climàtic a París. Aquestes dues grans economies, amb 79 països més, van decidir aquest dijous enviar propostes conjuntes dins del procés de negociació del text, que ahir continuava encallat en els debats sobre el finançament i la diferenciació per països que hauran de fer més esforç. Es forma així un bloc negociador de 108 Estats, en el qual no hi ha distinció entre rics i pobres.

Abans que comencés la Cimera del Clima de París, una de les principals preocupacions de la UE era que la Xina i els Estats Units poguessin forjar una aliança perquè sortís un tractat descafeïnat contra el canvi climàtic. De fet, les dues principals economies arribaven amb un pacte previ sobre l'escalfament signat fa un any. Però, segons fonts de la delegació europea, la Xina en les negociacions de París està buscant un acord “poc ambiciós”, és a dir, que se cenyeixi només a aquest text i a un altre que va acordar amb el president de França, François Hollande, fa unes setmanes. Europa creu que aquesta opció donaria com a resultat un pacte poc concret i ambiciós.

L'estratègia europea durant la cimera ha estat intentar forjar una aliança entre el màxim nombre de països possible. Primer, va tancar un pacte amb 79 Estats vulnerables de l'Àfrica, el Carib i el Pacífic. Després, hi va sumar els Estats Units. I ahir aquest nou bloc va decidir enviar a la presidència de la cimera, que està en mans de França com a amfitriona, un paquet de propostes conjuntes per incorporar al text.

Ahir continuaven latents en les negociacions els problemes de diferenciació, un concepte pel qual són els països rics els que han d'assumir el màxim pes dels esforços en la reducció d'emissions, i en el finançament perquè els Estats més pobres puguin adaptar-se al canvi climàtic. Aquesta diferenciació no situaria a l'avantguarda la Xina i l'Índia, dues de les quatre economies del món que més gasos d'efecte hivernacle emeten a l'atmosfera. En teoria, la cimera hauria d'acabar aquest divendres. Però la Xina ja va reconèixer que és possible que duri fins dissabte. Durant la nit de dijous, van continuar les negociacions.

Per guanyar-se el suport dels EUA, Europa ha hagut de ser flexible en una de les seves reivindicacions: que els objectius nacionals de reducció d'emissions no apareguin com legalment vinculants en l'acord. Però es busca una sortida: que aquests objectius sí que hagin d'estar dins d'una llei nacional de cada signant de l'acord. El Govern nord-americà, que no controla el Senat, rebutjava la vinculació legal davant del risc de no poder confirmar-ho. Els EUA va signar als noranta el Protocol de Kyoto, però mai va arribar a ratificar-lo.

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo

¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?

Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.

¿Por qué estás viendo esto?

Flecha

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.

Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.

En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.

Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.

Sobre la firma

Manuel Planelles
Periodista especializado en información sobre cambio climático, medio ambiente y energía. Ha cubierto las negociaciones climáticas más importantes de los últimos años. Antes trabajó en la redacción de Andalucía de EL PAÍS y ejerció como corresponsal en Córdoba. Ha colaborado en otros medios como la Cadena Ser y 20 minutos.

Más información

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_