Veneçuela ha parlat

Veneçuela ha votat aclaparadorament per un canvi de rumb dràstic després de 17 anys de gestió –primer amb Hugo Chávez i després amb Nicolás Maduro– d'un model polític i social que no només s'ha mostrat totalment esgotat sinó que ha enfonsat el país en la pobresa material, la inseguretat jurídica, l'autoritarisme polític i el desprestigi internacional.

Cal ressaltar positivament que després d'una duríssima campanya electoral en què l'oposició ha sofert l'assetjament físic –incloent-hi un assassinat en ple míting– i les declaracions amenaçadores per part del Govern, la jornada del diumenge transcorregués sense incidents i que una vegada coneguts els resultats, Maduro –segurament pressionat pels militars– sortís a reconèixer la derrota del chavisme i a admetre que “la Constitución i la democràcia” van vèncer. I que el líder opositor Henrique Capriles digués ahir que cal administrar la victòria “amb humilitat, maduresa i serenitat”.

Resolta l'assignació completa d'escons, queda clar que comença una fase de transició en què l'oposició té els dos terços de la Cambra que li permeten prou majoria per designar i apartar autoritats i per promulgar lleis orgàniques. És el moment que tots es posin a fer feina per, mitjançant el diàleg, recuperar la convivència que mai s'hauria d'haver perdut.

Un dels elements bàsics és l'alliberament dels presos polítics. Es tracta d'una mesura que pot arribar mitjançant una llei d'amnistia que aprovi el nou legislatiu –com ja ha anunciat Lilian Tintori, dona de l'empresonat Leopoldo López–, encara que seria desitjable que fos el mateix president Maduro qui prengués aquesta iniciativa com a mostra del compromís amb el nou camí que ha traçat la societat a les urnes.

L'estabilitat institucional també és fonamental. Els veneçolans tenen múltiples demandes que exigeixen ser afrontades amb urgència, des del desproveïment dels productes bàsics a la delinqüència desfermada i la corrupció generalitzada. Una contesa política, per molt legítima que sigui, entre Executiu i Legislatiu que deixi aquestes prioritats en un segon pla pot fer encallar definitivament el país.

Veneçuela no està dividida en dos blocs irreconciliables. L'oposició, que no ha de cremar etapes ni caure en provocacions, inclou punts de vista i sensibilitats diferents; i el chavisme, que ha guanyat 18 de 19 eleccions, va contemplar diumenge com un gran nombre dels seus partidaris ara han donat els vots a l'oposició. El diàleg és complicat, però aquesta és l'oportunitat per bastir ponts.

En paral·lel, la comunitat internacional ha d'estar amb Veneçuela –que, com l'Argentina fa dues setmanes, experimenta un canvi de repercussió regional– i acompanyar aquesta nova etapa per contribuir a l'èxit de la transició cap a la normalització democràtica.