La negociació del clima de París queda en mans dels ministres

Les negociacions a la Cimera del Clima de París per tancar un acord global contra el canvi climàtic, que van arrencar dilluns, han fet el pas dels tècnics als polítics. Els negociadors tècnics dels 195 països reunits a París han estat llimant l'esborrany del pacte durant els últims cinc dies. Finalment, aquest esborrany consta de 48 pàgines, plenes de claudàtors. La gran quantitat de claudàtors apunta que segueixen existint molts punts de desacord entre els Estats.

El finançament per als països en desenvolupament i la vinculació jurídica del pacte segueixen en discussió. I tots dos punts estan vinculats al concepte de diferenciació, que fa referència al fet que els països desenvolupats, responsables d'haver iniciat l'escalfament global amb les seves emissions durant dècades, han d'assumir més responsabilitats que els Estats en vies de desenvolupament.

A partir de dilluns –encara que durant el cap de setmana hi haurà reunions informals– els ministres agafaran el relleu per intentar tancar el pacte, que en teoria ha d'estar llest el divendres 11. "És un text més concret i permet visualitzar l'estructura de l'acord", ha assenyalat Valvanera Ulargui, directora de l'Oficina Espanyola del Canvi Climàtic. No obstant això, admet, "totes les opcions polítiques estan sobre la taula". Fins i tot el nom està en discussió. Encara que el text s'encapçala amb el terme "acord", encara no hi ha consens sobre si serà un tractat, un protocol o un acord. "Tot està per negociar", assenyala Ulargui.

Respecte als punts que més tensió generen, Ulargui indica que "la diferenciació està per tot el text". És a dir, està en discussió si la major part de les càrregues, de reducció d'emissions i de finançament, ha de ser assumida pels països desenvolupats o compartida també pels que estan en vies de desenvolupament. Per delimitar quins països estan en un grup o un altre s'empren els annexos de la convenció marc de l'ONU sobre canvi climàtic. Aquest text data de 1992 i, com argumenta la Unió Europea, el món ha canviat i hi ha altres economies –com la Xina i Sud-àfrica– que també haurien d'aportar, per exemple, en finançament. "Hi ha països en desenvolupament que s'han desenvolupat", ha assenyalat aquest dissabte Miguel Arias Cañete, comissari europeu de Clima i Energia. "El panorama ha canviat", ha insistit. "Els països en desenvolupament són els primers interessats en què s'ampliï la base de donants", ha afegit el comissari. 

Todd D. Stern, l'enviat especial per Canvi Climàtic dels EUA, assenyalava aquesta setmana que el compromís "pre2020" –els 100.000 milions que hi ha d'haver d'aquí a cinc anys– és una qüestió sobre la qual no sembla que hi haurà dificultats. Però reconeixia que el problema pot sorgir sobre el que passa després del 2020, alguna cosa que està en discussió ara. 

Copenhaguen

Respecte a l'esborrany aprovat aquest dissabte, el representant suís ha assenyalat que "a diferència de Copenhaguen, ara hi ha bases sòlides". A Copenhaguen, el 2009, es va intentar tancar un acord contra el canvi climàtic com el que es busca ara, i es va fracassar.

Martin Kaiser, de Greenpeace, ha mostrat aquest dissabte l'"optimisme" de la seva organització sobre el "procés" de negociació. "En aquest punt a Copenhaguen hi havia 300 pàgines". En aquests moments, en l'esborrany 20 pàgines corresponen a l'acord i 22 més són de desenvolupament d'aquest pacte. Quatre pàgines més inclouen temes que els negociadors de cada país consideren que s'han quedat fora i han d'entrar. Malgrat aquesta retallada en el nombre de pàgines, Greenpeace sosté que no està garantit que s'arribi a "un acord decent". "Hi haurà acord", vaticinen fonts de la Unió Europea, "una altra cosa és el grau d'ambició".

S'està treballant en l'esborrany presentat aquest dissabte des del 2011, quan es va acordar en una altra cimera climàtica que l'any 2015 hauria d'aprovar-se l'acord global que ara es negocia. La cita de París es va iniciar amb un esborrany de 55 pàgines, que ara han passat a 48.

"Ara s'ha de demostrar l'habilitat de la presidència", assenyala Teresa Ribera, assessora de França. Aquest país, precisament, és el que ostenta la presidència de la cimera i l'encarregat de posar sobre la taula el mètode de treball per anar llimant el text.

Vinculació jurídica

El grau de vinculació jurídica és una altra de les qüestions que estan obertes. Els EUA ja han deixat clar que no poden ratificar un text en el qual se'ls obligui internacionalment a retallar les seves emissions. Per a aquest pacte de París s'ha optat per la fórmula de les contribucions nacionals. 185 països dels 195 participants en les negociacions han presentat abans de la cimera plans per reduir les seves emissions entre 2020 i 2030. 

En l'esborrany d'aquest dissabte, en l'article tercer, hi ha una possible sortida per als EUA. S'indica que els signants de l'acord hauran d'aprovar lleis nacionals en les quals es fixin les metes de reducció d'emissions. És a dir, el compliment d'aquests objectius no vindria fixat per un acord internacional, sinó que dependria d'una llei nord-americana. Encara que aquesta és una opció que també figura entre claudàtors.